dilluns, 22 de març del 2021

Nova tanda de microrelats

 

SACRIFICIO INVERSO

Empezaré de nuevo. Llaves, chaqueta, agua, comida... ¡Perfecto! Lo tengo todo. Salgo de casa y la oscuridad de la noche se cierne sobre mis hombros. Llego al callejón y doy un repaso rápido al lugar en busca de los hambrientos ojos de mi mascota. 

       —Ven, Colmillitos. ¿Tienes hambre? ¡Traigo comida!

       Dejo el saco de comida en el suelo. Colmillitos sale disparado de entre los contenedores y se lanza sobre ella. Empieza por la barriga, es su parte favorita. Lo dejo comiendo y voy en busca de su próxima cena. 

       El veterinario habló muy mal de Colmillitos, así que lo escondo aquí. Si lo encontraran, lo sacrificarían. Él me dijo que era un animal creado por el Diablo y que yo estaba loco, que no diría nada si me deshacía de él, pero nunca lo haré. Colmillitos es mi preciada mascota. Por eso decidí que, el veterinario, sería su siguiente cena.


Estrellas nubladas

la discoteca

 Empezaré de nuevo, un día me desperté y me fui a las Vegas, entré a una discoteca llamada “el bucle” pero no sabía por qué, por curiosidad entré, me dieron un pastel con forma de espiral, como si nunca se acabara, y desde ese día todo se repite de nuevo.


avon la duane


BUCLE


Volveré a empezar. Nunca quise a mi hermano, decidí meterlo en un agujero bucle. Mi hermano es muy espabilado, no conseguí tirarlo, fue  él…  Volveré a empezar…


lagranadoradelmicrorelato

La nena

Començaré de bell nou, fa uns dotze anys aproximadament mentre anava en bicicleta em vaig ensopegar amb una pedra. Em vaig fer tant de mal, que pensava que m'havia obert el cap!

Vaig despertar unes hores després en el metge, no sabia que feia allí només sabia que m'havia donat un cop molt fort, uns dies després van donar-me d'alta.

Quan sortia de l'hospital em vaig trobar una nina plorant davant d'una pastisseria, vaig preguntar li que passava i va dir-me que li faltaven uns cèntims per comprar el que volia, aquesta nina era una mica sospitosa.

L'endemà van trucar a la porta, era la nina de l'altra dia! Duia els sous que li vaig donar l'altre dia, m'ho va donar i va marxar. Sorprès vaig sortir corrent darrere de la nina, vam arribar fins a un bosc i es va aturar.

La nina va desaparèixer, el dia d'avui seguesc pensant que va passar amb aquella nina.


J. Dupuy


Començaré de bell nou


Començare de bell nou, assegut a la porta esperant visita. Mai anava ningú, però aquell dia era diferent, estava segur. El cel estava gris i l'aire era fred. La boira amenaçava al carrer. Va sentir calfreds, però estava preparat. No tenia por. Va sentir una fiblada al cor. Després pau. Poques hores després, la cadira estava buida. Avui sí havia rebut visita. La mort.


fertur


Empezaré de nuevo con el toque de queda.

                     La toqué.Y se quedó.

Dimitri zouba


PERSONAS DIFERENTES



Empezaré de nuevo para que me entendáis.  Veréis os contaré la conversación más extraña del mundo  :

-Sara ,la profesora de inglés, me puso un 5 en el listening.

-¿ Y cómo lo hicistes ?

-¿Quééé?

-¿Que cómo lo hicistes ?

-Bueno… te tengo que dejar que me espera la cafetería.

    -Sí, ya ha tocado la campana  

   - Sara habla más fuerte.

   -Sí YA TOCADO LA CAMPANA !!!!! 

   - Sara ¿estás muda o qué ?

   -¿Estás sordo ?

   -Sara ,más fuerte.

  -Marcos escúchame de una vez

-¿Sara qué dices?

-MARCOS ¡QUE ME ESCUCHES !

-SARA ,¡VOCALIZA!



la noveladora


El Sueño Extraño



Empezaré de nuevo:

Estoy durmiendo en mi cama, soñando que hay un animal raro en mi casa, en el planeta tierra no queda nadie, suena mi puerta y era un policía…. ¿! UN SUEÑO DENTRO DE UN SUEÑO¡? ¿QUÉ PASARÁ CON EL ANIMAL?



MILITO

PERRO HAMBRIENTO:


Empezaré de nuevo:

-Me acabo de mudar a Nueva York y sinceramente me cae mal todo el mundo,solo tengo un amigo.

-¿Te cae mal tu amigo?

-SÍ, pero es mi amigo

-¿Quién es tu amigo?

-Mi perro.

-Y ¿por qué te cae mal tu perro?

-Porque me roba la comida.


Lo dijo el que se comía la comida del perro…



ME HE PERDIDO


Empezaré de nuevo:

-Me he perdido

Empezaré de nuevo:

-Tengo alzheimer...



SU RARA HISTORIA...



Empezare de nuevo: 

Ahora vivo en Nueva York, suelo ser raramente sociable

vamos que no tengo amigos.Lo único que hago en casa es estudiar y necesito encontrar

a una amiga o amigo para compartir mi dia a dia.

El destino me trajo como una hoja a una nueva vida y sinceramente no me aporta nada.


-¡Qué gran  microrrelato Ana, no tiene nada que ver con tu vida. Dijo su amiga.



cherry.


¿CÓMO PUEDO SALIR DE AQUÍ ?

Empezaré de nuevo en un instituto abandonado puertas y paredes caídas” mugrientas “ 

las cosas se mueven,hacen ruidos y cambian de lugar hay cinco niños que viven ahí desde 1921. Los insectos se comen lo muerto y hay cinco cuerpos cubiertos de ellos (no quiero vivir aquí 2021)



anonimoo7




 LA ÚLTIMA PERSONA

Empezaré de nuevo a correr. Eso dije antes de que se me cayera mi vaso de agua. Era el último humano de la tierra y escuché que tocaron mi puerta.



Sibiko12



EL DIBUJO



  Empezaré de nuevo a dibujar el cuadro de la mujer que observa creyendo que era uno de los mejores pintores del mundo. Me llamo Diego Velázquez.Curiosamente mi cuadro está en un museo a nombre de Leonardo da Vinci.



andros123

Fue por causas objetivas dijo el jefe


Empezaré de nuevo, tristeza, miedo, incomodidad, todos esos sentimientos pasaron por mi cuerpo en el momento que no vi mi astillada mesa, mi cálida silla en esas 4 paredes, ese momento causó cierto descoloque en mi interior. Nos comunicaron que ya no volveríamos a trabajar, no así, no volveríamos a ver a nuestros compañeros todas las mañanas. Aire, aire amargo y frío, aire que no era el mismo de antes, salí de la oficina con un ordenador en una mano, y mis cosas en la otra, “el trabajo del futuro” lo llamó él, me han despedido, pensé yo. Pero era cierto, querían que siguiese trabajando pero desde casa, nací en 1940 no he usado un ordenador nunca y por culpa de la pandemia voy a perder mi trabajo.



André Hastings


La Catàstrofe

Començaré de bell nou, estava anant a comprar al supermercat, de sobte van arribar uns atracadors amb bosses i armes de foc i van atracar el supermercat, em vaig amagar en l'amagtzen, estava molt espantat.

Vaig anar a investigar i vaig trobar-me amb dues persones un noi i el seu pare es deia, el pare Antoni i el noi Pau.

Vàrem veure per una finestra i no hi havia ningú i tot per entera, hi havia una persona caminant i estava ferit, ens vàrem apropar per ajudar-lo i no era una persona normal fa grunyits i no parlava en Pau va dir que era un ZOMBI. Hi havia una nota entera que passava, hi ha una catàstrofe per tot el món, és un virus ZOMBI i t'infectaries amb la mordedura del zombi i per derrotar-los l'hem de donar en el cerebró,

D'ANÒNIM.

CONTINUARÀ...

Pol


UN DÍA DE TRABAJO

Empezaré de nuevo… Un día estaba trabajando en un edificio de tres pisos, y mientras estaba pintando la fachada, cerca del segundo piso, se me cayó el bote de pintura en el andamio y resbalé hacia atrás. Recuerdo que en ese momento, aunque todo pasó tan rápido, tuve una tensión al pensar en todas las consecuencias que ocurrirían después de caer al suelo.

De repente se puso todo oscuro hasta que abrí los ojos y me encontré tumbado en una cama con cables enchufados a mi cuerpo. Había un grupo de personas a mi alrededor con blusas blancas mirándome y hablando entre ellos sobre la situación en la que me encontraba.

Pasé dos semanas ingresado en el hospital hasta que mejoró mi salud. Durante este tiempo estuve de baja por incapacidad temporal.

Kardesterim


Rodes

“começarè de bell nou” li va dir Joan al seu fill, estava construint una bicicleta de fusta, però es va equivocar mentre la montava, així Joan va tornar a començar, quan la va acabar, varen sortir al carrer a provar-la, en Joan va agafar el seu telèfon i es va posar a mirar-lo, ell no mirava al seu fill i, de sobte, va sentir un crit, es va girar i va veure al seu fill a terra,.Va córrer cap a ell, estava ple de ferides, es va girar i va veure com un cotxe se n’ anava corrent, va cridar una ambulància i després de 10 minuts va arribar. 6 mesos després el seu fill es va despertar del coma, però es va quedar paralític, en Joan va decidir que l’estimaria i no el deixaria mai més sol, que el protegiria per sempre. 

Fi


Leoponcio Melóncio

Recuerdos No Recordados-


-Empezaré de nuevo- pensé, era de noche, estaba hablando con una amiga que vino conmigo al instituto, ella insistía en que no me conocía, dijo que había perdido algo por el camino, se fue, entonces decidí que la ayudaría, empecé a seguirla para ver el camino que hizo, ella empezó a correr, yo tenia un poco de miedo así que la seguí, ella se puso a gritar, se me puso la piel de gallina, pensé que alguien nos perseguía, sonaron las sirenas de la policía, pensé que estábamos salvados, 3 días después estaba sentado ante un juez.



Leoponcio Meloncio


“El reencuentro”



-Empezaré de nuevo- pensó mientras contestaba los mensajes de aquel que un día fue su padre pero dejó de serlo hace ya 20 años atrás. Quedaron en el aparcamiento de un supermercado, decidieron que allí le esperaría su padre en su coche.

Al llegar no vio a nadie en el coche, lo único que había dentro era un olor demasiado fuerte, dos horas después se encontraba esposado en una silla, con un policía delante.



Leoponcio Meloncio

LAS REJAS DE MI CORAZÓN

Empezaré de nuevo a abrir los ojos. Estoy harto de tenerlos cerrados. Es que, cuando los abro, siento que las rejas que se hallan dentro de mí se abren y soy libre. Sin embargo, la pesadumbre que invade mis ojos, es mayúscula. Por lo que sin ningún esfuerzo, se vuelven a sellar y la esperanza de liberarme de esta depresión se desvanece.

Pseudónimo: Escarcha

LA EXPERIENCIA TIENE UN PRECIO

 

Empezaré de nuevo…

 

Sara tenía 18 años y estaba recién saliendo del Bachillerato, y en su primer verano decidió adentrarse en el mundo laboral para tener una independencia económica.

Pero no se imaginaba que le costaría tanto encontrar aceptación, puesto que en cada lugar de trabajo le exigían experiencia laboral. 

“¿Cómo voy a adquirir tal experiencia -se preguntaba ella- si nadie me da la oportunidad de formarme? “

Le parecía una incongruencia que buscaran jóvenes y a la vez ya formados. ¿Un poco contradictorio no? ¿No se supone que la experiencia se adquiere con los años y la práctica? 

Siguió así perseverando en su búsqueda, hasta que finalmente encontró un empleo donde le dieron la oportunidad de aprender, a medida que desempeñaba su trabajo.

 

El relato que le ocurrió a la joven es verídico y es una historia que se repite a diario.

 

Luna.


Volaré

Començaré de bell nou, perquè ja res em podrà parar. Trobaré en mi, allò que tant vaig intentar cercar en tu. Somriuré fins que ja ni em reconeguis i estimaré cada part de mi com tu no vas saber fer. Em vas ennuvolar la vista aconseguint evadir-me de la realitat, i finalment, et vas matar deixant-me viva. Igualment et dono les gràcies perquè ara sóc més forta. Tinc ales suficients per a volar i tinc clar que aquesta vegada tu no ho evitaràs. Així que no em persegueixis, perquè volaré sabent que deixo un horrible passat darrere. Jo era tu, però tu mai vas ser jo. Ara veig el meu reflex en el mirall i sé que ja no ets la que allí està. T’asseguro que començaré de bell nou, i ja ni tan sols tu, em podràs parar.


-Ella

dilluns, 15 de març del 2021

Allau de microrelats

  HUMÀ

Començarè de bell nou... cada tarda anirè a dalt d'una roca que hi ha a prop de la platja i sentiré la lleugera brisa del vent, miraré lluny cap a l'horitzó i em posaré a pensar. Poc a poc, m'aniré adonant que els meus problemes només són una minúscula part de tot el que m'envolta i que no els he de donar tanta importància, també m'adonarè de que la vida et posa a prova dia a dia,per veure fins on aguantes, fins on et rendeixes. També arribaràs al punt de dir, soc humana i comet errors, però això no vol dir que siguis millor o pitjor, vol dir que ets tu. Confía en tu, no et rendeixis mai i, sobretot, no deixis que l'opinió dels altres t'afecti.

Neusika


Una vegada i un altra

 Començaré de bell nou, i tant que sí. Després de tot pel que vaig passar per la seva culpa, després d’atacs d’ansietat constants, després de nits plorant sense parar, després de oblidar-me a mi mateixa, després de sentir-me inferior a tots... Tot això ho deixava passar pensant que serien coses puntuals i sense importància, fins que vaig arribar a un límit que era evident que no ho era, fins que em vaig adonar que jo mateixa va davant de tot i tots, sempre.

-costco


L'esquizofrènia 

Començaré de bell nou. Tornava a casa després d’un dia de treball a l’oficina, estava assegut al final del bus quan de sobte es va aturar. Com jo era l'únic al bus, vaig anar cap a la part del conductor per veure si tot estava bé, però per a la meva sorpresa, no estava tot bé, és més, es podria dir que no estava tot, perqué només hi havia una cama i uns dits del conductor. 
Vaig quedar perplex, i lentament em vaig asseure a una butaca del bus, però de sobte, pel meu cap va pasar una idea que encara no comprenc, vaig agafar la cama, i li vaig donar un parell de mossos i llavors me la vaig portar a casa.

-Va ser en aquell moment quan em vaig donar compte que el meu cap no estava molt bé- Afirmava l'acusat al jutge.

Pseudònim: Jisus


RESILIÈNCIA


Començaré de bell nou, perquè avui he comprès el teu missatge.

-Com estàs? Sóc jo, aquella nena que vas fer tan feliç. Avui he començat de nou, per això t'escric, volia explicar-t'ho, ho he aconseguit. M’agradaria  saber que tal hi ets ... Si has vist el meu altre angelet ... I si estàs bé amb els altres. Et trobo a faltar, però, he estat capaç d'entendre que et vas anar, que e n’'havies d'anar. Espero la teva resposta i que em contes que tal és el cel, tot i que m'han explicat que trigaran una mica a connectar la xarxa allà, però no importa, perquè he comprès el teu missatge, i ara no puc perdre ni un minut més, ara ho sé… Temps és el que et va faltar, temps és el que jo he d'aprofitar.

- (Cel) (que orgullosa estic de tu petita, ho has aconseguit. Jo també et trobo a faltar).

elcel


Començaré de bell nou, una nova estapa ,una nova estació.Hem d'aprofitar el temps que ve ara, les flores surten a posar color al camp,els animals  s'aprifitaran de la llum del sol que els donará alegría i sobretot podrán disfrutar del que ens envolta.

jogio

26/07/2071

“Començaré de bell nou”, em va dir l’avi quan m’explicava històries de la seva joventut. “Tot va començar el dia del centre, bé, li dèiem així al dia en què…”, es va emocionar mentre em parlava i no va poder acabar la frase, però va seguir: “Recordo tant aquells temps en què ser positiu era una bona qualitat de les persones. Fins que va arribar el gran canvi; fins que va arribar aquell vendaval que quasi tomba el vaixell”, va quedar-se pensatiu uns instants, “pareixen tan llunyans ara, aquells temps”. Em va semblar que li queia una llàgrima dels ulls i no vaig voler preguntar-li el que li passava.

Pseudònim: Amapola



L'últim alè



Començaré de bell nou. Veig una llum, una llum de color blau cel. No sento el meu cos, és com si estigués surant. Encara així, noto com una força m’atrau. De sobte, la meva esquena xoca amb alguna cosa, és suau i còmoda. La llum s'apaga, ja no veig res, i deixo de pensar. Gràcies.


Pseudònim: Aizawa




Per ofegar les penes


“Començaré de bell nou, un any nou, nou repte, nova vida.”- vaig dir l'u de gener. 

Tenia una vida molt estricta i intentava no permitir-me qualsevol caprici. Fins i tot, en moments d’ansietat i necessitat, no requeia una altra volta. Però, tres-cent seixanta-cinc dies més tard vaig arribar fins al final del meu propòsit d’any nou. No m'ho creia.

Per a celebrar aquest grandíssim moment, vaig descortxar una botella de cava amb impaciència, vaig omplir una copa fins a que vessés i cap a endins tot d’un sol glop. 

Vaig despertar-me a la banyera atordit, amb un mal de cap insoportable i la botella de Möet & Chandon buida a la mà, així que… “Començaré de bell nou, un any nou, nou repte, nova vida”.

Tap de suro



ELS VEÏNS


Començaré de bell nou un dia es van mudar uns veïns al costat de casa, aquells veïns mai sortien de casa per res, llavors l'Aleix va decidir anar a investigar. Es va donar conte que a la casa no hi havia ningú, però el més curiós és que jo els havia vist entrar però mai sortir i que a les nits a les dotze cada dia sonaca la cisterna.


 Això es va repetir durant anys fins que un dia la casa es va vendre i els nous propietaris abans de morir assassinats ens van dir que a la nit es sentien passes per les escales de l'àtic.


 Ara mateix, aquella casa està abandonada i enterrada baix sota un munt de plantes, mai es va saber que van morir els últims propietaris i cada deu de febrer se sent a una nina plorar a la porta del jardí de la casa.


   Cassandra.


L'AMPOLLA DE VIDRE


Començar de bell nou va dir la mare a na Cassandra... Això va passar fa trenta anys quan jo tenia catorze anys i vivia en Hawaii, en aquella època encara no coneixia al teu pare.

Mai estava en casa, estava amb els meus amics en Jaume i na Lina. Ens agradava moltíssim estar en la platja, fins que un dia vàrem veure com a la mar flotava una ampolla de vidre on dins hi havia un paper que posava S.O.S.


També hi havia unes lletres i números que pareixien coordenades. Na Cassandra va dir que solucionarien el misteri i ajudarien a la persona que el va escriure.

No varen tardar en endevinar que eren les coordenades. Van agafar el necessari per poder sobreviure perquè notaven que era una missió perillosa.


L'endemà es van aixecar abans que sortís el sol, van decidir robar un vaixell. Després de moltes d'hores van arribar a una selva amb una torre altíssima, en pujar van troba un cadàver amb marques als braços. Es van donar conte que va escriure el missatge amb la seva pròpia sang.


De Anna


EL TRET


-Començaré de bell nou! Concentra’t...


Es miraven fixament, amb la mateixa cara de pocs amics. De sobte, un tret i els dos van caure a l'uníson.


Pseudònim: Escarcha



‘’Començaré de bell nou’’

‘’Començaré de bell nou’’ va ser el que vaig  pensar aquella mitjanit del 27 de Febrer del 90.


Era el meu aniversari ,em vaig aixecar del llit com de costum però em sentia especialment il·lusionat i expectant.  Em vaig fer el menjar en la meva cuina gegant però no em va saber res bé,de fet crec que hi havia algo quelcom podrit al plat. Vaig descansar i em vaig preparar per anar a cas d’uns amics que em varen invitar per celebrar l’aniversari (no eren molt amics meus però era una festa).  Ho varem passar bevent i jugant i va estar bastant divertit, tanmateix, em feia mal la panxa i sentia a l’interior del cos com un malestar(crec que era pel menjar d’abans).

A les 8 de la nit vaig anar-me’n directe cap a al concert que havia de fer al un bar de jazz a la Plaça Catalunya. Tot va anar genial i en finalitzar la gent em va aplaudir i felicitar, gent que no em coneixia fins i tot mostrava gran interès per la meva persona.  El meu dolor  continuava però vaig quedar-me'n un poc més.  

Sobre les 11:30 vaig tornar a casa. Varen passar les 12 i el meu dolor va ser gegant juntament amb un sentiment de tristesa i pena. Podia semblarque ho tingués tot a la vida però no vaig tenir la trucada dels meus pares que tant volia.


Doctor Somni



LA MERAVELLOSA CRIATURA

          Hi havia una vegada un home que cada dia anava a veure la preciosa mar. Un dia, pel matí, va anar a pescar a un llac prop del seu poble i va veure una criatura molt estranya. Va estar hores i hores intentant pescar-la.
         Passaven dies, els mesos, el anys i ell es seguia dient "començaré de bell nou". No va tenir més temps ja que va morir, però com li agradava tant el món marí, el varen enterrar al costat de la costa i els seus fills varen anar al llac, a comprovar que el que deia el seu pare era veritat. Ells varen veure a la criatura però no només a ella, sinó també a la reencarnació de l'home, que s'havia convertit en el fill d'aquella meravellosa criatura.


Lita


¡GOS!


Començaré de bell nou: Un dia mentre estava caminant cap a l'escola em vaig trobar un gos abandonat. Estava ple de ferides, el vaig agafar i me'l vaig endur cap a casa. Aquell dia la meva mare estava treballant i el meu pare de viatge. Vaig posar el gos dins de la banyera i el vaig rentar. De sobte va sonar la porta algú l'estava obrint, era la meva mare, portava una cara molt enfadada perquè no vaig anar a l'escola. Vaig agafar el gos i el vaig posar dins de l'armari. La meva mare em va castigar un mes sencer. L'endemà vaig anar a l'escola. Després una limusina va passar de bora de mi. Van baixar una finestra i un senyor em va preguntar que si àvia vist un gos, que era seu. Jo li vaig dir que sí. Em vaig acomiadar del gos i li vaig donar.


pseudònim; Irelegor


SKATE



Començaré de bell nou. Sóc en Yan des de petit m'encanta el skate i sempre em veia competicions al mòbil. Quan em van regalar el meu primer skate no creia, tenia 9 anys, vaig començar a practicar; cada vegada estava més a dins en aquest "modilló".

Als 13 anys vaig començar a participar en campionats Però tot va canviar a la quarta competició, no em vaig posar les proteccions bé i vaig fer el pitjor. Vaig tirar- me de la rampa, vaig agafar molta potència, vaig saltar i vaig caure.


No podia tornar a poder fer skate en tota la meva vida, haviaguera d'estar amb cadira de rodes.

Vaig estar deprimit fins que un dia vaig decidir que no iva anava a estar tota la meva vida així, em vaig decidir i em vaig tirar de la rampa i vaig descobrir que es podia fer.


Fin



pseudònim; Skater


LA LLEGENDA D'UNA NATURA,LA DONA NATURA


Començaré de bell nou des que vaig deixar aquella escola varen passar coses extraordinàries. En aquella escola l'escola "Natura".Es tractava d'una escola que està en contacte amb la natura: cuiden als pardals, tenen molts d'horts... però després de graduar-me a l'escola Natura crec que vaig adquirir 

superpoders: vaig començar a entendre el que diuen els animals, vaig sentir més les gotes d'aigua de la pluja , les vibracions que fan els cotxes, des d'aquell moment em coneixen com DonaNatura la dona que va salvar al món d'una malaltia anomenada "covid" o alguna cosa així li vaig dir als pangolins que s'oculten de baix de la terra i a les persones que no cacen pangolins que estaven en perill d'extinció se lo van creure i tot el món va estar sa i varen estar amb mi..

¡DONA NATURA!


Pseudònim: Dona Natura


L'EXCURSIÓ



Començaré de bell nou... era un dia soleat i havia quedat per anar d'excursió amb els meus amics. Volíem quedar-nos a dormir pel mig del bosc, però els nostres pares no ens deixaven. Vàrem intentar convèncer-los, però ningú ho va aconseguir així que vàrem quedar per parlar. Al dia següent vàrem anar al descampat, no sabíem que fer amb els pares així que al final només quedava una cosa. A l'arribar a casa vàrem dir-lis que anàvem a dormir a casa de l'Àlex a dormir, i n'Àlex que anava a casa d'en Toni.


Va arribar el dia i vàrem llogar un taxi. A l'arribar, primer vàrem decidir trobar un lloc per dormir i després ja investigar pel voltant. Quan vàrem acabar de muntar les tendes, vàrem sortir a mirar que havia pels costats i vàrem encontrar un pardalet amb una ala rompuda. El vàrem agafar i vàrem arreglar-li l'ala.



Pseudónim: Jorjito



Ningú i jo


"Començaré de bell nou" em deia sempre, però mai ho aconseguia. Quan ella em mirava als ulls, em dedicava un somriure i em besava, m'oblidava de tot el que havia passat. Era com si tot el dolor patit no hagués existit. Més tard, com sempre, tornava a sentir un buit per dins, que em deixava sense forces. Fins que un dia em vaig adonar, que no es tractava de començar des del principi, sinó que es tractava de començar a ser feliç, sense dependre de ningú i d’estimar-me a  jo abans d’estimar a ningú. 


Loto.


Digital

Començaré de bell nou, retrocedint a quan sentíem que havia passat una eternitat i encara no sabíem el que ens venia al damunt. La nit s’obria pas, però tancats a casa la seva presència era escassa i en aquell moment l'únic que m’importava era ell. Vam estar parlant durant hores fins quedar mig adormits sobre el llit, contemplant les faccions del nostre rostre. Estàvem molt prop l’un de l’altre: els ulls, el nas, els pòmuls, els llavis… i el temptador desig de besar-nos, frenat pel cristall de la pantalla que ens feia despertar del somni en el qual els quilòmetres no ens separaven. Així continuaria durant uns mesos més.


Cercis Siliquastrum


dilluns, 15 de febrer del 2021

Fins l'altra punta del món

 Fins a l'altre punta del món

“Començaré de bell nou, igual que quan era petit, sense rendir-me ni ajupir el cap.”


Era la frase que em repetia una i una altre vegada quan estudiava a l’universitat. Ara ja m’he graduat, i duc la major part de la meva vida esperant a poder tenir una vida normal, com qualsevol altre persona, junt a una dona i un bon treball al llarg de la meva vida. Era l’únic boix del meu curs sense una novia amb la que passar el temps.


Una nit, després de la festa d'aniversari del meu millor amic, vaig voler probar un sopar a un restaurant xinès. En acabar, el cambrer em va donar una galleta del destí. Dins hi havia un missatge dient; “El que estàs buscant en veritat és a l'altre costat del món”.


Gràcies a aquell cambrer, he recorregut mig món per a poder-vos trobar a la teva mare i a tú. La meva filla em va somriure d'orella a orella.


FI Pseudònim: Mikuna

dilluns, 25 de gener del 2021

COMENÇARÉ DE BELL NOU

 BASES DEL  V CONCURS DE MICRORELAT


La biblioteca de l’IES sa Blanca Dona, amb l’objectiu de promoure la creativitat literària, convoca el V Concurs de Microrelat. 


El concurs està adreçat a l’alumnat matriculat al nostre centre i es regula per les següents bases:


  1. El microrelat haurà de començar amb la frase: “Empezaré de nuevo // Començaré de bell nou”.

  2. El microrelat ha de ser original i inèdit (és a dir, que no hagi guanyat cap premi  o hagi estat publicat o difós en qualsevol mitjà diferent al bloc de la biblioteca). 

  3. El microrelat pot estar escrit en català o en castellà.

  4. El microrelat haurà de tenir una extensió màxima de 150 paraules al marge del títol, que serà obligatori.

  5. S’estableixen quatre categories:

    1. Alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i FP Bàsica en català.

    2. Alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i FP Bàsica en castellà.

    3. Alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n batxillerat i  Cicles Formatius en català.

    4. Alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n batxillerat i  Cicles Formatius en castellà.

  6. Els relats s’enviaran al correu iesalbadomina@gmail.com  amb l’assumpte “Concurs de microrelat”. El text, amb el seu títol, s’ha d’incloure en el cos del missatge, no com a document adjunt, i ha d’anar signat amb un pseudònim; al final han de constar les següents dades: nom i cognom, curs  i un telèfon de contacte.

  7. L’enviament de microrelats es farà des de l’1 febrer fins al 31 de març de 2021.

  8. Els textos es publicaran al bloc de la biblioteca, al facebook i al tauler de l’entrada del centre sota pseudònim.

  9. El jurat estarà format per un membre de l’equip directiu, un membre de la comissió de biblioteca, un representant de l'alumnat, un representant de l’AMIPA i una persona externa.

  10. Els microrelats guanyadors es faran públics el 23 d’abril de 2021.

  11. Els premis podran quedar deserts si el jurat ho estima oportú.

  12. S’estableix un premi d’un val regal valorat en 50€ per a cadascuna de les categories.





dilluns, 21 de setembre del 2020

BIBLIOTECA CONFINADA

Com que la Conselleria d'Educació ha suprimit les hores de dedicació a la biblioteca, aquest espai romandrà tancat. La coordinadora de la comissió de biblioteca que mantenia viu el bloc lamenta profundament que ni la lectura ni la competència mediàtica i informacional en la qual es treballava no siguin una prioritat, justament en aquest moments.