El recordo com si fos ahir (...) Era un home alt, fort, massís, de pell fosca, amb una cua de cabells enquitranats caient-li damunt les muscleres de la seva jaqueta blava tota tacada; les mans aspres i rugoses amb les ungles negres, trencades, i la cicatriu d’un cop de sabre d’un blanc brut, lívid, creuant-li una galta. El recordo mirant per tots costats la caleta i xiulant baixet mentre ho feia, i de cop posant-se a cantar aquella vella cançó de mar que més tard sentiríem tan sovint:
Quinze homes en el bagul de l’home mort,
Ha, ha, ha, i una ampolla de rom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada