dilluns, 21 de desembre del 2015

Deconstrucció de llibres

Per a què serveix un llibre? Les respostes a aquesta pregunta són infinites: per pasar l'estona, per divertir-te, per volar, per ser crítics, per viatjar,  per "aprovar" (ai!), per transformar-te en heroi, per aprendre idiomes, per riure, per plorar, per no estar sol... Doncs hi ha una cosa que no se'ns havia acudit. Encara sort que tenim gent molt creativa, com na Masabel, de qui va ser la idea.





Idó ja saps. Si un llibre està massa vell per ser llegit, si no t'ha agradat, si t'ha agradat tant que li vols donar una altra vida, porta'l a la biblioteca i t'ajudem a transformar-lo.

Estamos solos en el universo?

Avui hem estat ben entretinguts per la biblioteca.
A les 9'00h ens ha visitat en Jordi Pereyra i ens ha parlat de la paradoxa de Fermi i de com va la recerca de vida extraterrestre dins i fora del nostre sistema solar. Els alumnes, vergonyosos en el  directe, han aprofitat el final per atracar-se al conferenciant i formular-li vàries preguntes, i n'han sortit ben contents, alguns amb el seu llibre "El universo en una taza de café" sota el braç. Quan durant una hora de xerrada no se sent cap xiuxiueig, és obvi que ha interessat.




dijous, 17 de desembre del 2015

Per què us agrada tan "Marina"?

Ja fa temps que Marina, de Carlos Ruiz Zafón, figura entre les lectures de 4t d'ESO, i any rere any, els alumnes manifesten que és del seu gust. 
Aquesta vegada és na Meberling Nazaret, de 4t D, qui ens ha escrit. 

Me ha gustado mucho la novela, ya que trata sobre misterios e intrigas. En principio yo me imaginaba que Marina era un fantasma del cual Óscar se había enamorado, pero una vez empezado a leer el libro me di cuenta de que estaba totalmente equivocada. El libro de Marina ha sido uno de los libros que más me han gustado del autor Carlos Ruiz Zafón. El libro mientras más me lo leía más me iba intrigando la historia. La verdad es que está obra te va llenando cada vez más, haciendo que los lectores quieran seguir leyendo la historia. Yo este libro se lo recomendaría a toda a aquellas personas no tan solo jóvenes, que le guste bastante el misterio, el amor y la intriga de que pasará en la historia más adelante o de que tan solo tenga su imaginación a crearse su propia trama antes de que suceda.

Gràcies Nazaret.

Víctor i els romans

Aquest és el títol de la lectura en llengua catalana que ha fet l'alumnat de 1r d'ESO. Durant el temps de lectura, sorgien paraules que als al·lots i al·lotes de 1r B els feien tanta gràcia que la seva professora, Lourdes, els va obrir un mur virtual per anar anotant-les. Aquí el teniu:
 

dilluns, 14 de desembre del 2015

Llibres de segon trimestre

Una setmana per acabar el curs, però la biblioteca no atura i ja tenim preparats els llibres del segon trimestre. Com ben bé sabeu, no n'hi ha per a tothom. Així que, com més aviat en sol·liciteu el préstec, millor.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Tens llibres de la biblioteca?

Es va acostant el final de trimestre, ha passat ràpid eh? Segurament hauràs acabat el llibre que havies demanat en préstec, o n'estàs a punt. Tant de bó t'hagi agradat!
Ara toca tornar-lo, altres companys l'estan esperant.
RECORDA-TE'N!


dimarts, 24 de novembre del 2015

"El universo en una taza de café" i més

A l'entrada anterior anunciàvem les novetats que havien arribat a la biblioteca entre les quals està El universo en una taza de café de Jordi Pereira. 

En Jordi Pereira va néixer a Eivissa l'any 1990 i és graduat en Engenyeria Mecànica per la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu interés per la ciència el va dur a obrir un bloc, Ciencia de sofá, amb el qual ha aconseguit arribar a la final del premis Bitàcora l'any 2013. Us recomanam visitar-lo perquè allí trobareu articles, breus i en llenguatge planer,  sobre temes tan interessants com ara: la vida extraterrestre, l'exposició del cos humà al buit sense vestit espacial, els calamars gegants, la cara oculta dels dofins, per què són tan fortes les formigues, volcans extraterrestres, la serp del faraó, fenòmens paranormals i un llarg etc d'allò més atraient. 

De tot això ens parlarà aquí, a la biblioteca de l'institut, el dia 21 de desembre. Però el podeu conèixer abans en aquest vídeo promocional  del seu llibre El universo en una taza de café.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Codis QR

No pots comprar el llibre? No vols fer-ho? S'han esgotat els préstecs?  No passa res. Encara hi ha una altra opció: atrapa el codi QR amb el teu mòbil. El trobaràs al tauler que hi ha davant la biblioteca.


Si no saps com es captura un codi QR, vine a la biblioteca i t'ho explicarem.

dijous, 5 de novembre del 2015

#DiaTerrorBD, treball en equip.

Com a colofó de la Diada del Terror hem recollit en un document les diferents activitats dutes a terme, dins i fora de l'aula. No és gens fàcil que un centre tan gran com el nostre s'impliqui en un projecte comú, però aquí podem veure que NO ÉS IMPOSSIBLE.



dimecres, 4 de novembre del 2015

Els alumnes recomanen

La diada del terror ha tingut els seus fruits i alguns alumnes s'han animat a enviar-nos les seves recomanacions sobre llibres "terrorífics". Això és el què ens diuen:

Irene Rodríguez sobre El gato negro

Es un libro que escribió Edgar Allar Poe sobre su triste y conmovedora vida antes de morir. Lo recomiendo, es muy interesante y es rápido de leer.

Pilar Camacho sobre Existence:


Bon dia, avui que és el dia on les "ànimes es manifesten a l'institut" us compartiré una ressenya sobre un llibre que me estic llegint.
Es tracta d'una trilogia que es diu "Existence" la qual m'agrada moltíssim, és l'únic llibre que m'estic llegint sense problemes, ja que quan he de llegir qualsevol obra em costa moltíssim concentrar-me i entendre allò que està passant.
Us deixo un petit resum d'internet per sebre més o menys de que va... ja em contareu que us ha paregut...
¿Qué sucede cuando eres acosada por la Muerte? Te enamoras de él, claro. Pagan Moore, de diecisiete años, ha estado viendo almas toda su vida. Desde que notó que los extraños que a menudo veía caminando a través de las paredes no eran visibles para los demás, comenzó a ignorarlos. Si fingía no verlos, entonces la dejarían sola. Hasta que salió de su auto el primer día de escuela y vio un chico increíblemente sexy descansando en una mesa de picnic, observándola con una mirada burlona en su rostro. El problema es que sabe que él está muerto. No desaparece cuando ella lo ignora, pero hace algo que ninguno de los otros ha hecho nunca. Él habla. Pagan esta fascinada por esa alma. Lo que no sabe es que su tiempo de morir se acerca y esa malvada y hermosa alma de la cual está enamorada no es una simple alma. Él es la Muerte y está a punto de romper todas las reglas.
Tingueu un bon dia de les ànimes...


Gràcies per les vostres aportacions.

divendres, 30 d’octubre del 2015

MURUS HORRORIS

L'alumnat de llengües clàssiques de 2n de Batxillerat ens conviden al seu "Murus horroris".




dijous, 29 d’octubre del 2015

I QUEIXALETS TAMBÉ!

Rondalla  d'Enric Valor

I QUEIXALETS TAMBÉ!

Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.
Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada.
— No aneu de nit a llavar a la font! — aconsellen les mares a les filles.Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d'un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.
Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l'arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant.
—Això és un xiquet que plora per ací! —va dir-se tota estranyada.—Eeeeeh, Eeeeeh! —s'oïa en la fosca.Sí que plorava un criançó, i ben prop.
Davall a pleret entre els oms. Se'l va sentir a la vora.
—Eeeeh, eeeeh!A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d'un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l'abandonat.
— Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!Ella es compadia de tot car de l'infant , i ja pensava d'endur-se'l a sa casa.
En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l'altre, va arribar davall del fanal d'oli penjat a mitja costera, i, com que el petit plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta.
— Oh, si te dentetes! —exclama admirada la fadrina.— I queixalets també!! —retrucà el xiquet amb una veuarra d'home granat, ronca i formidable. I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs i grandots, mig corcats, corbats com els de un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics plens d'impudícia i de maldat.
— Aiii!SEGUEIX LLEGINT AQUÍ

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Temps de difunts

"Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc. 

Encara que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació... Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període "excepcional" de l'estiu. Per Tots Sants es tradició visitar els cementiris i dipositar corones i rams de flors sobre les tombes dels familiars i amics. Aquests espais de repòs, normalment tranquils i silenciosos, s'omplen aquest dia de gent, de flors i de vida. 

A les illes, les tradicions de tipus religiós, les misses i les pregàries, es complementen amb d'altres més alegres (...)"
Font: Institut d'Estudis Eivissencs 


Sabríeu explicar alguna d'aquestes tradicions? 

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Miserere mei!

Imatge de Manuel M. Vicente (Martius)
Mal envueltos en los jirones de sus hábitos, caladas la capuchas, bajo los pliegues de las cuales contrastaban con sus descarnadas mandíbulas y los blancos dientes las oscuras cavidades de los ojos de sus calaveras, vio los esqueletos de los monjes, que fueron arrojados desde el pretil de la iglesia a aquel precipicio, salir del fondo de las aguas y, agarrándose con los largos dedos de sus manos de hueso a las grietas de las peñas trepar por ellas hasta tocar el borde, diciendo con voz baja y sepulcral, pero con una desgarradora expresión de dolor, el primer versículo del salmo de David:
Miserere mei, Deus, secundum magnam misericordiam tuam!
GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER
El miserere

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Era más de media noche...

Postal ca. 1900
Era más de media noche,
antiguas historias cuentan,
cuando en sueño y en silencio
lóbrego envuelta la tierra,
los vivos muertos parecen,
   los muertos la tumba dejan.

Era la hora en que acaso
temerosas voces suenan
informes, en que se escuchan
tácitas pisadas huecas,
y pavorosas fantasmas
entre las densas tinieblas
vagan, y aúllan los perros
                            amedrentados al verlas:                             
En que tal vez la campana
de alguna arruinada iglesia
da misteriosos sonidos
de maldición y anatema,
que los sábados convoca
a las brujas a su fiesta.
                 El cielo estaba sombrío,              
no vislumbraba una estrella,
silbaba lúgubre el viento,
y allá en el aire, cual negras
fantasmas, se dibujaban
las torres de las iglesias,
y del gótico castillo
las altísimas almenas,
donde canta o reza acaso
temeroso el centinela.
Todo en fin a media noche
reposaba, y tumba era
de sus dormidos vivientes
la antigua ciudad que riega
el Tormes, fecundo río,
nombrado de los poetas,
la famosa Salamanca,
insigne en armas y letras,
patria de ilustres varones,
noble archivo de las ciencias.
Súbito rumor de espadas
cruje y un ¡ay! se escuchó;
          un ay moribundo, un ay              
         que penetra el corazón,             
que hasta los tuétanos hiela
y da al que lo oyó temblor.
Un ¡ay! de alguno que al mundo
pronuncia el último adiós.
Així d'inquietant comença El estudiante de Salamanca, de José de Espronceda. A què fa gana de continuar? Doncs mira què fàcil, només cal clicar aquí.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Vida y muerte de un pueblo del Huerva

Dimecres vinent 21 d'octubre el nostre company Luis Ruiz Val presenta a Eivissa el seu llibre "Vida y muerte de un pueblo del Huerva" a la sala Marià Villangómez de la Biblioteca Municipal d'Eivissa. De mestra de cerimònia farà la periodista Inma Saranova.  Serà un gran plaer poder escoltar-lo.

Si voleu, a la biblioteca podeu fullejar l'obra, i emportar-vos-la també. 


dilluns, 28 de setembre del 2015

Ja hi som un altre any

Idò sí, ja hi som un altre curs més. Aquestes dues setmanes passades hem estat treballant per posar en marxa el servei de préstec d'aquest primer trimestre i ja el tenim llest. Malauradament no estan disponibles tots els llibres que us fan falta perquè hi ha usuaris que encara no han tornat els exemplars trets el curs passat. Com  a primera mesura s'ha decidit que totes aquestes persones no podran fer ús del servei de préstec fins que no tornin els llibres; i si això no funciona, quedaran privades de les activitats extraescolars, cosa que sens dubte no succeirà.

En relació al mateix tema, ja s'ha fet un encàrrec de nous llibres i esperem que arribaran al llarg d'aquesta setmana.

Us recordem que la sol·licitud de llibres es pot fer de dues maneres:

  1. En persona: a les hores de pati i de 14'05h a 14'30h de dimecres i dijous.
  2. En línia: a la pestanya d'aquest bloc que posa "Vols un llibre de la biblioteca?" entrareu a un formulari que cal reomplir. Tant si el llibre està disponible com si no, rebreu una resposta.
Què més s'està cuinant a la biblioteca? La imatge us donarà una pista.



Per acabar, no us oblideu del facebook de la biblioteca. Ja tenim 130 amics i amigues, però en volem més, us volem a tots.


divendres, 12 de juny del 2015

Trimestre de novetats

A la col·lecció  "Obres mestres de la Literatura Catalana del XX" i els llibres adquirits pel centre, ara cal afegir-hi el lot anual que l'Ajuntament ens envia després del Dia del Llibre, ja catalogat i disponible per al préstec. Segur que  hi trobau alguna lectura interessant per aquest estiu.


dijous, 4 de juny del 2015

De lectura obligada

L'educació no necessita que la reformen, sinó que la transformen, diu en Ken Robinson al seu llibre "L'element". I diu moltes més coses ben interessants i de rabiosa actualitat que ara tens al teu abast a la biblioteca del centre, encara que li pots fer una ullada en versió PDF.


Potser t'interessi més saber què pensa de l'escola i l'educació  un pèssim alumne, com es confessa en Daniel Pennac, autor de "Mal d'escola", també disponible a la biblioteca i online. Trobaràs una lectura plena de tendresa i de sentit de l'humor que reivindica l'ensenyament com un acte d'amor, apta per a docents, pares i alumnes.



dimecres, 3 de juny del 2015

La pila de llibres!

Ja tenim completa la col·lecció "Obres mestres de la Literatura Catalana del segle XX". Te'ls miris en horitzontal o te'ls miris en vertical, a que formen una enorme, preciosa i acolorida pila de llibres?



Doncs ja han estat enregistrats, catalogats i etiquetats perquè te'ls puguis dur de passeig, a prendre el sol, a fer la migdiada, a...

divendres, 22 de maig del 2015

Gràcies a...

Gràcies a ... una persona que encara és anònima acaben d'arribar a la biblioteca els tretze primers volums de la col·lecció  "Obres mestres de la Literatura Catalana del segle XX". L'excel·lent iniciativa del diari ARA, que permet al comprador d'una col·lecció regalar-ne una altra al centre educatiu que vulgui, està omplint les nostres prestatgeries, des d'uns anys enrere, de bona literatura.

Esperem descobrir ben aviat la identitat del misteriós benefactor i així poder donar-li les gràcies com cal.

divendres, 15 de maig del 2015

Els trobeu interessants?

A principis d'any la comissió de la biblioteca va proposar als membres del claustre la configuració d'un llistat de llibres de lectura obligada, que no obligatòria. La idea era cercar aquell llibre que t'agradaria que tots els teus companys poguessin llegir, per raons diverses. I ja tenim la relació:

  • Reacciona, VVAA (José Luís Sampedro, Baltasar Garzón, Mayor Zaragoza, i més).
  • Filosofía 100% adolescente, Yves Michaud.
  • ¡Alucina con la economía!, Albin Hall.
  • El curiós incident d’un gos a mitjanit, Mark Haddon.
  • La utilidad de lo inútil,  Nuccio Ordine.
  • L’obediència ja no és una virtut, Lorenzo Milani.
  • Microcosmos, Lynn Margulis i Dorion Sagan.
  • La venganza de la Tierra, James Lovelock
  • Allegro, ma non tropo, Carlo M. Cipolla.
  • Mal d’escola, Daniel Pennac.
  • Com una novel·la, Daniel Pennac.
  • El elemento, Ken Robinson.

De moment ja han arribat a la biblioteca les tres llibres següents:


A partir de dilluns els podeu venir a cercar.

dimarts, 28 d’abril del 2015

I el premi fou per a...

Fàtima Domínguez ha estat la guanyadora del concurs "Jo llegesc, i què?", consistent a identificar obra i autor d'uns paràgrafs que setmanalment des del mes de gener s'han anat publicant en aquest bloc, en el facebook de la biblioteca i a un plafó de l'entrada de l'institut. Cal dir que tots els concursants van encertar les respostes i que el guanyador va ser triat per sorteig a la comissió de la biblioteca. 
Gràcies a tots per la vostra participació.










Acte de lliurament del premi

diumenge, 26 d’abril del 2015

LECTURA DE "DON QUIJOTE DE LA MANCHA"

El dia 23 d'abril, Dia del Llibre, com ja havíem anunciat, una colla d'alumnes i professors van pasar per la biblioteca i van llegir una sel·lecció de fragments del Quixot.
Aquí us en deixem algunes imatges. L'àlbum sencer el podeu veure al Google + de la biblioteca, si en sou seguidors. 


 

dimecres, 22 d’abril del 2015

"Cambiar el mundo, amigo Sancho, ..."

Cambiar el mundo, amigo Sancho, 
que no es locura ni utopía, sino justicia.

Ja ho tenim tot a punt per al Dia del Llibre. Demà, al llarg del matí, alumnes del centre de tots els nivells posaran la seva veu a una sel·lecció de textos de "Don Quijote de la Mancha" elaborada per la nostra estimada Fina Matutes.

Hi comptarem amb una petita exposició de llibres i d'objectes diversos, com ara punts de lectura, sobres, segells, articles, que ens ha cedit Masabel Márquez. En la decoració hi han treballat Mercè Pellicer i Marta Yanini amb els seus alumnes.

Demà serà el torn dels lectors.



dilluns, 20 d’abril del 2015

Arriba Sant Jordi



Ja queda menys per celebrar el Dia del Llibre i, com tothom sap, la tradició mana regalar una rosa i un llibre. Des d'aquí podeu enviar una rosa virtual, acompanyada d'un poema, a qui vulgeu; o potser us agradarà més posar-li cara al protagonistes de la llegenda: el cavaller, la princesa o el drac. 



I si esteu cercant un llibre, El Recomanador  us ajudarà. Entreu-hi, responeu les preguntes i trobareu el llibre d'aquest Sant Jordi 2015.

Gràcies a la nostra Anna Tur que, encara en la distància, segueix essent inspiradora d'aquest bloc.

divendres, 27 de març del 2015

DIA DEL TEATRE: ÚLTIM PARÀGRAF DEL CONCURS

Avui 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre, creat l'any 1961 per iniciativa de l'Institut Internacional del Teatre (ITI). El vocable teatre prové del grec θέατρον, "lloc per a contemplar"  tot i que ja fa temps que el teatre és també  un lloc per interactuar, i sobretot és un fantàstic recurs educatiu.

Com a colofó del concurs "JO LLEGESC, I QUÈ!" el paràgraf d'avui pertany a un peça teatral que molts de vosaltres heu llegit o llegireu. A veure si la reconeixeu!

SEBASTIÀ: Escolta, escolta. No saps tu de cert, ben de cert, que si no entren diners a la casa les tinc totes perdudes, les hisendes? No t’he dit cent vegades que no me daran, la pubilla Sala, que no es pensin que tu i jo ja no som res, Marta? Que no ho saps, que l’oncle del mas Riutort m’ha desheretat per tu, i que si ara tu et cases tot s’arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els masos i les terres? (Ella amb lo cap baix) I, mira’t: si jo no et portés tanta de voluntat, si no em tinguessis tan… teu. Marta, et diria: vés-te’n, no tornis més; casa’t lluny, i enganya a un altre que t’estimi. Mes jo no vui, no, que ets meva, que no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!

MARTA: Me fas mal! Aparta’t (Fugint cap a la banda del Manelic) M’has fet mal, i… m’espantes!

SEBASTIÀ: Por!... (Alçant-se.) No ho vui que ho diguis, que em tens por! Jo el que vui és que m’obeeixis, com sempre, ho sents? Com sempre; i que m’estimis!

dijous, 26 de març del 2015

Nous llibres de Vicente Valero

En verdad ninguno de los frailes apiñados en aquella celdilla fría y oscura consiguió ver que el alma saliera de su boca, sólo puntos amarillos de saliva expulsados de la lengua llagada, cuando el estertor se transformó en un suspiro último, negro como el crujido de un álamo en la noche de invierno.

Aquest paràgraf encara no forma part dels millors principis d'obra que de tant en tant algú recopila, però podria. És així com comença "El arte de la fuga", del nostre company i conegut escriptor Vicente Valero, que ha tingut a bé regalar-nos un exemplar d'aquesta última incursió seva en el camp de la prosa, juntament amb "Canción del distraído", a la vegada compilació i resum de la seva poesia.

Tots dos exemplars estan ja a la vostra disposició a la biblioteca del centre. És la nostra recomanació per aquesta Setmana Santa.

divendres, 20 de març del 2015

DIA DE LA POESIA

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia i a tot arreu es fan diferents actes commemoratius. Enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit el poema "Illa escrita" del lleidatà Jaume Pont, que ha estat traduït a 20 llengües. En quina llengua us sedueix més?


Però la poesia no és un acte íntim, silenciós, solitari, o no només, sinó que, com tota producció escrita, pot ser llegida en veu alta, pot ser escoltada, pot ser compartida. Així que si us animeu, avui divendres dia 20, a les 20'30, a la Sala Villangómez de la Biblioteca Municipal hi ha un recital poètic a càrrec de Julio Herranz i Ben Clark. Una altra manera de començar el cap de setmana.

dimarts, 17 de març del 2015

I van nou!

Des de divendres passat teniu penjat al tauler de l'entrada del centre el paràgraf 9. Diu així:

Me pusieron Manolito por el camión de mi padre y al camión le pusieron Manolito por mi padre, que se llama Manolo. A mi padre le pusieron Manolo por su padre, y así hasta el principio de los tiempos. O sea, que por si no lo sabe Steven Spielberg, el primer dinosaurio Velociraptor se llamaba Manolo, y así hasta nuestros días. Hasta el último (...) que soy yo, el último mono. Así es como me llama mi madre en algunos momentos cruciales, y no me llama así porque sea una investigadora de los orígenes de la humanidad. Me llama así cuando está a punto de soltarme una galleta o colleja.

Massa fàcil, no?

divendres, 6 de març del 2015

Escriptores

Malauradament encara ha d'haver un dia, el 8 de març, en què se'ns recordi que dones i homes som iguals en drets i en deures. En l'origen d'aquesta commemoració s'han destacat diversos fets puntuals:
  • la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857,
  • l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, de 1911, on van morir 142 obreres que havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Per celebrar el Dia de la Dona Treballadora, a la biblioteca hem fet una paradeta de llibres escrits per dones. La pots veure en aquest vídeo, però molt millor  si ho fas in situ. 



Vuitena setmana del concurs

 De qui serà el vuitè paràgraf?


Els diumenges que no sortíem perquè plovia i en Mateu i en Cintet no venien, passàvem la tarda al llit, amb aquelles columnes fetes d'una bola damunt de l'altra i amb la fusta de color de mel Mentre dinàvem anunciava:

_Avui farem un nen
I em feia veure les estrelles.

dijous, 26 de febrer del 2015

El nostre mapamundi lingüístic.

Els membres de la comissió de biblioteca i de la comissió lingüística vam iniciar fa un parell de setmanes una activitat per commemorar el Dia de la Llengua Materna. Podeu veure tot el  procés a la pàgina de la comissió lingüística.
Aquí us deixem un vídeo resumen.

divendres, 20 de febrer del 2015

L'assassinat del professor de música, per 1r F

A continuació podeu llegir la selecció de paràgrafs que l'alumnat de 1r F d'ESO ha realitzat a partir de la lectura de "El asesinato del profesor de música" de Jordi Sierra i Fabra. Segur que us entren ganes de devorar el llibre! Però si no sou de 1r d'ESO, us haureu d'esperar al tercer trimestre, ara el llibre és seu.



dimarts, 17 de febrer del 2015

El paso del tiempo en un instante.

Ens encanta que ens arribin relats tan polits com el de la nostra alumna Génesis. Gaudiu-ne:

El PASO DEL TIEMPO EN UN INSTANTE



Caminando bajo la lluvia, sentí las gotas recorrer mi rostro, con la mirada clavada en el cielo, viendo como esas pequeñas  gotas caían destino al suelo .

Me sentí en otro planeta, el cielo , yo y mis fantasías, de las cuales mi favorita es imaginarme que el tiempo se para y la única que puede continuar en movimiento soy yo.

Mis ojos vieron las gotas de lluvia quedar suspendidas en el aire, ya no se oía su sonido al caer en el suelo, el viento dejó de escucharse entre las ramas de los árboles, los coches parados en medio de la calle y dentro de ellos sus conductores que parecían totalmente congelados.

Enseguida me pregunté si estaba soñando, si aquello era real, si en realidad con solo pensarlo el tiempo se hubiera detenido y, con él, todo lo demás a mi alrededor.

Mi cuerpo y mi mente se alteran al ver la gente ocupando la acera sin mover ni un músculo. Me empiezo a preguntar por el destino de cada uno de ellos y si por mi culpa llegarían tarde a donde quiera que se dirijan, y entonces me siento tonta, ¿cómo van a llegar tarde si el tiempo está paralizado ?

Después de todo creo que llegó el momento de volver a la tierra y, si ya estoy en ella, de darle al play a  todo otra vez.







divendres, 13 de febrer del 2015

Dia Internacional de la Llengua Materna

Se celebra anualment cada 21 de febrer des de l'any 2000 en què fou fixat  per la UNESCO com a recordatori de l'assassinat  a trets d'estudiants bengalís que es manifestaven, al 1952, perquè la seva llengua, el bangla, fos reconeguda.

Enguany la comissió de la biblioteca i la comissió lingüística hem pensat en commemorar-lo. Com?

A l'entrada del centre hi ha un panell amb un mapamundi elaborat pels alumnes de l'aula UECO on podeu ficar un paperet amb el vostre nom, la vostra llengua materna i una petita frase. Alguns companys ja s'hi han animat. Mireu, mireu!






 El panell romandrà a l'entrada del centre fins a final de mes. El reomplim de paperetes?

El sisé

No hem pogut resistir-nos a les fletxes de Cupido, així que el paràgraf d'aquesta setmana tan "amorosa" també parla d'AMOR.


Por una mirada, un mundo;
por una sonrisa, un cielo;
por un beso... yo no sé
qué te diera por un beso.







Ja el teniu?

divendres, 6 de febrer del 2015

Cinquena setmana del concurs

Com cada divendres, aquí teniu el nou paràgraf del nostre concurs "Jo llegesc, i què!". En aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent, us donarem una pista: el Gran Germà que s'esmenta no és el de la tele, i les llàgrimes perfumades de ginebra tampoc són de Belén Esteban.


Va aixecar la mirada cap aquell rostre enorme. Li havia costat quaranta anys d’aprendre quina mena de somriure s’amagava darrere el bigoti fosc. Quin malentès tan cruel i innecessari! Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós! Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victòria sobre ell mateix. Estimava el Gran Germà.