QUI HA GUANYAT EL VIIè CONCURS DE MICRORELATS?

El jurat del VIIè Concurs de Microrelats format per Andreu Delgado, Ana Planells, Masabel Márquez, José Antonio Sebastián i Noa Huedo  ha decidit atorgar els premis als següents relats, corresponents a:

BLANCA RAMOS , de 1r d'ESO D

 LA VIDA SEGUEIX

Era una nit, un pare arribava a casa, cansat darrere una bona jornada laboral, dona una abraçada al seu fill, amb el coneixement de que podria ser la darrera. És va a donar una dutxa, cosa que odia, perquè l'hi recorda les múltiples marques que té al cos, les marques que donen a conèixer la seva condició. Fa poc va descobrir que va néixer amb una rara condició, la qual feia que podria morir en qualsevol moment, que quan les marques vermelles cobrissin tot el seu cos, estaria perdut “Bastant he aguantat ja” pensa mentre s'eixuga. És va a vestir, i mira per la finestra, veu el restaurant on varen celebrar el 5è aniversari del seu fill, veu a la parella del 1r pis, i al matrimoni amb un fill de l’edifici de davant, i pensa que, quan ell ja no hi sigui, tot continuarà igual, res haurà canviat.

Blaba.

MARCOS GONZÁLEZ, de 2n d'ESO C

LA PUERTA

Él, ya no es una puerta infranqueable porque le han roto por todos los lados.

‘’El merengue’’

  

ANA DEL RINCÓN, de 4t d'ESO A

L'ÚNICA SOLUCIÓ

A primera vista l'edifici no era de destacar, no tenia una façana antiga d'aquelles que et quedes embadalit admirat. Des d'aquí podem veure com és de gran, i els secrets que amaga, un home treballant per poder arribar a final de mes, una parella gaudint del seu afecte i amor. I l'única cosa que ressalta és el senyor a la vora de la barana, qué s'estarà plantejant? Estarà només mirant el preciós capvespre o és que els seus pensaments l’estàn consumint? Serà que aquesta solitud que sent al seu interior el va turmentant més i més? Serà què veure a tantes parelles felices li estarà destrossant a poc a poc? Aquest senyor se sent perdut, perquè va perdre allò que més estimava i allò que més felicitat el portava. Cada minut sense aquesta persona les sent com a punyals a l'ànima, però morir, és l'única solució per bregar aquest dolor?

Krim

MARTA TORRES, de 2n A de batxillerat

NON

El cuervo vuela en círculos a mi alrededor. Queda un billete. El dinero, al igual que mi vida, se escapa de mis manos. Cuando de dados se trata, la suerte me abandona. El Monopoly es un claro ejemplo de ello. Siempre acabo pagando o cayendo en la cárcel.

Pero esto es diferente: el dinero no es falso y la derrota no es la bancarrota, sino mi vida. 

El juego es simple. Ambos dados deben caer en un número impar. Si tan solo uno de los dos cae en uno par, se retira un billete del montón. Una vez sin billetes, la partida se acaba.

Tiro los dados al aire. El primero cae y resuena dando tumbos: impar. El segundo no cae al suelo. Me desespero. Necesito otro número impar. El cuervo se posa a mi lado y me mira, curioso. Vomita el dado que falta: par. 

Estrellas Nubladas

 MOLTES FELICITATS A L'ALUMNAT GUANYADOR,  MOLTES GRÀCIES A TOTHOM QUE HI HA PARTICIPAT I, 

PER SUPOSAT, UN FORT AGRAIMENT ALS MEMBRES DEL JURAT!