TEMOR
Érase una vez, aquel cuya fuerza ostentaba el grado más absoluto, un poder sobrecogedor que hacía estremecer a cualquiera. Su gigantesco cuerpo lo acercaba más a montaña que a hombre. Llegó el día en el que aborreció el mundo, no tenía igual. Harto de su existencia sin sentido, el sentimiento de acabar con tan pesada carga lo carcomía por dentro.
Cada día, subía hasta las nubes y se precipitaba al vacío, pero su cuerpo era inquebrantable y tras caer desde lo celeste siempre lograba recuperarse. Mas, éste envejecía como los demás.
Llegó el día que tras caer no pudo levantarse. La oscuridad envolvió sus ojos y su cuerpo paralizado sólo emanaba gemidos que lentamente se apagaban. Contempló los rincones oscuros de su ser y halló un nuevo sentimiento, miedo. Vagando entre la penumbra pudo discernir al final del oscuro sendero un haz de luz. Aterrorizado huyó despavorido.
Se despertó abatido en el suelo, vivía, una vez más. Entonces una ininteligible visión le preguntó porqué había vuelto, apartándose de los brazos de la muerte. A ésto respondió: “- ¿Cómo perder el miedo cuando la luz que te sirve de guía inspira más terror que las tinieblas de tu alrededor? -”.
Yorick
--------- Bullying ------------------
Tots els dies quan arrib del col·legi, vaig a la meva cadira, i abans de començar a fer els deures, escric una llarga línea en el meu diari, on des de fa anys, explic amb molta cura les raons pel meu suïcidi.
Wismichu
LA RECOMPENSA DE L'ESFORÇ
Un avi li va dir al seu nèt:" l'esforç té recompensa" .Aquest boix s'esforçava però no va veure cap recompensa així doncs,quan se va fer gran va dir:
-Deix de esforçar-me, duc la meitat de la meva vida esforçant-me i no hi veig cap recompensa.
Va decidir parar de treballar ,i axí es va veure embolicat en deutes i es va quedar sense casa.
Així,va comprendre el consell del seu avi, la recompensa no era el què et deurien donar sinò el que has aconseguit per a tu mateix.La recompensa és tot el que l'envoltava i això era més que suficient.
Doncs així va tornar a treballar, va tornar a tenir casa i es va casar. Quan es va fer vell li va dir al seu fill: “l'esforç té recompensa”.
boldpegasus
Malson
Sóc un mòbil.
Avui he tingut un malson: he somiat que era un humà. No podia fer trucades, no podia enviar missatges, ni fer fotografies, tampoc actualitzar-me. Sort que he començat a vibrar.
Blava
LA FUGIDA
Els humans no ens adonam, però a poc a poc anam destruint la nostra llar, la nostra vida, el nostre MÓN.
Abans les coses eren diferents perquè teníem empatia, i no pensàvem només en nosaltres mateixos, sinó també en la resta de la gent, en canvi ara, només pensem en ser cada vegada més i més rics, però com només estem pensant en això, estem cecs i no ens adonem què el món s'està destruint, i no per ell tot sol, sinó per la nostra culpa.
De veritat volem que el món ens fugi de les mans?
Lirba
IGUALTAT
Ella planxava, mentres ell veía la televisió.
Ceba
Volar
Nos atacaban por todas partes, escopetas, metralletas, granadas... De todo.
–El muro no aguantara mucho más. Debemos irnos.
–No, tenemos que coger la bomba, moriremos igualmente.
–Pff, siempre igual. Vale, por ahí –dijo señalando unos arbustos.
–3... 2... 1... ¡YA! –salimos pitando del muro disparando a todas direcciones.
Tras caminar escondidos vimos la bomba.
–Tenemos 100 segundos, yo los distraigo tu desactivarla.
–Espera, qué vas a hacer –le dije con miedo.
Pero no hizo caso y salió corriendo mientras disparaba. Con vía libre me acerque a la bomba y comprobé que no se podía desactivar. Mire cómo mataban a mi amigo e hice aparecer unas grandes alas de mi espalda. Cogí la bomba y volé. Pararon 100 segundos y exploté.
–¡Toma, nos hemos pasado el nivel!
Rey
LA IMAGINACIÓ DE LA LECTURA
Un dia, en Lucas estava molt avorrit, i va veure un llibre que li va interessar. Es titulava: Els Monstres de la Justicia. Li estava agradant molt, però de sobte es va fer de nit i tenia al seu costat un dels monstres de la justicia!! S’havia ficat dins la història!! Aquell llibre era màgic!!
En Lucas va fer com si no passara res, i el monstre li va dir que si els podia ajudar a ficar a en Jibripel (el pitjor enemic dels monstres) dins MonsterCeld, la presó de monstres més gran de tot l’univers. En Lucas va acceptar i va començar la batalla.
Els 5 monstres i en Lucas varen pujar al gratacels on es trobaba en Jibripel, varen agafar cadenes i el varen rodetjar, el varen agafar de seguida, però de sobte va dir en Jibripel: no m’aniré d’aquí sense matar algú!! Va agafar a Lucas i el va llançar pel gratacels, ell va gritar: NOOOOOO!!!!!
La seva mare li va dir: Lucas que passa?
Lucas: Què? Com? On estic?
Mare: Lucas estàs a casa, què t’ha passat?
Lucas: Aquest llibre és màgic….
Mare: (per veu baixeta) els nens i la seva imaginació….
Pasagra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada