dijous, 22 de desembre del 2022

La cuenta atrás para el verano

 Quina gran artista és na Paula Torres. Aquí teniu un nou còmic seu que va fer com a tasca de la lectura optativa.






dijous, 15 de desembre del 2022

EL FRAGMENTO ÁMBAR

 


Des d'aquest espai volem agrair a Vicent Rosselló, l'autor eivissenc de "El fragmento ámbar", que ens hagi regalat un exemplar de la primera part de la seva novel·la. La llegirem amb molt de gust.

dimecres, 23 de novembre del 2022

dilluns, 14 de novembre del 2022

Exposició: Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona

 



Avui presentem una nova exposició  per al Dia Internacional de l'Eliminació  de la Violència contra la Dona. 
La comissió de biblioteca ha preparat dues sessions de tutoria, una a l'aula per tal d'acostar-se al perquè d'aquesta diada, una altra a la biblioteca per visitar l'exposició, participar amb una frase suggerent a un mural i visionar un curtmetratge. 










divendres, 4 de novembre del 2022

Novetats de novembre

 


Aquest mes ens visiten dues dones enormes: Rosa Montero i Empar Moliner. Si us interessen, a la biblioteca en tenim més obres seves.

divendres, 28 d’octubre del 2022

Leyenda de La Llorona.

 Existió hace muchos años en México una mujer indígena, muy hermosa, de la que un caballero español se enamoró perdidamente. Le ofreció todo a la muchacha, incluso, llevarla con él a su país de origen. Y ella al fin cayó en los brazos del amor y decidió creerle.

Ambos se veían con frecuencia, y de su relación nacieron tres hijos. La muchacha, cansada de esperar, le pidió al caballero español formalizar su relación mediante una boda, pero él lo rechazó y para desesperación de la mujer, se casó en España con una dama de alta sociedad.

Los celos hicieron perder la razón a esta mujer, quien, en un acto de desesperación, lanzó a sus hijos al río. Pero al ver lo que había hecho, se arrepintió y se tiró al agua, presa de un enorme remordimiento.

Desde entonces no se la volvió a ver en vida. Pero sí en espíritu, un espectro que vaga para siempre como alma en pena, llorando la muerte de sus hijos.

Quienes la han visto, dicen que se aparece vestida de blanco, con un pelo largo y negro cayendo en cascada sobre la espalda. Su profundo y escalofriante llanto augura un mal presagio a quienes la oyen.



Font: https://tucuentofavorito.com/la-llorona-leyenda-de-mexico-para-adolescentes-y-adultos/ 

dijous, 27 d’octubre del 2022

Fábula de los tres hermanos, de Harry Potter

 


Cuentan que hace mucho tiempo, tres hermanos caminaban juntos por un sinuoso camino. El sol estaba a punto de ponerse y el camino de repente se vio interrumpido por un profundo y caudaloso río. Los hermanos, que eran magos, decidieron, guiados por el sentido de la prudencia, levantar un puente, y unir así las dos orillas. Sacaron sus varitas mágicas y tras agitarlas en el aire, apareció ante ellos un fantástico puente.

Cuando ya se encontraban a mitad de camino, en medio del puente, salió a su encuentro una figura oscura, tenebrosa y cubierta por una capucha: era la muerte, quien se sentía algo confusa, ya que ningún humano había conseguido cruzar hasta esa orilla. De hecho, todos terminaban ahogados en el río.

Pero la muerte, que era muy astuta, en lugar de mostrar enfado, aparentó sentir admiración por la inteligencia y habilidad de los tres hermanos, y les ofreció un regalo, el que ellos quisieran.

Así, el hermano mayor, muy vanidoso y ambicioso, pidió la varita mágica más poderosa que tuviera. Y la muerte, le ofreció al instante una varita elaborada con la madera de un sauco cercano; el segundo hermano, quien sentía celos y quería ser aún más poderoso que su hermano, le pidió a la muerte la capacidad de devolver la vida a los muertos. Y la muerte le entregó una piedra muy poderosa.

El hermano pequeño, que era el más humilde y mucho más sensato, pidió a la muerte algo que le permitiera salir de allí sin que nadie pudiera verle y seguirle. La muerte, de muy mala gana, le entregó su capa de invisibilidad.

Los tres hermanos siguieron entonces su camino.

El hermano mayor llegó hasta una aldea en donde usó su varita de sauco para matar a un mago con el que tenía una cuenta pendiente. Al comprobar el inmenso poder de la varita, la usó más adelante en otra aldea para provocar el terror entre la gente. Pero esa misma noche, otro mago que lo vio todo, aprovechó que dormía, le robó la varita y le mató. Y así fue cómo la muerte se llevó al primer hermano.

El hermano mediano por su parte, regresó a su hogar: allí es donde había perdido a la que hubiera sido su esposa de no haber muerto tan pronto. Con ayuda de la piedra que le entregó la muerte, le devolvió la vida, pero ella ya no era la misma. Se paseaba errante por la casa, sin hablar, sin mostrar ninguna ilusión por nada. Y el hermano mediano, desesperado, se suicidó. Y así fue cómo la muerte se llevó al segundo hermano.

El hermano pequeño no se quitó la capa de invisibilidad, y la muerte, aunque le buscó por todas partes durante años, no pudo encontrarle. Solo cuando ya fue anciano, y decidió que había vivido suficiente, se quitó al fin la capa para entregarse él mismo a la muerte, quien le recibió como una amiga.

J.K. Rowling


dimecres, 26 d’octubre del 2022

A la carretera de Brighton

 A la carretera de Brighton


L’autor: Richard Barham Middleton (1882 - 1911 ) poeta i narrador anglès recordat especialment pels seus relats breus. Molt coneguts són "El vaixell fantasma" i "En el camí de Brighton". 

Va tenir una infantesa desgraciada, la qual cosa es reflecteix en algunes de les seves esfereïdores històries infantils: "Un drama de la infantesa", "El noi nou". Va conrear igualment el relat de fantasmes ("En el camí de Brighton"), l'humor negre ("El gran home"), el relat sarcàstic ("Un dia gris") ...

El narrador gal·lès Arthur Machen es va declarar admirador seu. De “El vaixell fantasma” va escriure: «És un llibre meravellós, tot ell és impregnat d'una cridanera qualitat que el diferencia granment d'altres. Penso que es tracta d'una obra veritablement bella ».  La reputació de Middleton va créixer després de la seva mort, i les seves històries han aparegut en nombroses antologies.


El sol s'elevava lentament i descobria un món resplendent de neu. A la nit havia gelat de valent, i un vent fred espolsava la neu fina dels arbres.


Un rodamon, que dormia a la vora de la carretera, es va barallar amb la neu que colgava i després es va  incorporar tot sorprès. 

-Ospa!- va dir-se -. Em pensava que era al llit, i resulta que he estat tota la nit dormint a la carretera. 


Va estirar els braços i les cames i va espolsar la neu d'una sacsejada. En aixecar-se, el vent fred el va fer estremir.

-Suposo que he estat de sort d'haver-me despertat.


M'hauria pogut congelar mentre dormia.

Va començar a caminar per la carretera d'esquena als turons. Al cap de poc va atrapar un noi que s'havia aturat a la carretera. El noi no duia abric, semblava increïblement fràgil enmig d'aquell ambient tan fred.


-Si no camines gaire de pressa faré una mica de camí amb tu – va dir el noi-. És una mica solitària, la carretera, en aquesta hora del dia.

El rodamon va assentir. 


-A l'agost vaig fer divuit anys- va continuar el noi-. Fa sis anys que camino per la carretera.

-Aquesta nit he caigut al costat de la carretera, i he dormit allí mateix- va dir el rodamon-. És un miracle, que no m'hagi mort de fred.


El noi se'l va mirar fixament.


-com ho saps, que no t'has mort?- Va replicar.

-No t'entenc -va dir el rodamon.

-No fa pas tant temps com jo, que ets rodamon -va dir el noi en veu aspra-. La gent com nosaltres pertany a la carretera, no en podem fugir. Ni quan ens morim. Jo fa sis anys que camino per la carretera, i què, et penses que no soc mort?-

Va preguntar-. Em vaig ofegar mentre em banyava a Margate. I un gitano em va matar amb una barra de ferro, i em va esclafar el cap d'un cop. I m'he congelat dues vegades, com tu aquesta nit. I en aquesta mateixa carretera un cotxe em va atropellar. Però continuo caminant, no hi puc fer res. Mort! T'ho dic de debò, no ens en podem sortir ni que vulguem.


Al noi li va agafar un atac de tos. El rodamon es va aturar perquè es refès.


-serà millor que agafis una estona el meu abric, tens una tos molt lletja.

-No entens res, oi? -va dir el noi empipat. Llavors va desmaiar-se, i el rodamon va agafar-lo en braços.


El rodamon va mirar a banda i banda de la carretera. Es veien, lluny, els llums d'un cotxe que avançava silenciosament damunt la neu.

-Soc metge -va dir el conductor en aturar-se -. Què passa? -i va auscultar la respiració dificultosa del noi. -Una pulmonia- va afirmar-. El portaré a l'hospital. Vós també podeu venir, si voleu. -Prefereixo continuar caminant -va dir el rodamon. Mentre pujaven al cotxe, el noi va parpellejar dèbilment.

-A reveure- va dir amb veu apagada al rodamon.


Tot el matí el rodamon va caminar damunt la neu mig desfeta. Després es va trobar un graner solitari i hi va dormir. Quan es va despertar ja era fosc. Es va alçar i va reprendre el seu camí per la carretera enfangada. Quan encara no havia avançat gaire, una figura malaltissa va sorgir de la foscor i se li va acostar.


-Si no camines gaire de pressa faré una mica de camí amb tu.- va dir una veu familiar-. És una mica solitària la carretera, en aquestes hores del dia.

-I la pulmonia?- va cridar el rodamon.

-M'he mort aquest matí -va dir el noi.


Font: https://blocs.xtec.cat/lecturessegures/2012/06/19/a-la-carretera-de-brighton/ 

dimarts, 25 d’octubre del 2022

UNA CRIATURA DE COSTUMS FIXOS

 UNA CRIATURA DE COSTUMS FIXOS


Hauria d’haver estat un penjament ordinari. De fet, el penjament ja en va ser, d’ordinari. El que va ser molt estrany és tot el que va passar després. 


L’home que van penjar era un jugador que es deia Harry Graham. Gairebé tothom l’anomenava Gray Hank. Un dia, en un bar, va matar un home. Es van barallar arran d’una partida de cartes.


Això va passar a Montana el 1865, una època i un lloc en què els homes no s’hi pensaven gaire, a fer justícia pel seu compte. Encara no havia passat una hora d’ençà del crim, que els habitants del poble van organitzar un judici i van decidir penjar en Gray Hank per assassinat. 


Els qui l’havien de penjar van tirar un corda amb un llaç escorredor per sobre una branca. Van lligar-ne un extrem a una mata i vam posar el llaç al coll del Hank, que era dalt d’un cavall.


D’un cop de fuet el cavall va escapar-se de sota seu i els peus del Hank van començar a moure’s desesperadament a més de mig metre del terra. Es va quedar penjat exactament mitja hora, i la gent s’ho mirava. Després van venir uns quants metges i van confirmar que era mort. Van deslligar la corda de la mata i dos homes van baixar el cos. 


Tan bon punt els peus li van tocar al terra, el cadàver es va precipitar a la gent, arrossegant la corda al seu darrere. El cap no parava de fer voltes, els ulls miraven fixos i la llengua li penjava. El mort tenia la cara espantosament morada, i els llavis molls de bava sanguinolenta. Cridant esgarrifats, la gent va fugir. S’entrebancaven i queien l’un damunt de l’altre. Es trepitjaven, s’empenyien, s’empentaven.


Mentrestant, l’horrible mort corria fent salts amunt i avall, i aixecava els peus tan amunt que a cada passa es picava el pit amb els genolls. La llengua li ballava com si fos la llengua d’un gos cansat. Dels llavis botits no parava de caure escuma. El crepuscle va afegir més terror a l’escena, i els homes van fugir d’aquell indret sense atrevir-se a mirar enrere. 


En tota aquesta confusió va aparèixer la figura esvelta del doctor Arnold Spier. Era un dels metges que havia confirmat la mort de l’assassí. Va avançar directament cap al mort, que ara es movia una mica més a poc a poc i sense tantes batzegades.


L’Arnold Spier va agafar el cadàver pels braços i el va estirar de panxa enlaire. A l’acte, el cadàver es va enrigidir i es va quedar quiet.

 

-Els mort són de costums fixos- va explicar-. Un càdaver dret sempre camina i corre. Però si l’estires es queda ben quiet.    



Ambrose Bierce












dilluns, 24 d’octubre del 2022

LA MÀ DISSECADA

 LA MÀ DISSECADA


Ara fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camarades. Bevíem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. De sobte la porta es va obrir i un dels meus amics va entrar com un huracà.

-Endevineu d’on vinc! -exclamà immediatament.

-Aposto que de Mabille -va respondre.

-Ni t’hi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he passat vuit dies i d’on porto un gran criminal amic meu, que us demano permís per presentar-vos.

Dient això, es va treure de la butxaca una mà dissecada; una mà horrible, negra, seca, molt llarga i crispada; els músculs, de força extraordinària, estaven limitats per una tira de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat.

-Figureu-vos -digué el meu amic que l’altre dia venien les pertinences d’un vell bruixot de renom a tota la comarca; es passejava sobre un mànec d’escombra, practicava la màgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell bergant sempre tingué un gran afecte per aquesta mà que, segons deia, era la d’un cèlebre criminal ajusticiat al 1736, per haver llançat de cap la seva dona a un pou, i per haver penjat del campanar de l’església el capellà que els havia casat. Després d’aquesta doble proesa, el paio anà a córrer món i en la seva carrera tan curta com intensa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos d’un monestir. 

-Però què vols fer-ne, d’aquest horror? -Vam exclamar.

-I doncs!, en faré el meu botó de timbre per espantar els creditors. 

-Amic meu -digué Henri Smith, un anglès molt flegmàtic-, Crec que aquesta mà és carn índia conservada mitjançant un procés nou, i t’aconsello que en facis brou.

-No feu broma, senyors -va rependre amb sang freda un estudiant de medicina-. I tu, Pierre, si t’he de donar algun consell, et diré que facis enterrar aquesta deixalla humana, per si de cas el seu propietari la vingués a reclamar; a més, potser aquesta mà ha après mals costums, ja coneixes la dita: “Qui ha matat, matarà”. 

-I qui ha begut, beurà- reprengué l’amfitrió. I passà a l’estudiant un gran got de rom. En Pierre va alçar el seu got i, adreçant-se a la mà, digué: 

-Brindo per la propera visita del teu amo.

        Després es parlà d’altres coses i cadascú tornà a casa seva. L’endemà, vaig anar a casa d’en Pierre.

-Què, com va? -vaig preguntar-li.

-Molt bé -em respongué.

-I la teva mà?

-L’has hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, però figura’t que algú, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, però com que ningú no responia, he tornat al llit i m’he adormit.



En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i força impertinent. Entrà sense saludar:

-Senyor -va dir al meu amic -, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjat a la corda de la campana; si no ho feu, em veuré obligat a fer-vos fora.

- Senyor -va respondre en Pierre amb molta gravetat -, insulteu una mà que no s’ho mereix, sapigueu que ha pertangut a un home molt cultivat.

El propietari es girà i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va seguir, despenjà la mà i la lligà a la campana de la seva alcova.

- Més val així -va dir -. Aquesta mà em donarà pensaments seriosos cada nit. 

Al cap d’una hora el vaig deixar i vaig tornar a casa. 

La nit següent vaig dormir malament, estava agitat, nerviós; diverses vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del matí, un cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pàl·lid i tremolós.

-Ah, senyor! -exclamà, sanglotant-, han assassinat al meu pobre amo. 

Em vaig vestir i vaig córrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de gent; Hi havia un moviment incessant, tothom comentava l’esdeveniment. Vaig arribar amb grans esforços a l’habitació. Quatre agents de policia estaven dempeus a l’interior, bloc en mà, examinant, parlant baix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estava estirat en Pierre sense coneixement. No era mort, però tenia un aspecte espantós. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatades semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horrible i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc dits que s’havien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosa em colpí, quan vaig mirar el timbre de l’alcova: la mà dissecada no hi era. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar la gent que entrés a l’habitació. No vaig preguntar què se n’havia fet. Retallo ara d’un diari de l’endemà el relat del succés: 


“Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona d’un jove, el senyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia entrat a casa cap a les 10 del vespre; va  dir al seu criat, el senyor Bonvin, que ja es podia retirar, i se n’anà a dormir. Cap a mitjanit, aquest home va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava amb fúria. Va tenir por, encengué una espelma i esperà; la campana s’aturà durant un minut, i després va rependre amb tal força que el criat, boig de terror, anà a despertar el porter; avisaren la policia, que arribà al cap d’un quart d’hora, aproximadament, i tiraren la porta avall. 


“Un espectacle horrible s’oferí als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia hagut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lívida, amb els ulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les empremtes profundes de cinc dits. L’informe del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que l’agressor devia tenir una força prodigiosa i una mà extraordinàriament prima i nerviosa. Res no fa sospitar el mòbil del delicte, ni qui pot ser-ne l’autor”.


L’endemà es llegia en el mateix diari:


“El senyor Pierre B..., la víctima de l’espantós atemptat, va recuperar el coneixement després de dues hores de cures intensives a càrrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, però es tem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable.”


En efecte el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a l’hospici, però no recuperà ni un bri de raó. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes i tenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentment perquè estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, després, de cop i volta, s’alçà del llit, cridà agitant els braços i pres d’un espantós terror: 

- Agafa-la! Agafa-la! M’escanya, socors, socors!

Va donar dues voltes a l’habitació cridant, després caigué mort, de cara a terra. Em vaig haver d’encarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era d’aquest mateix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la mà dissecada. El seu cos va ser tancat en un fèretre de plom, i quatre dies més tard em passejava amb el vell capellà del poble pel petit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnífic, el cel era blau i ple de llum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridar i vam anar a veure què volien. Havien trobat un taüt. D’un cop de pic van fer saltar la tapa i vam veure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos; vaig tenir un malestar, no sé per què em vaig espantar.

-Mireu! -exclamà un dels homes-. El bergant té un monyó tallat, heus aquí la seva mà.

-Fixa’t -Va fer l’altre, rient -, et mira i et saltarà a la gola perquè li tornis la mà.

-Vinga -digué el capellà-, deixeu els morts en pau i tanqueu el taüt, cavarem en un altre parc la tomba del senyor Pierre.

L’endemà tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a París, després d’haver deixat cinquanta francs el vell capellà perquè fes misses per al repòs de l’ànima d’aquell de qui havíem pertorbat la sepultura



GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes d’horror

(Adaptació)


dijous, 20 d’octubre del 2022

DAGÓN

 "Escribo esto bajo una fuerte tensión mental, ya que cuando llegue la noche habré dejado de existir. Sin dinero, y agotada mi provisión de droga, que es lo único que me hace tolerable la vida, no puedo seguir soportando más esta tortura; me arrojaré desde esta ventana de la buhardilla a la sórdida calle de abajo..."

Amb aquest inici fan ganes de seguir llegint, no? Clica aquí.



dilluns, 3 d’octubre del 2022

divendres, 30 de setembre del 2022

Thermae Romae

Un arquitecte de termes de l'antiga Roma apareix de sobte en el Japó actual, on es deixa inspirar per les innovacions en els banys. Aquest és el punt de partida del manga "Thermae Romae", de Mari Yamazaki. Si vols saber-ne més, tenim ja tota la colecció a la biblioteca.






dilluns, 26 de setembre del 2022

Nous llibres

 



Tenim nova col·lecció de llibres: Luna y los incorpóreos, Hammelt, La Celestina, Il·líada, Odissea, Eneida, Novelas Ejemplares i 22 otoños y una sonrisa. Aquest últim és de la nostra estimada professora de filosofia Marie Alonso. A l'hora del pati estaran a la vostra disposició. 

dilluns, 12 de setembre del 2022

Novetats

Avui, primer dia de classe, reprenem la secció "Novetats per al professorat", situada a la sala de professorat, amb les següents adquisicions:


Gaudiu-ne!


dijous, 8 de setembre del 2022

Iniciem un nou curs escolar

 Benvinguda, comunitat educativa de l'IES Sa Blanca Dona.

Iniciem un nou curs amb moltes  idees i projectes, entre els quals podem esmentar:

  • Donar a conèixer dos del Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): la igualtat de gènere i la vida submarina. Prepararem jocs, concursos, reptes, exposicions.
  • Celebrar algunes dades importants, como ara:
    • 25 de novembre: Dia de l'eliminació de la violència de gènere.
    • 21 de març: Dia de la poesia i Dia de l'arbre.
    • 5 de juny: Dia mundial dels oceans. 
  • Posar en marxa el projecte "Portes literàries".
  • Engegar una nova edició del  Concurs de Microrelats.
  • Augmentar el catàleg amb les vostres peticions.
Esperem que totes aquestes iniciatives siguin del vostre gust i interés. I si teniu alguna proposta, feu-nos-la arribar. En qualsevol pati podeu trobar els membres de la comissió de biblioteca a la mateixa biblioteca.



dimecres, 13 d’abril del 2022

Fantàstic treball

 Aquí us deixem el treball de Paula Torres al voltant d'un capítol del llibre de lectura optatiu que paga la pena mirar.

https://drive.google.com/file/d/1J2NxiFrny_8e9K6rlTaq0PfIvUnxOM5c/view?usp=sharing







 













dimecres, 23 de març del 2022

Entrada poètica

 Així d'acolorida ens ha quedat l'entrada a la biblioteca amb tots els micropoemes enviats, i algun mès. 




dilluns, 21 de març del 2022

I els micropoemes guanyadors són...

ENHORABONA A L'ALUMNAT GUANYADOR! I moltes gràcies als altres 84 participants.


 "Destino"

Si me marcho sin dar un portazo

deambularé bajo un manto de pensamientos

que posan como un nido,

que nunca aprendió a volar.

 

                                  Irene Alba, 2n FP Superior Màrqueting

 

Flashback

Debajo de las luces de invierno,

las mariposas dejaron de volar

Recuerdos de mil en mil,

de los bocetos que no pudimos pintar


Leire Santana, 4t E





SOMBRAS

 La figura se ve,                                               

engaña a primera vista

la sombra que proyectas es

 la verdad de todas tus historias. 

 

Baye Willow 1r E

 


 

UNA ESTACIÓ I POC MÉS

 

Juny és per casar-se,

juliol per dormir,

agost per preparar-se,

setembre per patir

                                         Joan Ramon Costa, 2n A







BON DIA DE LA POESIA!

 Me maquillaré y me peinaré cuidadosamente

Me pondré mi mejor vestido y pintaré las uñas de mis pies desnudos

Perfumaré mi cuello y me tomaré una pastilla con una copa de vino

Me iré a la cama así para que me encuentren hermosa si es mi última noche

Nacemos en una cama

Follamos en una cama

Nos deprimimos en una cama

Morimos en una cama

Ese objeto que es a la vez útero y ataúd

En ella vine al mundo desnuda

En ella me iré travestida en una mortaja

Si me encuentras muerta, cúbreme de flores

Mete un diamante en mi boca

Pon una cruz de oro sobre mis tetas

Haz una foto a mi cadáver y ponla en un marco de plata

Enciende una vela en mi memoria

Esta noche en este mundo me maquillaré y me peinaré cuidadosamente

 

Roberta Marrero

"Todo era por ser fuego, poemas de chulos, trans y travestis"

dilluns, 14 de març del 2022

Últims micropoemes

  Eivissa 

     Els teus ulls com el mar 
     Il·luminen com la sal 
     ets bonica, la més bonica 
     com el mar d'Eivissa          
                                          Vuit 

GIRASOL

Girasol
groc i gros
si està fosc
tu ets el sol.

                                         Dinosaure

Eivissa

Aquesta és la meva illa,
aquesta illa no és gens senzilla,
és molt bella,
Eivissa és una meravella.

                           Roberta.

~No a la guerra!

La gent amb el conflicte 

esta molt espantada,

volem pau per Ucraïna

i tota la societat calmada.


~La llonganissa vivent



Tot té un fí

El nostre amor 
ha arribat a la fi
perquè no podia ser infinit.

                                                         Ash

CANVI CLIMÀTIC

RECORRENT LA

SEVA TELA

AQUESTA LLUNA

CLARISIMA TÉ A LA GRANOTA A VILA.

ANDREA


EL CLIMA

jo parpellejant
 la joventut ha
 marxat de
 mantega.


ANDEREA


CONTRASTES

La claridad no deja ver

la oscuridad.    


Miku<3


Pardalls de Nadal


Un arbre

Plantat a l'Ebre,

dos ocells al desembre

Però ells són membres del pessebre

 

                                        Izel M.G


 La felicidad


si no tienes la tierra,

no  tienes felicidad,

si no tienes felicidad,

no tienes la tierra.

 

ANDREA



El temps

El temps que tarda en néixer una flor
la vida segueix passant per tots
per nins i vells la vida va passant a la velocitat de la llum
el temps no espera ni es para per ningú

Sertron9876


La lluna

La lluna em mira, 
sense aturar, 
quan em giro,
em torna a mirar 
                         Mery

El COR DEL MAR.

Mar és aigua, aigua és mar 
 si el teu cor fos aigua 
series l'oceà sencer.

Patrox V III

Esperança


Si prop de tu has vist la mort

i si sents tristesa al teu cor 

diuen que el temps ho cura tot

i la llum del sol et llevarà tota la foscor.

                            

Pitimarc


micro melodia




Dominante el sol  reposado sobre el mar

siempre los barcos esperan ver al faro

iluminar, su camino,   hacia la orilla del mar,

para poder llegar.


ßænŧ!


Abuso contra abuso


Combatir el abuso

con abuso puede

ser justo.

Pero no cambia el mundo.

Alfredo


TENGO SUEÑO 


Dormir temprano 

para soñarte 

más rato


Nosexd3000

Enlairador de somnis


M’enlairo com si tingués ales,

sento l’aire a la meva cara,

per un instant somio que soc lliure,

fins que llenço la pilota, i torno a la vida.


Panda Rojo


 AFORISME

Hi ha més plàstic

que gent en comú.     

       

BÀSQUET  BULLS


"El mar en el futur"

 

Un mar blau i polit,

en el que ens banyem,

i unes persones insatisfetes,

finalment, el mar és verd.

 

Fenix blau

 

Natura abismal

La naturalesa abismal

Amb boscos sense final

éssers sense igual 

Que els estam matant

 

Pitahaya



Límites

En el mundo eres como una mariposa

no nases sabiendo pero com el pasar del tiempo

viras una mariposa y vuelas:)


gomadora


LAS GRACIAS


Tu sonrisa es la que me calma el estrés

Tu amabilidad es la que me quita la ansiedad

No se como agradecerlo


Moxete


El Reencuentro

Desde la primera vez que os conocí,

ya erais unas grandes personas, 

me costó perderos de vista

y más recuperar la sonrisa


El poético enigmático

La lluvia

La lluvia cae 

y a mi me recuerda

a los días en casa 

con nuestras series y pelis.


Kraken090

~Amor a distancia~

Totes les nits te esper 
fet de no parlar,
em sent molt buida fins 
el dia segon no parlar 


Sayoko Sasaki


Una estació i poc més

 

Juny és per casar-se,

juliol per dormir,

agost per preparar-se,

setembre per patir

                                         Cabra de mont

 


La guerra

Aquesta guerra no m'agrada,

coses dolentes van a venir,

Rússia començarà per Ucraïna,

i a la meva família no podre protegir.

 

Slowpoke


OJOS

Tus ojos son como faros que alumbran mi camino,

pero cuando los cerraste me estampe contra un pino.



El Gerri😎

I un últim micropoema, enviat fora de termini:

Crec en la magia 
ha d'haver-hi algun truc
en els teus ulls.