CAP GRÀCIA
Aquell matí me vaig aixecar del llit, com sempre vaig preparar l’esmorzar al meu fill, el vaig anar a despertar, i quan vaig obrir la porta el meu fill no estava al llit. El vaig cercar per tota la casa, però no estava, vaig anar al menjador, pensant on podria estar, i de sobte vaig sentir una remor, la finestra del quarto del meu fill estava rompuda. Una pedra estava al terra amb una nota aferrada:
Aquell matí me vaig aixecar del llit, com sempre vaig preparar l’esmorzar al meu fill, el vaig anar a despertar, i quan vaig obrir la porta el meu fill no estava al llit. El vaig cercar per tota la casa, però no estava, vaig anar al menjador, pensant on podria estar, i de sobte vaig sentir una remor, la finestra del quarto del meu fill estava rompuda. Una pedra estava al terra amb una nota aferrada:
Si
vol TorNAR
a vorer al seu FiLl,
porTa
1000€
aL CaRreró
d’aQuí darrere a lES 4:00 d’aquesta niT, sI No, n0 El
tornarÀ
a vorER.
Al
vestir-me vaig anar al banc a treure els sos i quan es varen fer les
3:52 vaig anar cap el carreró.
El
meu fill estava amb la cara tapada i quan l’home emmascarat va
parlar, la seva veu me sonava familiar. Se li va caure la màscara
i…!
Avestrucita
CADENA
DE SOMRIURES
La
nit de reis va néixer una nena anomenada Alegria, va ser el
millor regal que va poder donar la vida a aquella família.
La
nena vivia a una humil casa i tenia un germà gran amb el que sempre
jugava, parlava, reia… era el millor germà que podia tenir.
Un
dia va ocórrer una
tragèdia,
el seu germà s’havia matat a un accident. Quan va ocórrer això
n’Alegria ho va passar molt mal, perquè ja no estava. A partir
d’aquell moment n’Alegria ja no parlava gens, ni tan sols amb els
seus pares. Un dia la nena va recordar el que deia la mare quan era
petita “si somrius la vida et somriura”. Llavors quan anava al
col·legi i els nens es ficaven i es reien d’ella, solament
somreia. Però un dia Alegria va arribar a classe somrient com sempre
i els seus companys van començar a dir “només saps somriure?
Sembles ximple. No tens motius per estar feliç!!!”
llavors
va respondre “ no tinc la millor vida, ni la millor roba, ni la
millor casa… però la meva mare sempre diu que no m’oblidi
d’aquesta frase. “La felicitat és el poder, i el meu somriure és
la seva espasa, i si somrius la vida et somriurà.”
HAPINESS
el
meu últim dia
-Va
sonar el despertador i nomé apagar-lo, ja vaig pensar que era
l’últim dia de la meva vida. Vaig al camp per respirar aquell aire
per última vegada, aquell aroma tan perfecte i pur. Després vaig
anar a casa de la meva filla per acomiadar-me dels meus nets i
d’aquell que no veuria mai, però si ajudaria. També vaig
acomiadar-me de la meva millor amiga Laia i li vaig dir que me
n’anava de viatge i que el més segur es que mai més tornés al
poble. Aquella nit era la meva última nit al meu llit, aquell llit
en el que havia dormit durant 50 anys, disfrutant-lo com mai.
El
dia havia arribat, ja estava amb la bata i entrant al quiròfan un
poc marejada per l’anestèsia i vaig pensar que aquell era l’
últim moment que veuria el món, però que gràcies a aquesta
operació el meu nét veuria allò que jo no tornaria a veure mai
més.
escriptor123
A
LO MEJOR SIEMPRE HE ESTADO ALLÍ
Tengo
miedo, por qué siempre empiezo algo diciendo la palabra "miedo",
es que vivo siempre con el y nunca soy consciente de ello? tengo
miedo de haber vuelto a ese estado de cansancio, donde nada me
importa (o me hago creer a mí misma que es así), tengo sueño las
24h del día, estoy cansada de seguir con esto y de que cada día que
me levanto sea una lucha más contra lo que me rodea. Me gustaría
dormir un tiempo, y que cuando despierte, como en las películas, el
dolor de nudo en el estómago ya no esté, las preocupaciones se han
ido así sin más, ni siquiera recordaba qué situación me llevó a
esto. Y vuelvo a tener miedo, miedo de haber vuelto a caer en
ese pozo del cual me costó mucho salir...
Quizás pensándolo mejor, a lo mejor siempre he estado ahí, lo único que ha pasado es que lo olvidé por un tiempo…
Quizás pensándolo mejor, a lo mejor siempre he estado ahí, lo único que ha pasado es que lo olvidé por un tiempo…
MIEDO
