dimarts, 7 de març del 2017

Allau de microrelats II



LES PRESSES

LA SORTIDA
Un cotxe surt corrent de Can Miquel a les 12:00.

LA VEÏNA
La Rossa del barri de Can Miquel es troba al Vicent i li conta que ha vist una motxilla a la porta de casa.
LA PARADA
A les 12:15 un cotxe frena de cop i s'escolta una noia plorant.

LA TRUCADA 
El Vicent rep una trucada de la seva dona que li diu que ha perdut la motxilla.


Evarista 


Controlador de la ciutat

Tots els dies veig gent, cotxes, motos, ... Constantment canvio el meu estat d'ànim, i s'empipen amb mi per el meu humor, però el dia que falti, tot sera un desastre

GPtoW

EL REPETITIU TREBALL D’UN METALL.

Es passa tot els dies recollint la sopa per servir als seus amos. Un dia recollint la sopa es doblegà i es trencà per la meitat . Els seus amos el tiren a les escombraries perquè ja no els serveix.

MAINA

Nit

Mentres l'amanyagava i li donava les bones nits, el meu fill em va dir suplicant, "papi, mira sota el llit per s'hi ha monstres" 

Vaig decidir fer-ho, però sota el llit només vaig trobar al meu fill que tremolant em xiuxiuejava "papi, hi ha alguna cosa al meu llit"

black

LA MISSSIÓ

A les vuit de la tarda es disposen a volar i es dirigeixen cap a la claredat del florescent que il·lumina tota l'habitació, ja que en aquesta hora el monstre amb una mà gegant tè treball que acabar de les grans muntanyes de paper que hi ha per tota l'habitació.
Fan el compte enrere i... Una foscor envaeix l'habitació. Una vegada més no els hi ha donat temps. Els petits insectes son víctimes del mata mosques

Bartola

La sort dels propietaris


Es va fer milionari venent collars de la sort. No donaven cap poder als qui les compraven, però els seus propietaris les feien funcionar.

Gbr

UN AMOR DE PLÀSTIC

Perdona per haver-me oblidat de tu durant tant de temps, tu que sempre m’has brindat el teu afecte, m’has estimat més que ningú, m’has protegit amb les teves suaus i càlides abraçades, m’has dedicat aquells “t’estim” que sonaven a melodia cada nit al teu costat… Per a tu va això, per a la persona més important que ha deixat marca en el meu cor, per la meua companya en els moments més fàcils i difícils, per la més bella d’aquest planeta, per a tu va, la meva vella nina de joguina.
Dubbie 
Quatre gats i una bronca

Hi havia quatre gats jaient dalt d'una paret, al costat del camí que anava al poble. Parlaven del temps i dels veïns que anaven cap a missa. La gent els mirava de reüll, no sigui cas que els arrapassin ja que de ben llarg els coneixien per les seves entrades i sortides através alguna finestra.
-Sembla que plourà.
-Bah!, faran quatre gotes, com sempre- li contesta un dels gats.
-Hauríem de posar-nos a cobert- proposa una altra.
Poc a poc i de grapes, van baixant de la paret i agafats uns amb els altres un d'ells es posa a riure i entre rialles diu:
-I que ens diran les dones?, ja fa dues nits que no passam per casa!
James Mort

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada