dimecres, 31 de gener de 2018

Microrelats: això s'anima

Adéu món

El dolor que sufro quan no em parles, però encara que.
Quan em parles em causes més dolor.
Les teves paraules em fan mal.
T'estim, per favor, no em fessis més mal.
Estic aquí per tu, però segueixes fent el que fas.
Me'n vull anar d'aquest món ja.
Cada tarda me'n faig mal.
D'alguna manera, em sent feliç quan ho faig.
Però ja ha arribat el dia que agaf la meva medicina.....
Després de les últimes tallades, me la prenc.
Queen

EL GAT POSSEIT DE NA CLARA.

Una negligència de Na Clara va proporcionar la mort del seu fill. Es va desfer de tot el que li recordes, sense saber perque no es va desfer del company de llocs den Mario,un gat negre ,d’ulls gairebé humans que segons el dia se li dilataven les pupil·les. Així va passar , temps i poc a poc Clara va recuperar la quotivianetat de la seva vida i amb prou feina es fixava en las anades i vingudes del felí , que altra banda ,el felí observada i aguaitava des de l'ombra. Clara netejava quasi cada dia. Aquesta tasca la evadia de terrorífics sentiments. Aquesta tarda feia molt de fred, Clara va abandonar la tasca i es va apropiar al son. Al dia següent Clara desperatar  i va notar un estrany comportament en el felí. Va començar a trencar coses i atacat a Na Clara. Aleshores Clara va decidir cridar al seu marit. Quant el seu marit pujava les escales del pis es va percatar de sorolls estranys mes be pareixien de nens petits. Varem agafar el gat i el varem decidir portar lo al veterinari, aquest després de varies radiografies i diferents tipus d’analisis , va determinar que aquell adorable felí, estava adoptant un comportament digne de un nen.


                                                                                usuario1234
AMOR IMPOSSIBLE


Sóc Matilde, fa quatre anys que vaig conèixer un boig que em va canviar la vida, abans era molt trista però ell em fa feliç, sempre parlo amb ell i em desfogo amb ell. Ell és el primer boix que vaig besar però un dia vaig tenir en compte de fet que no podem estar junts. Ningú sap el dolor que sent, no puc fer res perquè el nostre és impossible. Vaig pensar com seria la vida sense dolor, sense amor, sense tristesa però tot això és part de la vida.


Queenbee


                                                                                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada