dilluns, 6 de febrer de 2012

Amor omnia vincit

Amor omnia vincit, l'amor tot ho venç, deia Virgili al segle I a.C. Vosaltres què n'opineu?

Al llarg d'aquesta setmana anirem publicant, en petites píndoles, alguns fragments de la literatura universal al voltant de l'amor. Tothom hi pot participar amb les seves aportacions, bé amb un comentari a l'entrada del bloc, bé enviant un correu a iesalbadomina@gmail.com.

Comencem amb Pere Rovira:


Els músics van començar a tocar. Vaig agafar-li la mà i ella es va apropar lentament 
fins que va ser a frec del meu cos. Amb la mà dreta la vaig atreure amb delicadesa; 
em va deixar fer i va unir la seva galta a la meva. 
–Estàs bé? –em va dir a l’orella. 
–Ara sí. 
Jo no volia parlar, només volia sentir els seus pits contra el meu, les seves 
cuixes, que s’anaven tornant lentes, el seu alè, acariciant-me el coll com una navalla 
de cotó. A poc a poc, la música es va anar allunyant, i ja no érem allí, ballàvem vora 
el trencant de les ones, sols, i els fanalets de Las Palmeras, allà dalt, eren estrelles de 
colors, i la veu peresosa del trombó semblava un gemec de la lluna plena. 
Pere Rovira
L’amor boig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada