VIIIè CONCURS DE MICRORELATS

 BASES DEL  VIII CONCURS DE MICRORELAT

La biblioteca de l’IES sa Blanca Dona, amb l’objectiu de promoure la creativitat literària, convoca el VIII Concurs de Microrelat. 

El concurs està adreçat a l’alumnat matriculat al nostre centre i es regula per les següents bases:

1. El microrelat haurà de tenir com a base una de les tres imatges que es poden visualitzar en aquest enllaç, en la porta de la biblioteca i  a l’entrada del centre.

2. El microrelat ha de ser original i inèdit (és a dir, que no hagi guanyat cap premi  o hagi estat publicat o difós en qualsevol mitjà diferent al bloc de la biblioteca). 

3. El microrelat pot estar escrit en català o en castellà.

4. El microrelat haurà de tenir una extensió màxima de 150 paraules al marge del títol, que serà obligatori.

5. S’estableixen dues categories:

   1. Alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i FP Bàsica en català o en castellà.

   2. Alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n batxillerat i  Cicles Formatius en català o en castellà..

6. Requisits per a l’enviament dels relats:

   1. Els relats s’enviaran al correu iesalbadomina@gmail.com  amb l’assumpte “Concurs de microrelat”. 

   2. El text, amb el seu títol, s’ha d’incloure en el cos del missatge, no com a document adjunt.

   3. Ha d’anar signat amb un pseudònim.

   4. Han de constar les següents dades: 

      1. nom i cognom, 

      2. curs,

      3. telèfon de contacte. 

   5. Cal afegir la imatge en què s’inspira el text.

   6. No s’acceptaran microrelats amb faltes d’ortografia.

   7. El termini d’enviament serà de l’1 febrer al 15 de març de 2024.

7. Els textos es publicaran a les xarxes socials i al panell exterior de la biblioteca  sota pseudònim.

8. El jurat estarà format per cinc persones, quatre en representació de l’equip directiu, de la comissió de biblioteca, de l'alumnat i de l’AMIPA més una persona externa.

9. Els microrelats guanyadors es faran públics el Dia del Centre, 27 de març de 2024.

10. S’estableix un premi d’un val regal valorat en 50€ per a cadascuna de les categories.

11. Els premis podran quedar deserts si el jurat ho estima oportú.

Novetats del mes de novembre

 

Vagabond

 Continuem ampliant la secció de manga amb la incorporació dels dos primers volums de la sèrie Vagabond, de l'autor Takehiko Inoue. No te la perdis!

NOVETATS DEL MES D'OCTUBRE

 Per fí han arribat els llibres que estàvem esperant. Tant de bo us agradin.

El azul es un color cálido

 El azul es un color cálido és el títol del còmic que s'ha posat de moda. Clica a l'enllaç i llegeix-lo. 

 

PORTES LITERÀRIES

 Aquest tercer trimestre tots els grups del centre estan decorant la porta de l'aula a partir d'alguna lectura comuna. I ja comencem a veure resultats.

Algunes portes semblen acabades, d'altres es nota que estan en procés. 

QUI HA GUANYAT EL VIIè CONCURS DE MICRORELATS?

El jurat del VIIè Concurs de Microrelats format per Andreu Delgado, Ana Planells, Masabel Márquez, José Antonio Sebastián i Noa Huedo  ha decidit atorgar els premis als següents relats, corresponents a:

BLANCA RAMOS , de 1r d'ESO D

 LA VIDA SEGUEIX

Era una nit, un pare arribava a casa, cansat darrere una bona jornada laboral, dona una abraçada al seu fill, amb el coneixement de que podria ser la darrera. És va a donar una dutxa, cosa que odia, perquè l'hi recorda les múltiples marques que té al cos, les marques que donen a conèixer la seva condició. Fa poc va descobrir que va néixer amb una rara condició, la qual feia que podria morir en qualsevol moment, que quan les marques vermelles cobrissin tot el seu cos, estaria perdut “Bastant he aguantat ja” pensa mentre s'eixuga. És va a vestir, i mira per la finestra, veu el restaurant on varen celebrar el 5è aniversari del seu fill, veu a la parella del 1r pis, i al matrimoni amb un fill de l’edifici de davant, i pensa que, quan ell ja no hi sigui, tot continuarà igual, res haurà canviat.

Blaba.

MARCOS GONZÁLEZ, de 2n d'ESO C

LA PUERTA

Él, ya no es una puerta infranqueable porque le han roto por todos los lados.

‘’El merengue’’

  

ANA DEL RINCÓN, de 4t d'ESO A

L'ÚNICA SOLUCIÓ

A primera vista l'edifici no era de destacar, no tenia una façana antiga d'aquelles que et quedes embadalit admirat. Des d'aquí podem veure com és de gran, i els secrets que amaga, un home treballant per poder arribar a final de mes, una parella gaudint del seu afecte i amor. I l'única cosa que ressalta és el senyor a la vora de la barana, qué s'estarà plantejant? Estarà només mirant el preciós capvespre o és que els seus pensaments l’estàn consumint? Serà que aquesta solitud que sent al seu interior el va turmentant més i més? Serà què veure a tantes parelles felices li estarà destrossant a poc a poc? Aquest senyor se sent perdut, perquè va perdre allò que més estimava i allò que més felicitat el portava. Cada minut sense aquesta persona les sent com a punyals a l'ànima, però morir, és l'única solució per bregar aquest dolor?

Krim

MARTA TORRES, de 2n A de batxillerat

NON

El cuervo vuela en círculos a mi alrededor. Queda un billete. El dinero, al igual que mi vida, se escapa de mis manos. Cuando de dados se trata, la suerte me abandona. El Monopoly es un claro ejemplo de ello. Siempre acabo pagando o cayendo en la cárcel.

Pero esto es diferente: el dinero no es falso y la derrota no es la bancarrota, sino mi vida. 

El juego es simple. Ambos dados deben caer en un número impar. Si tan solo uno de los dos cae en uno par, se retira un billete del montón. Una vez sin billetes, la partida se acaba.

Tiro los dados al aire. El primero cae y resuena dando tumbos: impar. El segundo no cae al suelo. Me desespero. Necesito otro número impar. El cuervo se posa a mi lado y me mira, curioso. Vomita el dado que falta: par. 

Estrellas Nubladas

 MOLTES FELICITATS A L'ALUMNAT GUANYADOR,  MOLTES GRÀCIES A TOTHOM QUE HI HA PARTICIPAT I, 

PER SUPOSAT, UN FORT AGRAIMENT ALS MEMBRES DEL JURAT!

FeMA, el primer Festival de Manga i Anime en català a totes les illes

La Direcció General de Política Lingüística, amb la col·laboració d’altres institucions i entitats, posa en marxa el FeMA, el primer Festival de Manga i Anime en català a totes les illes. Entreu a la pàgina enllaçada i podreu veure el programa per a Eivissa.

 https://www.caib.cat/sites/fema/ca/presentacio_del_festival/

Els últims

 La casa de Luis

Jorge fue a la casa de Luis, los padres de Luis eran muy tacaños, por lo tanto, cuando Jorge abrió la puerta de la casa de su amigo sin darse cuenta se pinchó con el pomo porque estaba un poco roto. Luego entró a su casa y pasaron un buen día, pero Jorge parecía un poco serio con Luis. A la mañana siguiente, Luis no vio a Jorge por ningún , ni por la escuela , tampoco le respondía los mensajes y Luis recordó que Jorge se iba a mudar.

 Invitaron a Luis al funeral de Jorge, él murió por tétanos, el pomo de la puerta de Luis estaba oxidado.

Sandwich de pierdas 47

El gato que sabe a pollo

"Mamá, el gato", le dijo el hijo asustado mirando a su mamá, a lo que la mama mira y con cara de felicidad le dice" pero que dices hijo no hay ningún gato" el hijo mira a su mamá con cara de asustado y le dijo "pero mama y mi gato" la mamá con cara de psicópata le dijo "vamos a comer hijo mío" luego de mirar el horno viejo.

Tortilla de batata

Las apuestas malditas

-Fui a un bar pensando que ahogaría mis penas, pero acabo mucho peor de lo que me esperaba.

Iba un poco bebido y un colega me invito a jugar una partida, apostamos, sabía que algo malo pasaría, perdí e iba tan bebido que fui y jugué una partida más, puse 20 y cada vez perdía más… 30, 40, 50. Al final me echaron del bar por ir bebido, fui al coche y me encontré a mis contrincantes. Fui a decirles adiós y antes de llegar los escuché, tenían trucos, dijeron los muy tramposos. Mañana harían lo mismo, entonces mañana iría y los delataría jugando.  Empecé, yo tiré los dados y gané 20,seguí y al final 50, ya los había delatado, se lo conté todo, fue una pasada. 

       

 

América del norte

La mano mafiosa

La mano trataba de engañar a un tipo pero el tipo se dió cuenta de que le engañaba entozes la mano le amenazó con una pistola el tipo le dió el dinero y la mano se quedó también unos dados se fué, la mano salió del sitio, se fué a una empresa y la expotó, se quedó con todo el dinero y también fué robando a la gente al final el mundo entero se reunió y todos matarón a la mano. 

FIN

Los dados de la suerte

Se quedó en las calles después de perder todo su dinero. Un día muy soleado se le acercó un hombre y le dio tres dados y le dijo: "esto te dará suerte". El hombre no le hizo caso y se los guardó en el bolsillo.Después de dos días el hombre estaba limpiando los cristales de un coche para conseguir un poco de dinero para comer. Al final del día el hombre había recolectado 50 euros y no se pudo resistir,los apostó. Necesitaban dados para poder apostar, sacó los suyos y cuando salió del bar y se tocó los bolsillos los tenía llenos de dinero y los invirtió en una casa. Ahora tine una gran vida.

chikichina

Tess Ocean

Mi marido es dueño de un casino y mi exmarido ha salido de la cárcel hace apenas una semana y me lo encontré en el bar del casino, me dijo que volviese con él y dejase a Benedict, pero él es un ladrón y mi marido está en una paranoia pensando que le quiere robar, pero es imposible, su cámara es la más segura de Las Vegas.

*Ring, ring* -Tu cámara está abierta, la mitad de tus 160 millones está en juego, si haces algo explotará. Puedes darnos la mitad y tenerlo en privado o no perder nada y que todos lo sepan.

Señor Benedict, los S.W.A.T. ya están bajando a la cámara

Sr. Amadeus Bartholomeu II

LA MADRE

Los niños se fueron a dormir. Eran las 3 de la madrugada y escuchan un fuerte ruido, van corriendo donde su madre y apenas entran al cuarto, ven que la madre no está. Bajaron a la planta de abajo y apenas entran a la sala, ven que la madre está sentada en el sillón viendo fijamente a la chimenea. Los niños le preguntaron “¿Mamá estás bien?” y la madre les contesto con una voz de psicópata mientras se rie “mamá está perfectamente y vosotros también lo estaréis”.  

china

DON LADRÓN DE LA MANCHA

La chica se despierta de golpe con unos ruidos muy extraños, voces y objetos golpeando el suelo con violencia. Se levanta de la cama velozmente, va con cautela adentrándose en todas las habitaciones de la casa, no ve nada todo está oscuro, sin embargo sigue escuchando los ruidos, va a la caja fuerte a ver que este bien, enciende la luz y suena un cristal roto, era su padre que entró a la casa sin querer molestar y quería abrir la caja fuerte. Los ruidos se seguían oyendo, la chica se despertó en el manicomio.

Pepito2_JBobolon

MIENTRAS NOS MIRE LA LUNA

Nosotros bajo la luna, en aquel portal, enfrente de ese edificio y aquel café, en esas calles tan acogedoras, él y yo besándonos, estando cerca, había sido espectacular. Me acompañó hasta las escaleras de mi edificio me despedí y subí a mi casa sin creérmelo todavía, me fui a dormir. No por mucho tiempo. De repente todo se convirtió en una pesadilla, ambulancias, gente chillando no sabía qué había pasado, hasta que lo vi, ahí estaba él, tirado en el suelo, no respiraba no veía no reaccionaba y ahí entendí que sus ojos nunca volvería a estar conectados con los míos, que todo lo que habíamos creado se había destruido, no quedaba nada, ni sus abrazos ni sus caricias ni sus te quieros, nada, solo el pensamiento de no poder volver a ver aquellos ojos color azul que se habían convertido en mis favoritos.

nadieimportante22

     ¿Qué estoy haciendo?

Mi nombre es Jessica y soy de Nueva York. Yo tenía una familia, mi marido y mis 2 hijas. Cuando murió mi madre me sumí en la depresión y me fui sin avisar a las Vegas y ahí comencé con apuestas y el juego ganando y perdiendo así mucho dinero. Pasé un año allí mi salud empeoraba, pero no veía con claridad las cosas. Un día, mientras jugaba una partida en el casino Bellagio, sé me cayeron los dados al suelo y con ello la cartera cuando la fui a recogerla… Vi una foto de mi familia y me dije… ¿Qué estoy haciendo? ¿He dejado a mi familia? ¿Esta soy yo? Rápidamente, me fui corriendo, estaba lloviendo en la calle, pero me dio igual, llamé a mi marido, desconsolada, y él me perdonó y me dijo que volviera casa… 

Ahora vivo feliz con ellos y nunca los dejaré otra vez. 

La madrileña  

  El sentido de vivir

Aquel día no era como de costumbre. Cuando volví a mi apartamento eran las 12:34 pm y no me sentía segura. Encendí la televisión y hablaban sobre una misteriosa sombra o espectro en la ciudad. Sentí el miedo en mi cuerpo como un escalofrío feroz y justo en ese momento… ¡PUM! La puerta estalló rompiéndose, notaba una sensación extraña como de… un espectro. Se acercaba poco a poco, viniendo veloz, hasta que, me atravesó. Noté como me atravesaba, lentamente, y me hipnotizaba con su canto estridente. Esa fue mi última noche, no me volví a despertar y con un grito agudo ya entendí que lo que me atravesó era una persona, ¿que cómo lo sé?, pues porque ahora soy uno de ellos…

La vida es muy corta y no la podemos desaprovechar. Por eso el espectro me absorbió, había perdido el sentido de vivir. Ahora busco a mi próxima víctima…

La madrileña

DIA DE LA POESIA

 Avui iniciem cada classe recitant un poema o visitant el nostre arbre de la poesia.

Monstres

MONSTRES

Papà ara està tornant del treball i mentre mamà segueix a la seva habitació, a centenars de quilòmetres de mi, és com si estigués al meu costat. On ja no hi ha ningú qui pugui veure'm, on la vulnerabilitat s'apodera de mi. 

Per què tenim por de ser nosaltres? Papà ara ha tornat del treball, mamà segueix a la seva habitació, a centenars de quilòmetres de mi, és com si continués sentint-me observada. 

Li demano a Déu un lloc en el qual em senti lliure, on ningú em jutgi, on mamà no m'amenaci a centenars de quilòmetres, on senti que papà estigui igual de prop que els altres. 

Papà és a l'habitació, li dic bona nit. Mentre em llevo la màscara i la disfressa, mamà m'observa i comença a enviar-me missatges, no atura. 

Ni tan sols en el nostre estat més vulnerable els monstres pararan d'agredir-nos. 

Natt!

Com un laberint / Amor de negocis

 Com un laberint

En uns carrers molt estrets i uns carrers molt difícils per entrar-hi, com un laberint. Però malgrat tot això és una part on tots els habitants es coneixen, uns enamorats, uns altres treballadors, però sempre contents fent el que els toqui fer, perquè aquesta és la meva família i casa meva.

Speed suuwiiiiiii

AMOR DE NEGOCIS:

-Hola- va dir-li aquell home vestit tot de negre.

-Bona nit, necessita alguna cosa?- va respondre l’home de darrere de la barra.

-Sí, em podries presentar a aquell noi?

-Noah? El noi que està allà parlant amb la dona de cabells blancs?

-Si, ell.

-Per què vols parlar amb ell?-va preguntar el cambrer.

-Perquè vull fer negocis. He escoltat que es un molt bon negociador.-va respondre.

-Ara vindrà, espera al despatx.

Després va aparèixer Noah al despatx.

-Ja era hora!-va exclamar.

-Perdona, però qui ets?

-Em diuen Luke, encantat.

-Noah.

Després d’aquesta conversa parlaren sobre negocis durant hores.

-No vull despedir-me- va dir Luke.

-Ni jo…-va dir Noah començant a petonejar a Luke.

Luke no el va aturar i no es separen mai més.

Els negocis varen ser millors que intercanviar diners a un bar com aquell si no que varen entrellaçar per sempre les seves vides…

Nomeolvides.

Memorias de una salvaje.

 Un nou treball de na Paula Torres. Com ens agrada!

Atracaments, misteris, cases encantades i molt més.

 El atraco perfecto

Había una casa en un barrio lujoso, en la que se encontraba un diamante azul. 

Yo antes vivía allí y ahora otra familia está alojada allí, Un amigo me dijo que había algo valioso escondido en la casa. 

Entonces decidí volver a la casa, e intentar encontrar el diamante.

El plan para robar el diamante era Hacerme amigo de un miembro de la familia, Cuando me invitasen a ver la casa yo aprovecharía para buscarlo, En el caso de que no lo encontrara tendría que ir por la noche sigilosamente.

En una noche de tormenta, cuando la familia estaba ausente, aproveche para buscarlo, ya que conocía la casa. El único sitio que me quedaba por revisar era el sótano.

Mire muy bien por todos lados hasta que mire en el armario de las herramientas y estaba allí el Diamante azul tan valioso. 

Entonces rompí el cristal que estaba en la puerta para poder salir de la casa.

Y así fue como mi casa me hizo millonario.

PATROX

EL MISTERI DE LA FINESTRA

En una casa van entrar a robar, i van trencar el vidre per poder-hi entrar. Quan va venir el propietari de la casa va cridar a la policia, però com que ningú responia mai va saber qui ho va fer.

 Maria Teresa

Els lladres del somni

Un dia normal a Palma, el senyor Martí, un senyor de seixanta anys, va sentir sorolls rars a casa seva com si algú hagués trencat el vidre de la porta. Ell senyor Martí va baixar a veure què passava, i baixant al seu menjador, es va trobar enfront dels lladres més perillosos de la ciutat, els germans Terobo. El senyor Martí es va espantar molt, però estava disposat a fer el que fos per recuperar els seus objectes, però els germans Terobo li van pegar per darrere, al cap, amb un quadre molt bonic i es va desmaiar. Una estona després, es va aixecar del seu llit, i va pensar que només havia tingut un malson. Però després va veure que tenia una ferida al cap, per tant, es va adonar que tot havia realment passat.

                                                                                                                              Swayy

La casa encantada

Hi havia una vegada una casa encantada. Es varen adonar que era encantada perquè sentien sorolls estranys que no eren normals. Varen trucar a la policia, però com no era una emergència perquè no hi vivia ningú dins, varen decidir anar uns nens amb el seu pare. Com no s'obria la porta varen llançar una pedra i rompre el vidre després varen estirar el braç per obrir la porta. Un cop dins es varen adonar que els sorolls eren d'un gat que feia poc havia tingut 7 gatets.

Carlos Garcia

Els meus veïns

Passejo per la ciutat de camí a casa. Quan arribo al meu carrer veig un cartell al costat contrari del meu edifici: no passeu, posa. M'hi apropo. Hi ha una porta de vidre trencat, d'allà dins sento l'esgarrifós so d'una serra elèctrica i m'imagino el pitjor. Des d'aquest dia no podria relaxar-me, no podria estar en pau, i tot perquè… Els meus veïns estaven fent reformes.

Lamigadelsveïns

La clau

Un dia un home barbut va rompre el vidre d’una botiga i va obrir la porta mentre una dona va telefonar a la policia per a denunciar-hi un robatori. Quan la dona va cridar, el policia va venir de seguida. L’agent se'l va emportar a comissaria i, al final, varen arrestar l'home per rompre el vidre de la tenda del costat de la seva.

Màgia

ELS DINERS DE LA SORT

Hi havia un home que sempre anava a jugar-se els seus diners per guanyar-ne més i l'home sempre perdia, però un dia va venir un milionari i li va donar un poc de diners, els va jugar i aquella nit va guanyar.

El Bicho

LA CAIGUDA

No sabia què havia passat. Tot estava ple de sang. Em vaig acostar a aquella porta, em feia por el que em podria trobar darrere seu. Vaig entrar a l'habitació, i vaig caure en picat. No sé quant de temps porto caient, però no veig el final. No hi ha marxa enrere...

luka101010

LA CASA

Ahir va arribar al poble, s'havia comprat una nova casa i havia estat tot el dia netejant-la per quan tornés del treball, descansar. Però, en arribar va veure que la porta tenia un forat, no s'ho va pensar dues vegades, no va obrir amb clau perquè era lògic que havien forçat la porta, així que va entrar. El que hi havia dins era encara pitjor, mobles trencats, tot el terra brut... tot el que havia netejat no havia servit per res. Anava a cridar a la policia quan va entrar un senyor que anava d'obrer i va dir:

- Què fas tu aquí?

- Estic en la meva casa i cridaré a la policia.

- Aquesta és la casa d'en Pep que està vivint en un altre lloc perquè vol que li     reformem la casa.

L'observadora

SENSE OUS, NI VIDRE

Na Maria vivia fora de la ciutat, cada dissabte anava a comprar al supermercat.

Va marxar prompte. En tornar, al migdia, va veure les nou gallines de la veïna al davant de la porta de la seva casa. Va agafar una pedra per espantar-les, elles ràpidament varen marxar, en escoltar el soroll. Na Maria baixava la compra i quan es va apropar a la porta de casa, va veure que hauria de cridar al segur, perquè havia trencat el vidre. El problema era explicar al senyor de l'assegurança, com havia passat l'accident... Els únics testimonis eren les gallines.

Dos punts

Vergonya

Un dia una persona va comprar una casa a Eivissa i per celebrar-ho havia decidit anar-se de festa amb la seva dona i els seus amics. Quan varen tornar van trobar que la seva finestra estava trencada i van a començar a pensar que hi havia un lladre. Així que van cridar la policia i varen venir de seguida. Però al final, eren uns nens que havien jugat futbol i se'ls haviat colat la pilota i havien trancat la finestra. Els policies van riure molt i aquesta persona i els seus amics van sentir-se molt avergonyits.

gol del bicho

UN PETIT ACCIDENT

Anava una senyora pel carrer, i va veure una finestra rompuda. La dona va pensar que tenia una pinta molt estranya, va cridar a la policia. La policia va arribar i va pensar el mateix, era una situació molt estranya. Van veure que tenia un forat de bala. Algú ha intentat matar a algú, havien d'investigar-ho. Dins de l'habitació d'on es trobava la finestra no hi havia res, i fora tampoc, només una bala de joguina. Quan varen tocar el vidre es va rompre quasi sense tocar-lo! De seguida ho van saber, la bala era d'un jugaroi, i la finestra estava en molt mal estat. Només va ser un petit accident.

Pseudònim

Kiwi

Jo sempre mirava per la porta, sense comprendre per què no podia sortir i ser lliure, però, un dia això va canviar. 

El meu amo, caçador, l'altre vespre va sentir una remor quan dormia, venia del jardí, jo també la vaig sentir i vaig aixecar les orelles pensant, què podria ser? Cada vegada el renou era més gros, mentre una mà intentava obrir la porta. El meu amo, mig dormint, es va aixecar ben enfadat, amb l'escopeta entre les mans, va anar directe a la porta. De seguida, vaig sentir aquell tro com un foc artificial, els vidres de la porta explotaven. Del jardí va venir un crit espantós, de la meva ama, amb la cama plena de sang pels perdigons, però... A mi no em va saber mica malament veure a la meva ama amb la cama sagnant. Finalment, el vidre no hi era, jo era lliure.

Isbi AR

MALA HERÈNCIA

M'estic tornant boig!

He trobat els ensangonats cadàvers dels meus germans, però jo no els he matat, hi ha sang a les meves mans, però jo no he estat, ho juro!, 

mai els mataria per quedar-me l'herència de mamà, he vist una ombra moure's, estic segur que ha estat aquesta estàtua, el vidre de la vitrina està trencat, està maleïda, jo ho sé!

A través del vidre de la vitrina veig una silueta amb un ganivet, em giro i…

-Mama, no pot ser, tu estaves morta!

Sento el ganivet clavart-se al meu pit i tot es torna d'un negre aclaparador.

-Mama? No…- va dir el cos amb un cert riure malèvol— jo soc Mictlantecuhtli el deu asteca de la mort o perquè

ho entenguis millor: aquesta estàtua de valor incalculable que estava a dins de la vitrina. He poseït el cos de la teva “Mamà” i us he matat a tots.

 Lea isg

EL SOROLL

 Venia d'aquí, era un so, un so molt fort, venia de la porta principal, havien trencat la porta, havia estat d'una pedra o una rajola, no sé qui podria haver estat, segurament ha set un insensat, un d'aquells que es va creent que és gran, a primera vista no sabia què fer, no sabia si trucar a algú o apanyar-me jo sol. Havia de fer alguna cosa i ràpidament, trucar a la policia per resoldre el cas, va resultar que seria la millor opció, quan va venir la policia el primer que van fer va ser rastrejar algun alguna cosa que li hagi caigut a la persona que m'hagi fet això i si li va caure la cartera, la policia ho va rastrejar i van trobar on vivia. La policia m'avisà, em van dir que volia que fos el càstig jo li vaig dir que no li posessin un càstig, ja que era un adolescent que pot canviar a bona persona.

EUSTAKIO III