A la carretera de Brighton
L’autor: Richard Barham Middleton (1882 - 1911 ) poeta i narrador anglès recordat especialment pels seus relats breus. Molt coneguts són "El vaixell fantasma" i "En el camí de Brighton".
Va tenir una infantesa desgraciada, la qual cosa es reflecteix en algunes de les seves esfereïdores històries infantils: "Un drama de la infantesa", "El noi nou". Va conrear igualment el relat de fantasmes ("En el camí de Brighton"), l'humor negre ("El gran home"), el relat sarcàstic ("Un dia gris") ...
El narrador gal·lès Arthur Machen es va declarar admirador seu. De “El vaixell fantasma” va escriure: «És un llibre meravellós, tot ell és impregnat d'una cridanera qualitat que el diferencia granment d'altres. Penso que es tracta d'una obra veritablement bella ». La reputació de Middleton va créixer després de la seva mort, i les seves històries han aparegut en nombroses antologies.
El sol s'elevava lentament i descobria un món resplendent de neu. A la nit havia gelat de valent, i un vent fred espolsava la neu fina dels arbres.
Un rodamon, que dormia a la vora de la carretera, es va barallar amb la neu que colgava i després es va incorporar tot sorprès.
-Ospa!- va dir-se -. Em pensava que era al llit, i resulta que he estat tota la nit dormint a la carretera.
Va estirar els braços i les cames i va espolsar la neu d'una sacsejada. En aixecar-se, el vent fred el va fer estremir.
-Suposo que he estat de sort d'haver-me despertat.
M'hauria pogut congelar mentre dormia.
Va començar a caminar per la carretera d'esquena als turons. Al cap de poc va atrapar un noi que s'havia aturat a la carretera. El noi no duia abric, semblava increïblement fràgil enmig d'aquell ambient tan fred.
-Si no camines gaire de pressa faré una mica de camí amb tu – va dir el noi-. És una mica solitària, la carretera, en aquesta hora del dia.
El rodamon va assentir.
-A l'agost vaig fer divuit anys- va continuar el noi-. Fa sis anys que camino per la carretera.
-Aquesta nit he caigut al costat de la carretera, i he dormit allí mateix- va dir el rodamon-. És un miracle, que no m'hagi mort de fred.
El noi se'l va mirar fixament.
-com ho saps, que no t'has mort?- Va replicar.
-No t'entenc -va dir el rodamon.
-No fa pas tant temps com jo, que ets rodamon -va dir el noi en veu aspra-. La gent com nosaltres pertany a la carretera, no en podem fugir. Ni quan ens morim. Jo fa sis anys que camino per la carretera, i què, et penses que no soc mort?-
Va preguntar-. Em vaig ofegar mentre em banyava a Margate. I un gitano em va matar amb una barra de ferro, i em va esclafar el cap d'un cop. I m'he congelat dues vegades, com tu aquesta nit. I en aquesta mateixa carretera un cotxe em va atropellar. Però continuo caminant, no hi puc fer res. Mort! T'ho dic de debò, no ens en podem sortir ni que vulguem.
Al noi li va agafar un atac de tos. El rodamon es va aturar perquè es refès.
-serà millor que agafis una estona el meu abric, tens una tos molt lletja.
-No entens res, oi? -va dir el noi empipat. Llavors va desmaiar-se, i el rodamon va agafar-lo en braços.
El rodamon va mirar a banda i banda de la carretera. Es veien, lluny, els llums d'un cotxe que avançava silenciosament damunt la neu.
-Soc metge -va dir el conductor en aturar-se -. Què passa? -i va auscultar la respiració dificultosa del noi. -Una pulmonia- va afirmar-. El portaré a l'hospital. Vós també podeu venir, si voleu. -Prefereixo continuar caminant -va dir el rodamon. Mentre pujaven al cotxe, el noi va parpellejar dèbilment.
-A reveure- va dir amb veu apagada al rodamon.
Tot el matí el rodamon va caminar damunt la neu mig desfeta. Després es va trobar un graner solitari i hi va dormir. Quan es va despertar ja era fosc. Es va alçar i va reprendre el seu camí per la carretera enfangada. Quan encara no havia avançat gaire, una figura malaltissa va sorgir de la foscor i se li va acostar.
-Si no camines gaire de pressa faré una mica de camí amb tu.- va dir una veu familiar-. És una mica solitària la carretera, en aquestes hores del dia.
-I la pulmonia?- va cridar el rodamon.
-M'he mort aquest matí -va dir el noi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada