dilluns, 23 d’abril de 2012

LA BIBLIOTECA RECOMANA (O NO)

EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA
 SOBRE 
CINEMA I LITERATURA

 Si voleu seguir pensant que el cinema mai no fa justícia als llibres i als grans autors

 LA BIBLIOTECA (NO) RECOMANA

 El tercer hombre (1949), dirigida per Carol Reed.
 Basada en una història de Graham Greene que no figura entre el més destacat de la seva obra, d’aquesta pel•lícula s’ha arribat a dir que és “la millor aportació britànica a la història del cine”. Harry Lime, el protagonista, és una de les més fascinants creacions del gran Orson Welles, i l’ambientació, en la Viena dividida de 1947, ens ha deixat escenes tan inoblidables com la de les clavegueres o la de la roda del parc d’atraccions. Els límits de l’amistat, la lleialtat i l’amor són explorats seguint el fil d’una apassionant trama que gira al voltant de l’ambició, el mercat negre, la penicil•lina adulterada i les condicions de vida en la dura postguerra europea. Tan actual ara com quan es va filmar. I si us agrada la pel•lícula, demanau-nos també la novel•la, que la tenim. O, encara millor, qualsevol altra de les obres de Graham Greene.

 Si no les heu vist/llegit o encara no us les sabeu de memòria

 LA BIBLIOTECA US SUGGEREIX

 El gatopardo (1958), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.
 El gatopardo (1963), dirigida per Luchino Visconti.
Una profunda reflexió sobre la decadència, sobre un món que s’acaba i sobre una classe social que desapareix, en el context històric de la reunificació d’Itàlia. Novel•la i pel•lícula s’han fusionat: Don Fabrizio, príncep de Salina, és Burt Lancaster; el futur, on conflueixen les classes emergents i els que es saben adaptar als nous temps, són Claudia Cardinale i Alain Delon. Una festa per a la intel•ligència i els sentits.

 ¿Acaso no matan a los caballos? (1935), d’Horace McCoy.
 Danzad, danzad, malditos (1969), dirigida per Sidney Pollack.
 I si algú pensa o intueix que El gatopardo és decadent i estetitzant, que explori aquest altre tàndem. Una novel•la duríssima i una adaptació cinematogràfica que no es queda enrere. Durant la Gran Depressió, als Estats Units s’organitzaven concursos de ball que conduïen els participants fins al límit de la seva resistència física i psicològica. Uns dies de manutenció pagada i un premi en metàl•lic ho eren una esperança per als qui ja ho havien perdut tot.

Gaudiu d'una petita selecció de pel·lícules i si us quedeu amb ganes de més,VENIU A LA BIBLIOTECA!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada