Com cada divendres, aquí teniu el nou paràgraf del nostre concurs "Jo llegesc, i què!". En aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent, us donarem una pista: el Gran Germà que s'esmenta no és el de la tele, i les llàgrimes perfumades de ginebra tampoc són de Belén Esteban.
Va aixecar la mirada cap aquell rostre enorme. Li havia costat quaranta anys d’aprendre quina mena de somriure s’amagava darrere el bigoti fosc. Quin malentès tan cruel i innecessari! Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós! Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victòria sobre ell mateix. Estimava el Gran Germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada