ALLAU DE MICRORELATS VII

ÀNEC DONALD

Al ànec Donald no li agradava gens la gent. No era gens sociable, era molt avorrit i no tenia cap passió ni interès en la vida, fins que un dia, va començar a tocar la trompeta. A ell li encantava encara que que ho feia fatal i ell pensava que era un expert. El que ell no sabia era que estava torturant a la gent de la ciutat amb el soroll horrible que produïa.

Els ciutadans, ja farts varen intentar trobar una solució, però clar, no tenien dret a prohibir-li tocar l’instrument, així que, com no podien seguir suportant aquell soroll, varen decidir canviar la ciutat de lloc de lloc. Així que, així ho varen fer. Cada un va agafar la seva casa i varen partir a la nit.

Al matí següent, quan l’ànec Donald es va donar compte que no hi havia ningú a la ciutat va donar per finalitzada la missió i va poder viure tranquil.

Capitán América

ELS SOUS NO ET DONEN LA FELICITAT

Hi havia una vegada una japonesa que feia molt bé el shushi,en un restaurant que ere molt vell.Un dia, un al·lot que tenia un restáurant malt popular enla ciutat, va anar allí a menjar sushi. Va veure que estava molt bo i li va preguntar a l’amo qui feia aquell shushi tant bo de menjar. La japonesa el dia següent ja tenia un  nou treball. Es va fer famosa. Llavors també va ser rica. Peró es va donar compte que tenir molts de sous no li dona feliç, el que realment li fa feliç era traballar en el que li agradava.

Topakika

UNA LLIBRETA COM A MENT

Això era i no era,  un nin que es va trobar sols en la seva casa, se’l va ocorre anar a per un llibre, però va voler un llibre d’acció, i també s’el va ocorre agafar una llibreta per posar tot el que el trasmitia aquell llibre per ell. El llibre no li va agradar molt, deia que era d’un monstres que eren practicament de videojocs, però també el va escriure a la llibreta que tenia i al posar-la seva ‘critica’ i més bé el que li semblava.

Després va veure tot el que va escriure en la llibreta i va fer un dibuix molt molt gran amb tot el que veia la seva ment.  

Siben

AMIGUES FINS LA MORT?

Tot comença a Tokio, on tres boixes són acusades per la desaparició de la seva amiga, Natsuki.

Aquesta, va desapareixer la nit del 15 de juny quan estava de festa amb les seves amigues.

Quan na Natsuki duia  un mes desapareguda, poc a poc, setmana a setmana, les seves amigues varen anar desapareiguent misteriosament…

SHERLOK HOLMES

EL CONCERT

Un ànec que es diu Donald, va anar a un concert de òpera. Quan va arribar al concert, va veure que hi havia molta gent y no es trobava ningún lloc per aseure, però per sort va trobar un pero estava al mig de tots. Hores desprès en ànec donald se estava aburrint molt y es va treure una trompeta y va començar a fer soroll y uns homes li varen llevar a la policia y es va ser encarcelat.

                                                                                                                                K.R.

L'OFENSA

Hi havia una vegada tres japoneses molt boniques. Un dia varen anar al temple y es varen enamorar d’un sensei. Després d’una setmana van tornar al temple i varen veure al sensei amb una noia. El sensei va anunciar el seu matrimoni amb la noia. Les japoneses que el volien es varen sentir molt ofeses i varen jurar que no el deixaria ser feliç mai.

                   Elocin Tinif i Yabu Ramo.

DEMOCRÀCIA

A l’ànec Donald  li varen fer una pallissa per estar tocant la trompeta.Va anar a buscar al seus amics per explicar-li tot el que havia passat. Tot els seus amics i ell varen anar a pigar als dolents.La policia va arribar i va detindré a l’ànec Donald.

AVG

LES NOIES

Un dia a Xina  unes noies varen sortir a donar una volta. Varen jugar a la taula d’escacs i molt més jocs però es varen adonar que ja era molt tard. Els seus pares estaven preocupats i les varen cridar al mòbil però no tenien bateria .Així que varen anar a casa  sanes i salves.

AVG

ALLAU DE MICRORELATS VI

TEMOR

Érase una vez, aquel cuya fuerza ostentaba el grado más absoluto, un poder sobrecogedor que hacía estremecer a cualquiera. Su gigantesco cuerpo lo acercaba más a montaña que a hombre. Llegó el día en el que aborreció el mundo, no tenía igual. Harto de su existencia sin sentido, el sentimiento de acabar con tan pesada carga lo carcomía por dentro.

 Cada día, subía hasta las nubes y se precipitaba al vacío, pero su cuerpo era inquebrantable y tras caer desde lo celeste siempre lograba recuperarse. Mas, éste envejecía como los demás.

  Llegó el día que tras caer no pudo levantarse. La oscuridad envolvió sus ojos y su cuerpo paralizado sólo emanaba gemidos que lentamente se apagaban. Contempló los rincones oscuros de su ser y halló un nuevo sentimiento, miedo. Vagando entre la penumbra pudo discernir al final del oscuro sendero un haz de luz. Aterrorizado huyó despavorido.

  Se despertó abatido en el suelo, vivía, una vez más. Entonces una ininteligible visión le preguntó porqué había vuelto, apartándose de los brazos de la muerte. A ésto respondió:  “- ¿Cómo perder el miedo cuando la luz que te sirve de guía inspira más terror que las tinieblas de tu alrededor? -”.

                                                                                               Yorick

--------- Bullying ------------------

Tots els dies quan arrib del col·legi, vaig a la meva cadira, i abans de començar a fer els deures, escric una llarga línea en el meu diari, on des de fa anys, explic amb molta cura les raons pel meu suïcidi.

Wismichu

LA RECOMPENSA DE L'ESFORÇ

Un avi li va dir al seu nèt:" l'esforç té recompensa" .Aquest boix s'esforçava però no va veure cap recompensa així doncs,quan se va fer gran va dir:

-Deix de esforçar-me, duc la meitat de la meva vida esforçant-me i no hi veig cap recompensa.

Va decidir parar de treballar ,i axí es va veure embolicat en deutes i es va quedar sense casa.

Així,va comprendre el consell del seu avi, la recompensa no era el què et deurien donar sinò el que has aconseguit per a tu mateix.La recompensa és tot el que l'envoltava i això era més que suficient.

Doncs així va tornar a treballar, va tornar a tenir casa i es va casar. Quan es va fer vell li va dir al seu fill: “l'esforç té recompensa”.

boldpegasus

Malson

Sóc un mòbil.

Avui he tingut un malson: he somiat que era un humà. No podia fer trucades, no podia enviar missatges, ni fer fotografies, tampoc actualitzar-me. Sort que he començat a vibrar.

Blava

LA FUGIDA

Els humans no ens adonam, però a poc a poc anam destruint la nostra llar, la nostra vida, el nostre MÓN.

Abans les coses eren diferents perquè teníem empatia, i no pensàvem només en nosaltres mateixos, sinó també en la resta de la gent, en canvi ara, només pensem en ser cada vegada més i més rics, però com només estem pensant en això, estem cecs i no ens adonem què el món s'està destruint, i no per ell tot sol, sinó per la nostra culpa.

De veritat volem que el món ens fugi de les mans?

Lirba 

IGUALTAT

Ella planxava, mentres ell veía la televisió.

Ceba

Volar

Nos atacaban por todas partes, escopetas, metralletas, granadas... De todo.

–El muro no aguantara mucho más. Debemos irnos.

–No, tenemos que coger la bomba, moriremos igualmente.

–Pff, siempre igual. Vale, por ahí –dijo señalando unos arbustos.

–3... 2... 1... ¡YA! –salimos pitando del muro disparando a todas direcciones.

Tras caminar escondidos vimos la bomba.

–Tenemos 100 segundos, yo los distraigo tu desactivarla.

–Espera, qué vas a hacer –le dije con miedo.

Pero no hizo caso y salió corriendo mientras disparaba. Con vía libre me acerque a la bomba y comprobé que no se podía desactivar. Mire cómo mataban a mi amigo e hice aparecer unas grandes alas de mi espalda. Cogí la bomba y volé. Pararon 100 segundos y exploté.

–¡Toma, nos hemos pasado el nivel!

                                                                                                     Rey

LA IMAGINACIÓ DE LA LECTURA

Un dia, en Lucas estava molt avorrit, i va veure un llibre que li va interessar. Es titulava: Els Monstres de la Justicia. Li estava agradant molt, però de sobte es va fer de nit i tenia al seu costat un dels monstres de la justicia!! S’havia ficat dins la història!! Aquell llibre era màgic!!

En Lucas va fer com si no passara res, i el monstre li va dir que si els podia ajudar a ficar a en Jibripel (el pitjor enemic dels monstres) dins MonsterCeld, la presó de monstres més gran de tot l’univers. En Lucas va acceptar i va començar la batalla.

Els 5 monstres i en Lucas varen pujar al gratacels on es trobaba en Jibripel, varen agafar cadenes i el varen rodetjar, el varen agafar de seguida, però de sobte va dir en Jibripel: no m’aniré d’aquí sense  matar algú!! Va agafar a Lucas i el va llançar pel gratacels, ell va gritar: NOOOOOO!!!!!

La seva mare li va dir: Lucas que passa?

Lucas: Què? Com? On estic?

Mare: Lucas estàs a casa, què t’ha passat?

Lucas: Aquest llibre és màgic….

Mare: (per veu baixeta) els nens i la seva imaginació….

Pasagra

Allau de microrelats V

Ups

-Te quiero, e irme de tu lado sería parecido a morir. Porque sin el azul de tus ojos, tus labios rosados y tu cabello suave como la seda, no sé vivir. Y te necesito a cada instante mi am… Ups, son las cuatro, empieza el partido. Adiós.

                     

                                                                                                   Rey

Noche en el día

Un día despejado, pero nada normal. El sol estaba en su posición más alta y la luna acercándose por el horizonte. Un eclipse, todos estábamos en la gran plaza esperando ilusionados con las gafas especiales. Y cuando la luna llegó a al sol se hizo la oscuridad total. Esperamos a que la luna se retirara pero nada se movía. La luna y la tierra se habían parado... Adiós sol.

                                                                                                    Rey

Infinito

No sabía dónde estaba, no había nada. Todo era blanco e infinito. No había ni tiempo, ni ruidos, ni necesidades, ni sentimientos... Nada, solo yo.

Después de caminar como tres horas vi una niebla negra acercándose rápidamente. Estocen todo volvió. El ruido, gritos en susurros, el tiempo, segundos, sentimiento, miedo, necesidad, dejar que la niebla me trague... Empecé a huir como una loca, pero era más rápida que yo. La niebla estaba a mi alrededor y sentí como si desgarraron el corazón. Me paré en seco con el deseo de morir y acabar con todo esto... Pero yo ahora también era infinita. Empecé a chillar y tirarme de los pelos. Todo se volvió negro, y todo desapareció otra vez... Con una niebla con grandes colores, un bosque, dejé que me inundará, para volver.

                                                                                                  Rey

QUI?

Li donà la pistola i, seguidament, ell va morir.

Wismi

SOMNIS GEGANTS

No som gaire petita, amb 7 anys i una vocació a dintre del cap entr a quiròfan disposada a tot. Acaba d’arribar un jove amb parada respiratòria, si el cor no bateja en cinc segons s’acabara tot, 4,3,2,1...

- Maria, desperta't, si no no arribarem a l’escola, - va dir la mare.

mtriera_

AMOR AMOR

Es van conèixer, van passar molts dies d'estiu junts, a ell li agradava a ella també.

Chims

LA ESQUIADA

La Clàudia i el Pol eren uns apassionats de l'esquí i decidiren anar un cap de setmana a Andorra a esquiar. En arribar a l'hotel se n'anaren a dormir d'hora per aprofitar el dissabte. Pujaren molt aviat cap Soldeu i començaren a esquiar. Quan ja feia moltes hores que esquiaven i ja dominaven els esquis, decidiren baixar una pista negra per acomiadar el dia. De sobte el Pol va caure i se li va soltar un esquí, que va desaparèixer muntanya avall. La Clàudia es va parar a ajudar-lo i quan se n'adonaren ja no veien l'esquí. Es posaren molt nerviosos fins que va arribar un senyor que els ajudà. Després d'algunes hores buscant el trobaren amagat sota la neu i baixaren tots tres el que quedava de pista. Un cop a baix es van prometre que trigarien molt temps en tornar a esquiar.

Rut Ailàtan

Allau de microrelats IV

COSES DOLENTES

•De la caixa de Pandora va sortir Donald Trump.

mch.

ELS AMORS QUÈ ÉS QUEDEN EN EL CAP.

M'aixec  envoltada de tu. M' abric amb el teu aroma. Però m'ofec, no respir.

RYM

NO SOC UN FORMATGE.

Demà que prendre una decisió,vull que sàpigues que faré el que em sembli així que no em ratllis més.

GNZLZ.

EL DESPISTAT

+ Sempre quedem els dies no festius per anar a la bolera, ja que quan és festiu no obrin les portes. Sempre em diuen: "Joan, sempre arribes tard a la bolera!", però avui és el primer dia que he arribat aviat i aquí em veus esperant que obrin les portes!

- Carai en Joan, m'acaba de trucar tot preocupat dient-me que no hi havia ningú a la bolera i mira que avui és diumenge.

Riu.

El Psicòpata

Maria anava passejant per la vorera de la calçada quan va escoltar un soroll. En Mario passa per allí ...De sobte va veure tota la seva vida en un segon.

Dori la exploradori.

La crua realitat

Deia que sabia pintar el futur, futur fosc com la nit, fosc com el negre. Fins que un dia un home es va adonar que el quadre del futur era massa negre per haver costat 1500€.

rgr51002

LA MEVA MÉS GRAN EMOCIÓ

La meva més gran emoció és l'adrenalina que comença a fluir per les venes en el moment en què s'obre el teló; la vida d'un personatge que ara és la teva. La màgia de desfer en poques hores totes les teves pors, les teves incerteses. És l'emoció més gran, més profunda: és la màgia del teatre.

A.Rose

PUNT I COMA

Está bé donar-te un temps per a tu, posar un punt i coma a la teva vida pero, mai posis un punt i final.

ARY

Allau de microrelats III

Oblidada.

Era finals de març, el sol ja sortia i el pare es va animar a baixar del desvan les maletes amb roba d'estiu. La mare va obrir les caixes i va treure samarretes, gorres, sandàlies..., i aferrat al seu cubell i pala, també va treure a la meva germana, que se'ns havia oblidat.

Va ploure tot abril i tot maig. 

Anònim

EL MIRALL DEL BANY 

La meva germana i jo sempre hem sigut inseparables. M'agrada quan ens rentem les dents abans de dormir perquè juguem a fer ganyotes, la trob a faltar des que va morir... assassinada.

 

Rayo macuin 

BÈSTIES NOCTURNES.

La nit cobreix la ciutat ,  els fanals il·luminen els carrers,  però no s'hi veu ni una ànima.

Es mitjanit.  En un aparcament públic d'una zona industrial,  de sobte ,  un estrepitós so de pneumàtics ,trenca el silenci de la nit.  

Poc a poc surten de les seves llodrigueres i van reunint-se en petits grups.  A les seves urpes,  tots ells, duen bosses carregades d’ampolles d'alcohol. En menys d'un hora , tota la zona està coberta per aquestos éssers,  que es poden comptar per milers,  i es mouen frenèticament al ritme d'una música estrident.

Ningú s'atreveix a platar-lis cara,  tenen por d'aquests éssers nocturns i per això es tanquen en les seves cases fins a la sortida del sol que es quan les bèsties trontollant i vomitant tornen al seu amagatall , deixant darrera seva tones de rebuig i ampolles buides  per tot arreu. 

Malgrat el seu estat, a dins seu, van traient pit perquè una vegada més han aconseguit  fer "botellón". 

 Ayrun.

EL QUE TOT TANCA

En ser tancada, es sent humiliada perquè li negen  un món d'oportunitats, damunt la colpegen i ni tan sols es disculpen. 

Lucra

VAIG DIR

Em va dir que jo no era suficient. Em va dir que jo era el pitjor. Em va dir que ningú m'estimava. Em va dir que no necessitava ajuda. 

Després que la mare em forçàs per fer el que no volia, ara em diu que sóc guapa. Em diu que sóc la millor. Em diu que sóc estimada. Em diu la realitat. Jo m'ho vaig dir. 

Gdlp

Metàfora encertada.

Un parell de nits enrere vaig tenir la meravellosa idea de treure a passejar el meu gos. Jo, dona, sola, de nit. Em vaig posar els meus cascos i vaig començar a caminar a pas lent, tranquil, admirant la bellesa de la nit. Vaig parar en veure a Popeye, el meu gos, ensumant un fanal, el vaig sentir bordar, així que vaig decidir llevar-me un dels cascos per a veure què passava. Vaig sentir una respiració al meu coll. L'últim que record d'aquest moment és a mi corrent com si em perseguís la mateixa mort. Tirava de Popeye amb la poca força que tenia al braç, fins a entrar amb gran esforç a casa meva, tancant la porta de cop. Vaig deixar anar la corretja, vaig sospirar alleujada i vaig aixecar la vista cap al mirall de l'entrada. Poc me'n record d’ allò que vaig veure en aquell maleït mirall, que no deuria d'haver col·locat allà. Només a ell, bé, a això, tapant-me la boca, mirant-me a través del mirall i xiuxiuejant-me: ‘’Tothom ho intenta, preciosa. Però ningú pot fugir de mi.’’

Flrnc.

PEL TERRA...

Estem ja bastant cansats, sempre carregant-nos els marrons. Que si xafeu bassals, que si no teniu cura del que hi ha al terra, que si feu mala olor... Aquests humans són uns desagraïts!

Zar

SILENCI.

Músic cerca relació silenciosa.

Allau de microrelats II

LES PRESSES

LA SORTIDA
Un cotxe surt corrent de Can Miquel a les 12:00.

LA VEÏNA
La Rossa del barri de Can Miquel es troba al Vicent i li conta que ha vist una motxilla a la porta de casa.

LA PARADA

A les 12:15 un cotxe frena de cop i s'escolta una noia plorant.

LA TRUCADA 

El Vicent rep una trucada de la seva dona que li diu que ha perdut la motxilla.

Evarista 

Controlador de la ciutat

Tots els dies veig gent, cotxes, motos, ... Constantment canvio el meu estat d'ànim, i s'empipen amb mi per el meu humor, però el dia que falti, tot sera un desastre

GPtoW

EL REPETITIU TREBALL D’UN METALL.

Es passa tot els dies recollint la sopa per servir als seus amos. Un dia recollint la sopa es doblegà i es trencà per la meitat . Els seus amos el tiren a les escombraries perquè ja no els serveix.

MAINA

Nit

Mentres l'amanyagava i li donava les bones nits, el meu fill em va dir suplicant, "papi, mira sota el llit per s'hi ha monstres" 

Vaig decidir fer-ho, però sota el llit només vaig trobar al meu fill que tremolant em xiuxiuejava "papi, hi ha alguna cosa al meu llit"

black

LA MISSSIÓ

A les vuit de la tarda es disposen a volar i es dirigeixen cap a la claredat del florescent que il·lumina tota l'habitació, ja que en aquesta hora el monstre amb una mà gegant tè treball que acabar de les grans muntanyes de paper que hi ha per tota l'habitació.

Fan el compte enrere i... Una foscor envaeix l'habitació. Una vegada més no els hi ha donat temps. Els petits insectes son víctimes del mata mosques

Bartola

La sort dels propietaris

Es va fer milionari venent collars de la sort. No donaven cap poder als qui les compraven, però els seus propietaris les feien funcionar.

Gbr

UN AMOR DE PLÀSTIC

Perdona per haver-me oblidat de tu durant tant de temps, tu que sempre m’has brindat el teu afecte, m’has estimat més que ningú, m’has protegit amb les teves suaus i càlides abraçades, m’has dedicat aquells “t’estim” que sonaven a melodia cada nit al teu costat… Per a tu va això, per a la persona més important que ha deixat marca en el meu cor, per la meua companya en els moments més fàcils i difícils, per la més bella d’aquest planeta, per a tu va, la meva vella nina de joguina.

Dubbie 

Quatre gats i una bronca

Hi havia quatre gats jaient dalt d'una paret, al costat del camí que anava al poble. Parlaven del temps i dels veïns que anaven cap a missa. La gent els mirava de reüll, no sigui cas que els arrapassin ja que de ben llarg els coneixien per les seves entrades i sortides através alguna finestra.

-Sembla que plourà.

-Bah!, faran quatre gotes, com sempre- li contesta un dels gats.

-Hauríem de posar-nos a cobert- proposa una altra.

Poc a poc i de grapes, van baixant de la paret i agafats uns amb els altres un d'ells es posa a riure i entre rialles diu:

-I que ens diran les dones?, ja fa dues nits que no passam per casa!

James Mort

Allau de microrelats I

Aquesta biblioteca està feliç per la quantitat de microrelats que estan arribant. Avui publiquem els de Super M, Kelin, Nitase, A, E.R.S. i Serièfila.

TOT TÉ UNA EXPLICACIÓ

Hi havia una vegada un boix anomenat Adrian que odiava el col•legi, peró hi havia una explicació. El que passava és que un company li feia bullying. Un dia, el jove no li va pegar. n' Adrian va voler esbrinar per què, i en el pati va veure que no hi era. Va anar a la sala de la directora i resultava que era allà. L'agressor que  tenia un secret: se li varen morir els pares en un accident de cotxe. Així que Adrian va decidir fer-se amic seu i l' assetjador se'n va anar a viure amb ell.

super M

L'inici del final

Vaig obrir la porta i vaig trobar un món paral·lel, on tot era diferent. El temps no avançava, al contrari, cada vegada retrocedia més. La gent passava de la tecnologia i la lectura, era el seu dia a dia. 

Aquí em trobava, on començava de nit i acabava de dia. Estava desconcertat, tot era tan estrany… Un dia érem a l’any 2010 i al següent al 2009. Malgrat tot, sentia curiositat per aquest món, per això vaig decidir quedar-m'hi un temps.

Després d’un llarg temps vaig formar una família i tenia amb mi tot el que necessitava. Tot anava de perles fins que el meu fill em va preguntar: "algun dia coneixerem els dinosaures?". Des d’aquell moment, em vaig adonar que: retrocediríem tant que arribaríem al moment en què el món no existiria? Què seria de la meva família i de mi?

Vaig decidir cercar la meva casa d’aquell temps, on es trobava la porta per la qual vaig entrar en aquest món. Finalment, la vaig trobar i sense pensar-m'ho dues vegades vaig entrar a l'altre món amb la meva família. Una vegada dins… varen desaparèixer, on eren?

Pseudònim: -kelin

El dia a dia

El seu dia a dia mai canviava, i Júlia volia canviar-lo, sense una fada que cantava.

No hi havia res nou ni especial, fins que un dia va tornar a casa com sempre, després de l'escola. Va veure una capsa a l’entrada. Júlia,com era curiosa, va obrir-la. Eren paperets amb llocs escrits. Ella, estranyada, va llegir un en veu alta. El primer lloc era “Egipte” .Va sentir una cosa estranya i al segon va arribar a Egipte. Júlia, espantada, va intentar tornar. Una hora després va arribar a la seva habitació. Júlia va escoltar un soroll, era la seva mare que es va cremar. Varen marxar a l'hospital però Júlia no. Ella va provar-ho altra vegada, va llegir en veu alta "Suïssa" . Segons després, va arribar-hi, va gaudir els moments però va tornar a casa i va rebre la notícia que el seu pare va tenir un accident. Júlia intuïa que sempre passaven coses i cada volta més greus. No es volia arriscar i va deixar els paperets.

Mai més es va queixar que la seva vida era sempre igual perquè per ella el més important era la seva família.

NITASI

El missatge

Caminava cap a casa, una suor freda li recorria tot el cos. No sentia res més que les seves passes sobre l'asfalt que repicaven tant fort com els batecs del seu cor. El missatge que contenia el sobre a les seves mans decidiria el seu destí.

-A

Títol: 2.45

Dues al·lotes arriben a Barcelona, vénen des d' Eivissa i els han robat

la cartera. A les dues , troben una amiga. És de matinada, les 2.45 arriben a l' hotel i només queda un quart per a les tres amigues.

- E.R.S


DECADÈNCIA

Va apropar-se al mirall lentament, amb la mirada baixa. Li donava inclòs por veure's reflectida en aquell tros de vidre. Va agafar força i va aixecar el cap lentament. En un ràpid moviment va veure el seu esquelètic cos perjudicat per aquella malaltia que l'havia consumida cada vegada més.

seriéfila