dimecres, 8 de febrer de 2012

EL DESIG

Continuem amb la sèrie de fragments de la literatura que ens van acostant al 14 de febrer i a l'EXPOSICIÓ DE LLIBRES que trobareu a la BIBLIOTECA.
Ben segur que el primer text us sonarà:
I aquella nit entre dues mantes que havien anat a cercar al remolcador i que van estendre a l’indret més reculat de la caleta, contra les roques, en Dídac va atansar la boca a l’orella de la noia i mormolà:
–Alba, no et sembla que ja sóc un home?
Ella va obrir els ulls que havia aclucat, rebutjà la manta que la cobria i xiuxiuejà al seu torn:
–Sí, Dídac.
Va abraçar-lo al moment que ell s’incorporava i s’esmunyí sota seu, mirant-lo amb la cara il·luminada per la celístia; ell també la mirava, i va dir:
–T’estimo, Alba…
Ella li va engrapar una mà i la hi premé fort mentre els ulls se li enlloraven. I llavors s’alçà cap a ell perquè la penetrés. En acabar van haver de córrer, perseguits per la marea que ja els mullava els peus.

Manuel de Pedrolo
Mecanoscrit del segon origen


I ara un poema:

No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
s’esbalcen i es confonen. Afuats,
esdevenim la punta d’un sol crit,
d’un sol desig, d’un sol pressentiment.
Vibra el silenci. Pluges i ventalls
mesclen els sons. L’espera és tensa. Tens
l’arc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poderós, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
Pura i obscena et mostres. Tens els pits
suaus i erectes i te’ls beso. Tu
somrius a penes, bleixes i m’aculls.
Molt dolçament repeteixo el teu nom.

Miquel Martí i Pol
Estimada Marta




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada