El atraco perfecto
Había una casa en un barrio lujoso, en la que se encontraba un diamante azul.
Yo antes vivía allí y ahora otra familia está alojada allí, Un amigo me dijo que había algo valioso escondido en la casa.
Entonces decidí volver a la casa, e intentar encontrar el diamante.
El plan para robar el diamante era Hacerme amigo de un miembro de la familia, Cuando me invitasen a ver la casa yo aprovecharía para buscarlo, En el caso de que no lo encontrara tendría que ir por la noche sigilosamente.
En una noche de tormenta, cuando la familia estaba ausente, aproveche para buscarlo, ya que conocía la casa. El único sitio que me quedaba por revisar era el sótano.
Mire muy bien por todos lados hasta que mire en el armario de las herramientas y estaba allí el Diamante azul tan valioso.
Entonces rompí el cristal que estaba en la puerta para poder salir de la casa.
Y así fue como mi casa me hizo millonario.
PATROX
EL MISTERI DE LA FINESTRA
En una casa van entrar a robar, i van trencar el vidre per poder-hi entrar. Quan va venir el propietari de la casa va cridar a la policia, però com que ningú responia mai va saber qui ho va fer.
Maria Teresa
Els lladres del somni
Un dia normal a Palma, el senyor Martí, un senyor de seixanta anys, va sentir sorolls rars a casa seva com si algú hagués trencat el vidre de la porta. Ell senyor Martí va baixar a veure què passava, i baixant al seu menjador, es va trobar enfront dels lladres més perillosos de la ciutat, els germans Terobo. El senyor Martí es va espantar molt, però estava disposat a fer el que fos per recuperar els seus objectes, però els germans Terobo li van pegar per darrere, al cap, amb un quadre molt bonic i es va desmaiar. Una estona després, es va aixecar del seu llit, i va pensar que només havia tingut un malson. Però després va veure que tenia una ferida al cap, per tant, es va adonar que tot havia realment passat.
Swayy
La casa encantada
Hi havia una vegada una casa encantada. Es varen adonar que era encantada perquè sentien sorolls estranys que no eren normals. Varen trucar a la policia, però com no era una emergència perquè no hi vivia ningú dins, varen decidir anar uns nens amb el seu pare. Com no s'obria la porta varen llançar una pedra i rompre el vidre després varen estirar el braç per obrir la porta. Un cop dins es varen adonar que els sorolls eren d'un gat que feia poc havia tingut 7 gatets.
Carlos Garcia
Els meus veïns
Passejo per la ciutat de camí a casa. Quan arribo al meu carrer veig un cartell al costat contrari del meu edifici: no passeu, posa. M'hi apropo. Hi ha una porta de vidre trencat, d'allà dins sento l'esgarrifós so d'una serra elèctrica i m'imagino el pitjor. Des d'aquest dia no podria relaxar-me, no podria estar en pau, i tot perquè… Els meus veïns estaven fent reformes.
Lamigadelsveïns
La clau
Un dia un home barbut va rompre el vidre d’una botiga i va obrir la porta mentre una dona va telefonar a la policia per a denunciar-hi un robatori. Quan la dona va cridar, el policia va venir de seguida. L’agent se'l va emportar a comissaria i, al final, varen arrestar l'home per rompre el vidre de la tenda del costat de la seva.
ELS DINERS DE LA SORT
Hi havia un home que sempre anava a jugar-se els seus diners per guanyar-ne més i l'home sempre perdia, però un dia va venir un milionari i li va donar un poc de diners, els va jugar i aquella nit va guanyar.
El Bicho
LA CAIGUDA
No sabia què havia passat. Tot estava ple de sang. Em vaig acostar a aquella porta, em feia por el que em podria trobar darrere seu. Vaig entrar a l'habitació, i vaig caure en picat. No sé quant de temps porto caient, però no veig el final. No hi ha marxa enrere...
luka101010
LA CASA
Ahir va arribar al poble, s'havia comprat una nova casa i havia estat tot el dia netejant-la per quan tornés del treball, descansar. Però, en arribar va veure que la porta tenia un forat, no s'ho va pensar dues vegades, no va obrir amb clau perquè era lògic que havien forçat la porta, així que va entrar. El que hi havia dins era encara pitjor, mobles trencats, tot el terra brut... tot el que havia netejat no havia servit per res. Anava a cridar a la policia quan va entrar un senyor que anava d'obrer i va dir:
- Què fas tu aquí?
- Estic en la meva casa i cridaré a la policia.
- Aquesta és la casa d'en Pep que està vivint en un altre lloc perquè vol que li reformem la casa.
L'observadora
SENSE OUS, NI VIDRE
Na Maria vivia fora de la ciutat, cada dissabte anava a comprar al supermercat.
Va marxar prompte. En tornar, al migdia, va veure les nou gallines de la veïna al davant de la porta de la seva casa. Va agafar una pedra per espantar-les, elles ràpidament varen marxar, en escoltar el soroll. Na Maria baixava la compra i quan es va apropar a la porta de casa, va veure que hauria de cridar al segur, perquè havia trencat el vidre. El problema era explicar al senyor de l'assegurança, com havia passat l'accident... Els únics testimonis eren les gallines.
Dos punts
Vergonya
Un dia una persona va comprar una casa a Eivissa i per celebrar-ho havia decidit anar-se de festa amb la seva dona i els seus amics. Quan varen tornar van trobar que la seva finestra estava trencada i van a començar a pensar que hi havia un lladre. Així que van cridar la policia i varen venir de seguida. Però al final, eren uns nens que havien jugat futbol i se'ls haviat colat la pilota i havien trancat la finestra. Els policies van riure molt i aquesta persona i els seus amics van sentir-se molt avergonyits.
gol del bicho
UN PETIT ACCIDENT
Anava una senyora pel carrer, i va veure una finestra rompuda. La dona va pensar que tenia una pinta molt estranya, va cridar a la policia. La policia va arribar i va pensar el mateix, era una situació molt estranya. Van veure que tenia un forat de bala. Algú ha intentat matar a algú, havien d'investigar-ho. Dins de l'habitació d'on es trobava la finestra no hi havia res, i fora tampoc, només una bala de joguina. Quan varen tocar el vidre es va rompre quasi sense tocar-lo! De seguida ho van saber, la bala era d'un jugaroi, i la finestra estava en molt mal estat. Només va ser un petit accident.
Pseudònim
Kiwi
Jo sempre mirava per la porta, sense comprendre per què no podia sortir i ser lliure, però, un dia això va canviar.
El meu amo, caçador, l'altre vespre va sentir una remor quan dormia, venia del jardí, jo també la vaig sentir i vaig aixecar les orelles pensant, què podria ser? Cada vegada el renou era més gros, mentre una mà intentava obrir la porta. El meu amo, mig dormint, es va aixecar ben enfadat, amb l'escopeta entre les mans, va anar directe a la porta. De seguida, vaig sentir aquell tro com un foc artificial, els vidres de la porta explotaven. Del jardí va venir un crit espantós, de la meva ama, amb la cama plena de sang pels perdigons, però... A mi no em va saber mica malament veure a la meva ama amb la cama sagnant. Finalment, el vidre no hi era, jo era lliure.
Isbi AR
MALA HERÈNCIA
M'estic tornant boig!
He trobat els ensangonats cadàvers dels meus germans, però jo no els he matat, hi ha sang a les meves mans, però jo no he estat, ho juro!,
mai els mataria per quedar-me l'herència de mamà, he vist una ombra moure's, estic segur que ha estat aquesta estàtua, el vidre de la vitrina està trencat, està maleïda, jo ho sé!
A través del vidre de la vitrina veig una silueta amb un ganivet, em giro i…
-Mama, no pot ser, tu estaves morta!
Sento el ganivet clavart-se al meu pit i tot es torna d'un negre aclaparador.
-Mama? No…- va dir el cos amb un cert riure malèvol— jo soc Mictlantecuhtli el deu asteca de la mort o perquè
ho entenguis millor: aquesta estàtua de valor incalculable que estava a dins de la vitrina. He poseït el cos de la teva “Mamà” i us he matat a tots.
Lea isg
EL SOROLL
Venia d'aquí, era un so, un so molt fort, venia de la porta principal, havien trencat la porta, havia estat d'una pedra o una rajola, no sé qui podria haver estat, segurament ha set un insensat, un d'aquells que es va creent que és gran, a primera vista no sabia què fer, no sabia si trucar a algú o apanyar-me jo sol. Havia de fer alguna cosa i ràpidament, trucar a la policia per resoldre el cas, va resultar que seria la millor opció, quan va venir la policia el primer que van fer va ser rastrejar algun alguna cosa que li hagi caigut a la persona que m'hagi fet això i si li va caure la cartera, la policia ho va rastrejar i van trobar on vivia. La policia m'avisà, em van dir que volia que fos el càstig jo li vaig dir que no li posessin un càstig, ja que era un adolescent que pot canviar a bona persona.
EUSTAKIO III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada