Allau de microrelats

  HUMÀ

Començarè de bell nou... cada tarda anirè a dalt d'una roca que hi ha a prop de la platja i sentiré la lleugera brisa del vent, miraré lluny cap a l'horitzó i em posaré a pensar. Poc a poc, m'aniré adonant que els meus problemes només són una minúscula part de tot el que m'envolta i que no els he de donar tanta importància, també m'adonarè de que la vida et posa a prova dia a dia,per veure fins on aguantes, fins on et rendeixes. També arribaràs al punt de dir, soc humana i comet errors, però això no vol dir que siguis millor o pitjor, vol dir que ets tu. Confía en tu, no et rendeixis mai i, sobretot, no deixis que l'opinió dels altres t'afecti.

Neusika

Una vegada i un altra

 Començaré de bell nou, i tant que sí. Després de tot pel que vaig passar per la seva culpa, després d’atacs d’ansietat constants, després de nits plorant sense parar, després de oblidar-me a mi mateixa, després de sentir-me inferior a tots... Tot això ho deixava passar pensant que serien coses puntuals i sense importància, fins que vaig arribar a un límit que era evident que no ho era, fins que em vaig adonar que jo mateixa va davant de tot i tots, sempre.

-costco

L'esquizofrènia 

Començaré de bell nou. Tornava a casa després d’un dia de treball a l’oficina, estava assegut al final del bus quan de sobte es va aturar. Com jo era l'únic al bus, vaig anar cap a la part del conductor per veure si tot estava bé, però per a la meva sorpresa, no estava tot bé, és més, es podria dir que no estava tot, perqué només hi havia una cama i uns dits del conductor. 

Vaig quedar perplex, i lentament em vaig asseure a una butaca del bus, però de sobte, pel meu cap va pasar una idea que encara no comprenc, vaig agafar la cama, i li vaig donar un parell de mossos i llavors me la vaig portar a casa.

-Va ser en aquell moment quan em vaig donar compte que el meu cap no estava molt bé- Afirmava l'acusat al jutge.

Pseudònim: Jisus

RESILIÈNCIA

Començaré de bell nou, perquè avui he comprès el teu missatge.

-Com estàs? Sóc jo, aquella nena que vas fer tan feliç. Avui he començat de nou, per això t'escric, volia explicar-t'ho, ho he aconseguit. M’agradaria  saber que tal hi ets ... Si has vist el meu altre angelet ... I si estàs bé amb els altres. Et trobo a faltar, però, he estat capaç d'entendre que et vas anar, que e n’'havies d'anar. Espero la teva resposta i que em contes que tal és el cel, tot i que m'han explicat que trigaran una mica a connectar la xarxa allà, però no importa, perquè he comprès el teu missatge, i ara no puc perdre ni un minut més, ara ho sé… Temps és el que et va faltar, temps és el que jo he d'aprofitar.

- (Cel) (que orgullosa estic de tu petita, ho has aconseguit. Jo també et trobo a faltar).

elcel

Començaré de bell nou, una nova estapa ,una nova estació.Hem d'aprofitar el temps que ve ara, les flores surten a posar color al camp,els animals  s'aprifitaran de la llum del sol que els donará alegría i sobretot podrán disfrutar del que ens envolta.

jogio

26/07/2071

“Començaré de bell nou”, em va dir l’avi quan m’explicava històries de la seva joventut. “Tot va començar el dia del centre, bé, li dèiem així al dia en què…”, es va emocionar mentre em parlava i no va poder acabar la frase, però va seguir: “Recordo tant aquells temps en què ser positiu era una bona qualitat de les persones. Fins que va arribar el gran canvi; fins que va arribar aquell vendaval que quasi tomba el vaixell”, va quedar-se pensatiu uns instants, “pareixen tan llunyans ara, aquells temps”. Em va semblar que li queia una llàgrima dels ulls i no vaig voler preguntar-li el que li passava.

Pseudònim: Amapola

L'últim alè

Començaré de bell nou. Veig una llum, una llum de color blau cel. No sento el meu cos, és com si estigués surant. Encara així, noto com una força m’atrau. De sobte, la meva esquena xoca amb alguna cosa, és suau i còmoda. La llum s'apaga, ja no veig res, i deixo de pensar. Gràcies.

Pseudònim: Aizawa

Per ofegar les penes

“Començaré de bell nou, un any nou, nou repte, nova vida.”- vaig dir l'u de gener. 

Tenia una vida molt estricta i intentava no permitir-me qualsevol caprici. Fins i tot, en moments d’ansietat i necessitat, no requeia una altra volta. Però, tres-cent seixanta-cinc dies més tard vaig arribar fins al final del meu propòsit d’any nou. No m'ho creia.

Per a celebrar aquest grandíssim moment, vaig descortxar una botella de cava amb impaciència, vaig omplir una copa fins a que vessés i cap a endins tot d’un sol glop. 

Vaig despertar-me a la banyera atordit, amb un mal de cap insoportable i la botella de Möet & Chandon buida a la mà, així que… “Començaré de bell nou, un any nou, nou repte, nova vida”.

Tap de suro

ELS VEÏNS

Començaré de bell nou un dia es van mudar uns veïns al costat de casa, aquells veïns mai sortien de casa per res, llavors l'Aleix va decidir anar a investigar. Es va donar conte que a la casa no hi havia ningú, però el més curiós és que jo els havia vist entrar però mai sortir i que a les nits a les dotze cada dia sonaca la cisterna.

 Això es va repetir durant anys fins que un dia la casa es va vendre i els nous propietaris abans de morir assassinats ens van dir que a la nit es sentien passes per les escales de l'àtic.

 Ara mateix, aquella casa està abandonada i enterrada baix sota un munt de plantes, mai es va saber que van morir els últims propietaris i cada deu de febrer se sent a una nina plorar a la porta del jardí de la casa.

   Cassandra.

L'AMPOLLA DE VIDRE

Començar de bell nou va dir la mare a na Cassandra... Això va passar fa trenta anys quan jo tenia catorze anys i vivia en Hawaii, en aquella època encara no coneixia al teu pare.

Mai estava en casa, estava amb els meus amics en Jaume i na Lina. Ens agradava moltíssim estar en la platja, fins que un dia vàrem veure com a la mar flotava una ampolla de vidre on dins hi havia un paper que posava S.O.S.

També hi havia unes lletres i números que pareixien coordenades. Na Cassandra va dir que solucionarien el misteri i ajudarien a la persona que el va escriure.

No varen tardar en endevinar que eren les coordenades. Van agafar el necessari per poder sobreviure perquè notaven que era una missió perillosa.

L'endemà es van aixecar abans que sortís el sol, van decidir robar un vaixell. Després de moltes d'hores van arribar a una selva amb una torre altíssima, en pujar van troba un cadàver amb marques als braços. Es van donar conte que va escriure el missatge amb la seva pròpia sang.

De Anna

EL TRET

-Començaré de bell nou! Concentra’t...

Es miraven fixament, amb la mateixa cara de pocs amics. De sobte, un tret i els dos van caure a l'uníson.

Pseudònim: Escarcha

‘’Començaré de bell nou’’

‘’Començaré de bell nou’’ va ser el que vaig  pensar aquella mitjanit del 27 de Febrer del 90.

Era el meu aniversari ,em vaig aixecar del llit com de costum però em sentia especialment il·lusionat i expectant.  Em vaig fer el menjar en la meva cuina gegant però no em va saber res bé,de fet crec que hi havia algo quelcom podrit al plat. Vaig descansar i em vaig preparar per anar a cas d’uns amics que em varen invitar per celebrar l’aniversari (no eren molt amics meus però era una festa).  Ho varem passar bevent i jugant i va estar bastant divertit, tanmateix, em feia mal la panxa i sentia a l’interior del cos com un malestar(crec que era pel menjar d’abans).

A les 8 de la nit vaig anar-me’n directe cap a al concert que havia de fer al un bar de jazz a la Plaça Catalunya. Tot va anar genial i en finalitzar la gent em va aplaudir i felicitar, gent que no em coneixia fins i tot mostrava gran interès per la meva persona.  El meu dolor  continuava però vaig quedar-me'n un poc més.  

Sobre les 11:30 vaig tornar a casa. Varen passar les 12 i el meu dolor va ser gegant juntament amb un sentiment de tristesa i pena. Podia semblarque ho tingués tot a la vida però no vaig tenir la trucada dels meus pares que tant volia.

Doctor Somni

LA MERAVELLOSA CRIATURA

          Hi havia una vegada un home que cada dia anava a veure la preciosa mar. Un dia, pel matí, va anar a pescar a un llac prop del seu poble i va veure una criatura molt estranya. Va estar hores i hores intentant pescar-la.

         Passaven dies, els mesos, el anys i ell es seguia dient "començaré de bell nou". No va tenir més temps ja que va morir, però com li agradava tant el món marí, el varen enterrar al costat de la costa i els seus fills varen anar al llac, a comprovar que el que deia el seu pare era veritat. Ells varen veure a la criatura però no només a ella, sinó també a la reencarnació de l'home, que s'havia convertit en el fill d'aquella meravellosa criatura.

Lita

¡GOS!

Començaré de bell nou: Un dia mentre estava caminant cap a l'escola em vaig trobar un gos abandonat. Estava ple de ferides, el vaig agafar i me'l vaig endur cap a casa. Aquell dia la meva mare estava treballant i el meu pare de viatge. Vaig posar el gos dins de la banyera i el vaig rentar. De sobte va sonar la porta algú l'estava obrint, era la meva mare, portava una cara molt enfadada perquè no vaig anar a l'escola. Vaig agafar el gos i el vaig posar dins de l'armari. La meva mare em va castigar un mes sencer. L'endemà vaig anar a l'escola. Després una limusina va passar de bora de mi. Van baixar una finestra i un senyor em va preguntar que si àvia vist un gos, que era seu. Jo li vaig dir que sí. Em vaig acomiadar del gos i li vaig donar.

pseudònim; Irelegor

SKATE

Començaré de bell nou. Sóc en Yan des de petit m'encanta el skate i sempre em veia competicions al mòbil. Quan em van regalar el meu primer skate no creia, tenia 9 anys, vaig començar a practicar; cada vegada estava més a dins en aquest "modilló".

Als 13 anys vaig començar a participar en campionats Però tot va canviar a la quarta competició, no em vaig posar les proteccions bé i vaig fer el pitjor. Vaig tirar- me de la rampa, vaig agafar molta potència, vaig saltar i vaig caure.

No podia tornar a poder fer skate en tota la meva vida, haviaguera d'estar amb cadira de rodes.

Vaig estar deprimit fins que un dia vaig decidir que no iva anava a estar tota la meva vida així, em vaig decidir i em vaig tirar de la rampa i vaig descobrir que es podia fer.

Fin

pseudònim; Skater

LA LLEGENDA D'UNA NATURA,LA DONA NATURA

Començaré de bell nou des que vaig deixar aquella escola varen passar coses extraordinàries. En aquella escola l'escola "Natura".Es tractava d'una escola que està en contacte amb la natura: cuiden als pardals, tenen molts d'horts... però després de graduar-me a l'escola Natura crec que vaig adquirir 

superpoders: vaig començar a entendre el que diuen els animals, vaig sentir més les gotes d'aigua de la pluja , les vibracions que fan els cotxes, des d'aquell moment em coneixen com DonaNatura la dona que va salvar al món d'una malaltia anomenada "covid" o alguna cosa així li vaig dir als pangolins que s'oculten de baix de la terra i a les persones que no cacen pangolins que estaven en perill d'extinció se lo van creure i tot el món va estar sa i varen estar amb mi..

¡DONA NATURA!

Pseudònim: Dona Natura

L'EXCURSIÓ

Començaré de bell nou... era un dia soleat i havia quedat per anar d'excursió amb els meus amics. Volíem quedar-nos a dormir pel mig del bosc, però els nostres pares no ens deixaven. Vàrem intentar convèncer-los, però ningú ho va aconseguir així que vàrem quedar per parlar. Al dia següent vàrem anar al descampat, no sabíem que fer amb els pares així que al final només quedava una cosa. A l'arribar a casa vàrem dir-lis que anàvem a dormir a casa de l'Àlex a dormir, i n'Àlex que anava a casa d'en Toni.

Va arribar el dia i vàrem llogar un taxi. A l'arribar, primer vàrem decidir trobar un lloc per dormir i després ja investigar pel voltant. Quan vàrem acabar de muntar les tendes, vàrem sortir a mirar que havia pels costats i vàrem encontrar un pardalet amb una ala rompuda. El vàrem agafar i vàrem arreglar-li l'ala.

Pseudónim: Jorjito

Ningú i jo

"Començaré de bell nou" em deia sempre, però mai ho aconseguia. Quan ella em mirava als ulls, em dedicava un somriure i em besava, m'oblidava de tot el que havia passat. Era com si tot el dolor patit no hagués existit. Més tard, com sempre, tornava a sentir un buit per dins, que em deixava sense forces. Fins que un dia em vaig adonar, que no es tractava de començar des del principi, sinó que es tractava de començar a ser feliç, sense dependre de ningú i d’estimar-me a  jo abans d’estimar a ningú. 

Loto.

Digital

Començaré de bell nou, retrocedint a quan sentíem que havia passat una eternitat i encara no sabíem el que ens venia al damunt. La nit s’obria pas, però tancats a casa la seva presència era escassa i en aquell moment l'únic que m’importava era ell. Vam estar parlant durant hores fins quedar mig adormits sobre el llit, contemplant les faccions del nostre rostre. Estàvem molt prop l’un de l’altre: els ulls, el nas, els pòmuls, els llavis… i el temptador desig de besar-nos, frenat pel cristall de la pantalla que ens feia despertar del somni en el qual els quilòmetres no ens separaven. Així continuaria durant uns mesos més.

Cercis Siliquastrum