A punt de concloure aquest cicle de temàtica amorosa faltava alguna alusió a la poesia eròtico-amorosa dels clàssics llatins. El següent text pertany al poeta Catul i va adreçat a la seva amant Lèsbia:
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, i que les murmuracions dels vells massa severs no valguin per a nosaltres més que un as. Els sols es poden fondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit que mai no s'acaba. Fes-me mil besades, després cent, després mil més, després altra vegada cent, després altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n'embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap envejós no ens pugui ullprendre quan sàpiga que han estat tants els besos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada