dilluns, 27 de febrer del 2012

The 20 Most Beautiful Bookstores in the World

Una volta al món per visitar les llibreries més meravelloses, acollidores algunes, estranyes d'altres, que us podeu imaginar: Roma, Porto, Santorini, Bratislava, Beijing, Buenos Aires, ... Entrau-hi i gaudiu-ne! Quina us agrada més?



dijous, 23 de febrer del 2012

La biblioteca et recomana... o no.

Vàreu deixar passar la festa dels enamorats sense venir a visitar la nostra exposició?
Això està molt mal fet.
Però hem decidit donar-vos una altra oportunitat.
La nostra selecció d’obres ja no està exposada, però els llibres són als prestatges. Així que aquí teniu una altra llista de recomanacions, la segona. Potser no us agradaran totes, però és impossible del tot que no us entusiasmeu amb alguna d’elles.

dijous, 16 de febrer del 2012

XXXI Certamen Literario Roquetas de Mar

 


T'agrada escriure contes? O et va més la poesia? Doncs, si tens més de 14 anys i menys de 20, fins al 23 de març tens temps per lliurar les teves creacions. Clica dumunt la imtage i podràs llegir les bases del certamen.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus.

A punt de concloure aquest cicle de temàtica amorosa faltava alguna alusió a la poesia eròtico-amorosa dels clàssics llatins. El següent text pertany al poeta Catul i va adreçat a la seva amant Lèsbia:

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, i que les murmuracions dels vells massa severs no valguin per a nosaltres més que un as. Els sols es poden fondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit que mai no s'acaba. Fes-me mil besades, després cent, després mil més, després altra vegada cent, després altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n'embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap envejós no ens pugui ullprendre quan sàpiga que han estat tants els besos.

dimarts, 14 de febrer del 2012

pasión

LEONARDO.
¡Qué vidrios se me clavan en la lengua!
Porque yo quise olvidar
y puse un muro de piedara
entre tu casa y la mía.
Es verdad. ¿No lo recuerdas?
Y cuando te vi de lejos
me eché en los ojos arena.
Pero montaba a caballo
y el caballo iba a tu puerta.
Con alfileres de plata
mi sangre se puso negra,
y el sueño me fue llenando
las carnes de mala hierba.
Que yo no tengo la culpa,
que la culpa es de la tierra
y de ese olor que te sale
de los pechos y las trenzas.

NOVIA
¡Ay qué sinrazón! No quiero
contigo cama ni cena,
y no hay minuto del día
que estar contigo no quiera,
porque me arrastras y voy,
y me dices que me vuelva
y te sigo por el aire
como una brizna de hierba. [...]

Bodas de sangre
F. García Lorca


dilluns, 13 de febrer del 2012

With or without you

Avui la poesia amorosa ve acompanyada de música.




See the stone set in your eyes
See the thorn twist in your side
I wait for you

Sleight of hand and twist of fate
On a bed of nails she makes me wait
And I wait without you

With or without you
With or without you

Through the storm we reach the shore
You give it all but I want more
And I'm waiting for you

With or without you
With or without you
I can't live
With or without you

And you give yourself away
And you give yourself away
And you give
And you give
And you give yourself away

My hands are tied
My body bruised, she's got me with
Nothing to win and
Nothing left to lose

And you give yourself away
And you give yourself away
And you give
And you give
And you give yourself away

With or without you
With or without you
I can't live
With or without you

With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
Fuente: musica.com

divendres, 10 de febrer del 2012

LA BIBLIOTECA RECOMANA (O NO)

Què hauria de fer una biblioteca escolar quan s’acosta el Dia dels Enamorats?
Resistir, i no donar-se’n per enterada?
Encomanar-se a sant Valentí i sumar-se a l’onada emocional que recorrerà els centres?

Nosaltres ja ho hem decidit. Aquesta biblioteca seguirà la línia que vàrem obrir en  Nadal. Hem seguit escorcollant el nostre fons i us recomanam (o no) que llegiu unes quantes obres més.
N’hi ha per a tots els gustos. Algunes són memorables i dignes de reverència. D’altres, mediocres i passadetes de moda, però encantadores. No falten les contemporànies, agosarades i sorprenents; ni tampoc grans clàssics de diferents èpoques.

I totes parlen d’AMOR, és clar. Per què no hauríem de donar-li entrada? És el tema més tractat en la història de la literatura, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Inexhaurible. Autors i lectors li reten homenatge. I la biblioteca de Sa Blanca Dona també..





Make a video of your own at Animoto.
MUERTE EN EL OLVIDO

Yo sé que existo
Porque tú me imaginas.
Soy alto porque tú me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...

ÁNGEL GONZÁLEZ

dijous, 9 de febrer del 2012

CONTIGO

¿Mi tierra?
Mi tierra eres tú.

¿Mi gente?
Mi gente eres tú.

El destierro y la muerte
Para mí están adonde
No estés tú.

¿Y mi vida?
Dime, mi vida,
¿Qué es, si no eres tú?

Luis Cernuda

Maig d'amor

MAIG D’AMOR

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.
Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.
D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant d’amor.

Gerard Vergés
Long play per a una ànima trista

dimecres, 8 de febrer del 2012

EL DESIG

Continuem amb la sèrie de fragments de la literatura que ens van acostant al 14 de febrer i a l'EXPOSICIÓ DE LLIBRES que trobareu a la BIBLIOTECA.
Ben segur que el primer text us sonarà:
I aquella nit entre dues mantes que havien anat a cercar al remolcador i que van estendre a l’indret més reculat de la caleta, contra les roques, en Dídac va atansar la boca a l’orella de la noia i mormolà:
–Alba, no et sembla que ja sóc un home?
Ella va obrir els ulls que havia aclucat, rebutjà la manta que la cobria i xiuxiuejà al seu torn:
–Sí, Dídac.
Va abraçar-lo al moment que ell s’incorporava i s’esmunyí sota seu, mirant-lo amb la cara il·luminada per la celístia; ell també la mirava, i va dir:
–T’estimo, Alba…
Ella li va engrapar una mà i la hi premé fort mentre els ulls se li enlloraven. I llavors s’alçà cap a ell perquè la penetrés. En acabar van haver de córrer, perseguits per la marea que ja els mullava els peus.

Manuel de Pedrolo
Mecanoscrit del segon origen


I ara un poema:

No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
s’esbalcen i es confonen. Afuats,
esdevenim la punta d’un sol crit,
d’un sol desig, d’un sol pressentiment.
Vibra el silenci. Pluges i ventalls
mesclen els sons. L’espera és tensa. Tens
l’arc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poderós, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
Pura i obscena et mostres. Tens els pits
suaus i erectes i te’ls beso. Tu
somrius a penes, bleixes i m’aculls.
Molt dolçament repeteixo el teu nom.

Miquel Martí i Pol
Estimada Marta




dimarts, 7 de febrer del 2012

Una declaració d'amor

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Romeu, treu-te el nom,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.
ROMEU
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

William Shakespeare
Romeu i Julieta
Versió de Miquel Desclot


dilluns, 6 de febrer del 2012

Amor omnia vincit

Amor omnia vincit, l'amor tot ho venç, deia Virgili al segle I a.C. Vosaltres què n'opineu?

Al llarg d'aquesta setmana anirem publicant, en petites píndoles, alguns fragments de la literatura universal al voltant de l'amor. Tothom hi pot participar amb les seves aportacions, bé amb un comentari a l'entrada del bloc, bé enviant un correu a iesalbadomina@gmail.com.

Comencem amb Pere Rovira:


Els músics van començar a tocar. Vaig agafar-li la mà i ella es va apropar lentament 
fins que va ser a frec del meu cos. Amb la mà dreta la vaig atreure amb delicadesa; 
em va deixar fer i va unir la seva galta a la meva. 
–Estàs bé? –em va dir a l’orella. 
–Ara sí. 
Jo no volia parlar, només volia sentir els seus pits contra el meu, les seves 
cuixes, que s’anaven tornant lentes, el seu alè, acariciant-me el coll com una navalla 
de cotó. A poc a poc, la música es va anar allunyant, i ja no érem allí, ballàvem vora 
el trencant de les ones, sols, i els fanalets de Las Palmeras, allà dalt, eren estrelles de 
colors, i la veu peresosa del trombó semblava un gemec de la lluna plena. 
Pere Rovira
L’amor boig