MONSTRES
Papà ara està tornant del treball i mentre mamà segueix a la seva habitació, a centenars de quilòmetres de mi, és com si estigués al meu costat. On ja no hi ha ningú qui pugui veure'm, on la vulnerabilitat s'apodera de mi.
Per què tenim por de ser nosaltres? Papà ara ha tornat del treball, mamà segueix a la seva habitació, a centenars de quilòmetres de mi, és com si continués sentint-me observada.
Li demano a Déu un lloc en el qual em senti lliure, on ningú em jutgi, on mamà no m'amenaci a centenars de quilòmetres, on senti que papà estigui igual de prop que els altres.
Papà és a l'habitació, li dic bona nit. Mentre em llevo la màscara i la disfressa, mamà m'observa i comença a enviar-me missatges, no atura.
Ni tan sols en el nostre estat més vulnerable els monstres pararan d'agredir-nos.
Natt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada