diumenge, 15 de gener de 2017

Lectura obligatòria?

Ens encanta compartir amb tots vosaltres les reflexions de la nostra companya Lourdes Ramírez al voltant d'un tema que ens preocupa mooolt i al qual ja fa temps que li donem voltes. Aconseguirem algun dia posar-nos-hi d'acord?

LLIURES PER LLEGIR

Cada any la mateixa història. Els llibres de lectura obligatòria. Alumnes que aprofiten per desconnectar mentre els recites el llistat el primer dia de classe. Professorat que els inclou com a requisit indispensable per aprovar la matèria a final de curs. Final de curs. Setembre. Matèria suspesa per no llegir el llibre. La resta de l’assignatura aprovada. Any següent. Ara l’alumne a més s’ha d’examinar de la matèria suspesa l’any anterior. Ah, no. Suspesa no. Aprovada. Però suspesa pel llibre de lectura. Alguna pregunta o treball sobre el llibre de lectura en l’avaluació de pendents? No. I enguany? Hi ha també llibres de lectura obligatòria? Sí. D’acord. Ja he desconnectat. Tornem a començar.

M’encanta llegir. Puc gaudir tant amb la lectura com amb la música. Quan deix que es fiqui a dins ja no hi ha res a fer, no hi ha cap força que aturi l’univers que esclata dins les vísceres i les transforma en màgia. Mil camins, mil sentiments i emocions per connectar amb mi mateixa, per entendre millor a aquells que són al meu voltant, per apropar-me a vivències passades, futures, presents, a aquelles que mai ocorreran, però que ja són meues.

M’encanta llegir. I m’encantaria que a la resta de la humanitat li agradàs tant i tingueren opció per fer-ho. I voldria que tothom fos feliç, i vull la pau mundial i que no hi hagi fam. Per voler que no quedi. Una manifestació d’intencions, de les bones, perquè no hi ha cap maldat al darrere, ningú vol ferir, ningú vol perjudicar ningú.

O sí. Des del moment que pensem que allò que ens fa feliços a nosaltres ha de fer feliç també la resta potser ens estem equivocant. En algunes coses sembla obvi, en altres sembla blasfèmia. Em deman perquè ens entestem a fer obligatori allò que és impossible concordar amb qualsevol verb en imperatiu. No es pot obligar a llegir com no es pot obligar a voler. Sembla que en molts casos acceptar les dues coses és difícil, intentem centrar-nos si més no en la primera. La segona la deixarem per altre moment.

Diuen que un problema és impossible de superar fins que no acceptes que el tens. Així i tot, acceptant-lo tampoc no hi ha garantia d’èxit, però no per això deixarem d’intentar-ho. Doncs bé, amb les lectures obligatòries tenim un problema als centres escolars. Elles mateixes s’han convertit gairebé en una arma blanca. Enunciar aquest oxímoron, “lectura obligatòria”, ja implica batalla, lluita, algun perdedor i algun guanyador. I com no, si és que les dues paraules no es duen bé entre elles, per molt que ho intentaren mai ens podrien transmetre pau. Deixem-les fer la seua vida per separat, que la lectura pugui dedicar-se a ser lectura i que l’obligatorietat… Bé, ho deix així, que l’obligatorietat.

No pretenc donar cap solució, ni la tinc ni l’he trobada enlloc. El que sí que tinc és la certesa que com estan les coses no funcionen. De res val que l’alumnat llegeixi sense motivació només per obtindre una qualificació, de res serveix que repartim exàmens per comprovar que el resum d’Internet que s’han empapat és el millor trobat en Google. Què volem? Que els nostres alumnes llegeixin allò que nosaltres imposem, és al currículum i pensem és indispensable dins el seu històrial acadèmic? O que els nostres alumnes llegeixin? Així, a seques.

Ens hem de replantejar el format, de tot, és veritat, però ara parlem només de lectura. Replantegem-nos com tractar-la l’aula, fem-la present, mimem-la, que vulgui tornar cada dia perquè hi haurà qui la rebrà amb un somriure. Escoltem el nostre alumnat. Deixem que proposen, duguem-los de passeig a la biblioteca, només per anar-hi, per estar un ratet, per fer classe allà, igual sense la intenció agafar cap llibre, però envoltats d’ells, algú en tocarà algun o trobarà alguna frase que li farà gràcia, altre demanarà el significat d’alguna paraula que ni nosaltres coneixem, hi haurà fins i tot qui els donarà l’esquena, per orgull, per si de cas cau en les grapes de la fantasia i la sabiduria. Acceptem que no llegiran allò que no els captiva, no ens arrapem les vestidures si ens confessen que no han acabat el llibre o que ni tan sols han passat del segon full.

No tot és literatura, ho hem vist en el projecte de biblioteca i pla de lectura de l’IES sa Blanca Dona, departaments implicats i alumnes que passegen pel pati amb llibres de divulgació científica o musical. Convidem-los des de totes les matèries a llegir articles, revistes, llibres, assajos i si ens proposen algun fem-lo servir, per molt que s’allunyi de la nostra programació “obligatòria”. Ajudem-los a què participin dels concursos i activitats. Fem-los cas quan demanen si poden llegir alguna obra en concret, són les que més èxit solen tenir i, al final, fins i tot potser, només potser, acabin llegint Kafka, perquè han trobat una referència al llibre proposat per ells i els ha despertat curiositat, perquè han vist algun fragment escrit per alguna part del centre i han reconegut el nom del protagonista, perquè ho han comentat a casa i els han animat o perquè, malgrat tot, se’ls ha deixat lliures per llegir.

divendres, 16 de desembre de 2016

Allau de recomanacions

Sembla que "Camps de maduixes" sí que agrada a molts de joves. Ho podem comprovar en les següents recomanacions d'alumnes de 2n B:

De Taína Tur: 
Jo aquest llibre el recomanaria a totes aquelles persones que tenen problemes amb l'alcohol i les drogues, perquè s'adonin que això no és cap joc.

De Pablo Azagra:
Jo us recomano “Camps de Maduixes” perquè és un llibre que conta una història molt interessant on nosaltres podem aprendre moltes coses sobre els problemes que ens podem trobar i entendre lo perillós que poden ser algunes decisions.

Et fa reflexionar sobre perquè no has de prendre drogues, lo dur que és tenir una malaltia com la bulímia i com et sentiries si li passara això a alguna persona important per a tu. També et fa entendre que no has de fer el que facin els teus amics.
Crec que aquest llibre només té dues coses dolentes: els capítols són molt curts i cada un d’ells està vist des del punt de vista d’una persona diferent i hi ha vegades que no saps molt bé qui és el que parla.


D'Amanda Zhang: 
El llibre tracta sobretot de la vida i la mort, que per petites que siguin les nostres accions, si són dolentes podem perdre la nostra vida i que hem d’anar amb molt de compte amb el que feim, ja siga fumar, beure o com en el cas d’aquest llibre, prendre drogues.

Jo recoman aquest llibre sobretot als adolescents que no tenen compte amb el que fan o que simplement els dona el mateix blanc que negre. Penso que en l’actualitat no estam passant per una bona societat ja que molts boixos i boixes fan coses que pensen que no sirà per tant o que no volen simplement pel fet de la pressió de els amics.
M’agrada aquest llibre perquè malgrat jo se que les drogues són dolentes, està bé recordar-ho per donar-te conta de les coses que podrien passar qualsevol dia, a més, quan el llegia me posava en la pell de la protagonista i de veritat que ha set molt intrigant.
El que més m’ha impactat ha set les frases que utilitza el escriptor, com vol que veiem les coses els receptors i com ho aconsegueix. Aquestes frases li donen un aspecte diferent, més emotiu. Li dona al llibre més importància en quant a el que feim els humans, com podriem millorar-ho tot en cosa de dies i empeorar-ho tot en el mateix temps.


D'Elena Torres: 
Jo recomano el llibre, anomenat Camps de maduixes, perquè fa veure la realitat: que només per una acte incorrecte et pots trobar amb la mort. El recomano sobretot, per el tema que té als joves perquè, d’aquest, aprens com tens que actuar correctament i, sinó és així, les conseqüències. I per últim, un inconvenient, al ser amb un període de cada capítol per minuts no és tan fàcil d’entendre.

De Mònica Tur: 
Bon día seguidors del bloc de la biblioteca del Sa Blanca Dona. Soc na Mónica Tur, alumne del centre. Vaig a segon d'ESO, i aquest curs, m'ha tocar llegir el llibre titulat "Camp de maduixes" a la assignatura de català.

A tots els que us agradi llegir, us recomano el llibre! Es una bona narració de misteri fins al final. Es molt interessant i a més, es una bona explicació del que causen les drogues; del que poden causar a un mateix, de com afecta als amics i familiars... Així que, animau-vos i llegiu-lo!!
En contra d'això, el llibre es una mica confós, ja que va per minuts i de vegades no es sap qui parla, així que, si us considereu despistats, de vegades costa d'entendre!! Pero, igualment él recomano perqué així practicau el estar més atents i el entendre les narracions.
LLEGIU-LO!!!


De Laura Calle: 
Hola sóc Laura Calle i a jo no m’agrada molt llegir, però aquest llibre que m’ he llegit és absolutament impressionant.

La seva història tracta sobre una boixa que pren una simple pastilla(en forma de maduixa) nova al mercat i la veritat és que aquesta història és molt realista perquè ara la majoria de jovents tomen drogues i es posen bojos per ser xulos o tenir més vida social però la seva família, la policia, els detectius, els seus amics varen fer tot el possible per rescatar-la del coma…

A jo aquest llibre me ha ajudat a tenir les coses més clares de les que les tenia, et fa que vegis les coses de una altra perspectiva també et fa veure que en un futur puguis ajudar als teus amics que s’haguin ferrat a les drogues. És com una història que t’ajuda a ser millor persona i a reflexionar sobre aquest tema.


De Virgínia Aranda: 
Jo recomano aquest llibre, per que és interessant, tracta d’un tema molt actual entre els joves i ens ajuda a pensar les conseqüencies que té fer les coses malament, i deixar-nos dur per la corrent dels amics.
M’agrada per que es: • Sentimental
• Ens dona una lliçó.

De Yarón Giménez: 
Jo el recomanaria per qué es un llibre d'una historia que passa en la vida diaria quan molts de joves es van de festa, també es una historia on no saps que va a passar i aixo et deixa amb molta intriga, es una

historia molt entretenida.

D'Hugo Acedo: 
Jo Hugo Acedo i Samuel Garcia de 2B recomanam aquest llibre perquè és uns dels pocs que ens em llegit i que ens a agradat per el seu contingut.
Ha estat un llibre molt interessant, ja que no voldries que passes el contrari del que passa dins.
Tot comença quan a la matinada sona el telefon de la casa dels salas, la trucada es del hospital clínic on informen a als pares de la Lluciana que la seva filla s’Havia pres una substancia perillosa.

De Sofía Marín: 
Jo recomano aquest llibre perque es molt important sebre l'informació que ens diu, sobretot pero als adolescents. A part d'aixó te moments divertits, tristes, te emocions, aventures...
Es recomendable per als nins/es de més de 13 anys perque els nens petits no lo entenderán be.
Os agradará molt perque te de tot i penso que tots els escolars tendrían que llegir-lo.



 I per concloure una altra recomanació, aquesta de Mario Alves sobre "Joan Salvador Gavina":
Jo crec que el llibre es molt bo, es com si parlés d'un adolescent en un cos de gavina.

dimarts, 13 de desembre de 2016

No m'agrada "Camps de maduixes"

Poques vegades ens escriuen per dir que un llibre no ha agradat i que no el recomanen a ningú. És més, creiem que aquesta és la primera vegada que passa, i ens agrada. Ens agrada perquè, front a l'obligació de llegir, amb defensors i detractors, està el dret a no acabar el llibre, com ens recorda el decàleg de Daniel Pennac. Un dret encara no reconegut. Però aquesta és una altra història.

El jove que ens ha escrit és en Marcel Zornoza, de 2n B.

"No recomano aquesta novel·la perquè em feia molta pena la Lluciana que estava en coma i també la Loreto que tenia bulímia. A més no m’ha agradat ja que la història era bastant forta, i no entenia moltes paraules."

Et recomanem, Marcel, seguir llegint fins que trobis el teu llibre. En alguna banda t'està esperant.

dijous, 1 de desembre de 2016

Eduardo Mendoza

Eduardo Mendoza acaba de guanyar el Premio Cervantes 2016, premi literari considerat el Nobel de les lletres castellanes. Algunes de les seves obres són La verdad sobre el caso Savolta (1975), El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982),  La ciudad de los prodigios (1986),La isla inaudita (1989), Sin noticias de Gurb (1991),  El año del diluvio (1992),  Una comedia ligera (1996), La aventura del tocador de señoras (2001), El último trayecto de Horacio Dos (2002), Mauricio o las elecciones primarias (2006), El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), Riña de gatos. Madrid 1936. (2010), El enredo de la bolsa y la vida (2012) i l'última El secreto de la modelo extraviada (2015).


Per alguns de vosaltres Mendoza no és un autor desconegut ja que la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, és lectura recomanada a 2n de batxillerat. Però que no s'espantin els més joves! Mendoza és assequible per a tothom. Històries d'intriga, d'humor, de detectius maníacs i extraterrestres infiltrats, tot això ho podeu trobar a les seves obres. I aquestes obres les podeu trobar a la biblioteca. Us estan esperant!


dimecres, 30 de novembre de 2016

Què i com m'agrada llegir?

Na Mònica Tur Costa, de 2n B d'ESO, ens explica què i com li agrada llegir. Gràcies, Mònica, ens agrada molt el teu escrit.


QUÈ I COM M’AGRADA LLEGIR


A jo, m’agrada molt llegir, perquè pens que és bo per passar el temps. Sobretot si és un llibre que de veritat t’agrada i et fiques en la història.

Els llibres que més m’agraden són els d’aventures, perquè són molt interesants i sempre et quedes amb la intriga de saber que passarà. També, m’agraden molt les novel·les romàntiques, perquè tot és molt polit. A més, m’agraden els llibres de comèdia, encara que no tant, i no m’agraden gens els contes de por.

Bastant sovint, llegeix quan no tinc res a fer i a la nit abans de dormir-me, perquè llegir es una bona forma de relaxar-se.

Normalment, llegeix a la meva habitació, perquè és una banda on em puc relaxar i llegir sense cap molèstia, encara que, segons l’estació i el temps que fa, m’agrada llegir a altres llocs. Per exemple:

  • Primavera: Si no fa ni molt de fred ni molta calor, m’agrada llegir a la terrassa, amb la fresqueta.
  • Estiu: M’agrada llegir sobre l’arena de la platja o sobre la gespa del jardí, i si fa molta calor, a la piscina petita.
  • Tardor: M’agrada llegir a la terrassa o si està plovent, a la meva habitació sentint el renou de la pluja, que m’encanta!
  • Hivern: M’agrada llegir al sofà o a la meva habitació tapada amb una manta, i si fa molt de fred, m’agrada llegir a la meva habitació amb el radiador o a casa dels meus avis prop de la xemeneia.

Jo pens que llegir va molt bé perquè pots aprendre paraules noves millorant així el vocabulari propi i perquè veus les paraules escrites correctament i aprens a escriure bé.

Sintetitzant: a jo, m’encanta llegir, moltíssim, sigui al lloc que sigui. Normalment, em llegeix un llibre sencer en 5 dies o una setmana. Ja m’he llegit tots els de casa!