Com un laberint
En uns carrers molt estrets i uns carrers molt difícils per entrar-hi, com un laberint. Però malgrat tot això és una part on tots els habitants es coneixen, uns enamorats, uns altres treballadors, però sempre contents fent el que els toqui fer, perquè aquesta és la meva família i casa meva.
Speed suuwiiiiiii
AMOR DE NEGOCIS:
-Hola- va dir-li aquell home vestit tot de negre.
-Bona nit, necessita alguna cosa?- va respondre l’home de darrere de la barra.
-Sí, em podries presentar a aquell noi?
-Noah? El noi que està allà parlant amb la dona de cabells blancs?
-Si, ell.
-Per què vols parlar amb ell?-va preguntar el cambrer.
-Perquè vull fer negocis. He escoltat que es un molt bon negociador.-va respondre.
-Ara vindrà, espera al despatx.
Després va aparèixer Noah al despatx.
-Ja era hora!-va exclamar.
-Perdona, però qui ets?
-Em diuen Luke, encantat.
-Noah.
Després d’aquesta conversa parlaren sobre negocis durant hores.
-No vull despedir-me- va dir Luke.
-Ni jo…-va dir Noah començant a petonejar a Luke.
Luke no el va aturar i no es separen mai més.
Els negocis varen ser millors que intercanviar diners a un bar com aquell si no que varen entrellaçar per sempre les seves vides…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada