Microrelats per al cap de setmana

EL PLOR

Era una nit negra amb una pluja intensa, jo venia de treballar, el carrer estava desert, no s’escoltava res, fins que de sobte el plor d’un nedó em va sobresaltar, vaig caminar fins a ell i el vaig veure, estava dins d’una capsa de cartró tota trencada.

El nedó era un nen preciós d’un cabell negre com el carbó i uns ulls brillants de color mel amb una pell suau com la seda. Estava plorant i tremolant de fred, vaig decidir agafar-lo ja que no el podia deixar més temps en aquell carreró fastigós.

El vaig portar a casa, el vaig rentar i li vaig posar roba de quan el meu germà era petit, estava molt bufó.

M’havia enamorat d’aquell nedó. Només mirant-lo als ulls podia veure el seu increible futur.

Aguacatina Rosa

Crònica Negra

Tot va començar el deu de Gener de 1977 a Eivissa a una família molt noble , a mesura que passava el temps eren baralles amb la meva família i quan vaig veure l’oportunitat em vaig fugir a Xile amb un amic meu als quinze anys, allí vaig aprendre moltes coses de la vida i passat els cinc anys vaig regressa a Eivissa per tindre una filla, i passant els any vaig tindre a un altre fill mes .

Jo ho tenia tot fins que em vaig trobar un home m’agradava molt però a mesura que passava el temps me maltractava físicament més a diari fins que vaig cridar a sa policia però no li vare fer res i una nit va agafar una pistola i …

thebutzzy

Els somnis tradicionaris

Ja estic. Els meus records ja estan, per fi estan amb mi després d'haver recorregut molts km, hores i minuts ja ho he aconseguit .

Mitja hora després

Com va ser? Sols va ser un somni?

Després d'haver em despertat em sentia nerviós amb les mans suades, sense sentir els meus peus. Vaig estar uns minuts amb la meva memòria en blanc. Després d'haver despertat d'aquell bloqueig m'havia rentat les dents, la cara i me'n vaig anar a la cuina per cuinar.

En veritat no em sento mal pel somni ni res

LENA-IBIZA

Un pas enrera

Tot va començar un matí de primavera,ho record com si fos ahir,anava passejant tranquil·la-ment amb "ell"sense saber que seria l'última vegada que el veuria, d'una estona a l'altra vaig sentir les irrefrenables ganes de fer un pas enrere, no vaig tenir l'oportunitat de fer aquell pas quan vaig sentir un fort cop, en aquell instant tenia por no sabia com sentir-me al respecte tot estava fosc no podia veure res però un instant després vaig començar a despertar del que jo pensava que podria ser un possible somni, però quan vaig obrir els ulls em vaig donar compta de què no era un somni, estava lligada de peus i mans en una habitació fosca il·luminada només per la llum d'una petita finestra, davant d'aquella finestra es trobava "ell" jo tan ingènua vaig creure que "ell" m'ajudaria però va ser tot el contrari, "ell" va posar fi a la meva vida sense preguntar.i ara només quedo jo atrapada en una foscor infinita sense tenir l'oportunitat d'escapar, amb l'única companyia dels meus pensaments, el meu rancor i odi per "ell " el meu primer amor i el causant de què estigui atrapada en aquesta foscor infinita.

(Supernova)

EL VELL SAVI

En una zona on era tot molt càlid existia un home

molt rondinaire que cada vegada que que passava

algú li deia alguna cosa, fins que un dia va aparèixer

davant seva un rostre que es semblava a deu i li va dir:

El que donam, es el que rebem, fins aquí, el vell es

va donar compte des que no parava de rondinar a tot

el món li deia coses dolentes, quan va decidir canviar,

va fer una casa que donava aperitius gratis i quan els

clients se n’anaren li deixaven un regal, així és com

l’ancià va decidir canviar.

BiGBaN 2018

Calfred

Estava espantada, amb ganes de cridar. Tenia tota la cara transpirada i gairebé no podia respirar. Vaig quedar paralitzada en sentir cops contra el terra. Mentre sentia aquells sorolls, la meva ment desenvolupava records més terrorífics encara.

Vaig començar a escoltar cops una altra vegada, però a prop del meu llit. En aquell moment vaig sentir que em desmaiava, que el meu cos ja no podia suportar més aquella tortura.

De sobte, vaig cridar i tot va parar. No vaig poder creure tot allò, però sabia que tot era mentida, era tot la meva imaginació?

Vaig estar adormida unes hores amb la meva mare i després em va dir que hauria de tornar a la meva habitació, encara que jo no volia, ja que estava morta de por.

Vaig passar pel passadís, estava obscur i sinistre. De sobte vaig sentir que algú em perseguia i vaig començar a caminar més de pressa fins a la meva cambra. Quan vaig obrir la porta, la vaig tancar tan ràpidament com la vaig obrir. Em vaig sentir tranquil·la i fora de perill, però aquella tranquil·litat es va rompre de no haver sigut per el tan esgarrifós que vaig veure damunt del meu llit.

Mifia