Soldat i Barbis

El soldat sabia que la seva missió era essencial: si no arribava abans de divendres a la base, tota la seva espècie podia desaparèixer. Va mirar quines provisions li quedaven. Només hi havia  Barbis. Així que va cridar tots els soldats i es varen posar a jugar tots junts, a les Barbis.

Pseudònim: Los mata angeles

Decàleg del microrelat

Els alumnes Elena Torres, Noemí Rey, Samuel García i Mario Alves, de 2n B d'ESO, ens envien aquest magnífic decàleg del microrelat. Un 10 per al decàleg!

Decálogo del micrerrelato de elena torres colomar

Lectures "amoroses"

Regala't avui un llibre d'amor, n'hi ha per a tots els gustos, com bé ens ho recorda en aquesta presentació la nostra companya Fina Matutes.

JUNTAS POR SIEMPRE

Des de 1r d'ESO ens arriba el microrelat de "Julex".

JUNTAS POR SIEMPRE

Tres hermanas, nacidas el mismo día, ojos grises, pelo de color fantasía y un destino mágico. Me llamo Abi y mis hermanas son Alice y Andrea, esta es mi historia .

Hace cinco años descubrimos que teníamos poderes, Alice telepatía, Andrea controla la electricidad y yo teletransportación, entre las tres tenemos el poder de la curación .

En ese entonces teníamos diez años.

Gracias a unos niños nos enviaron a un laboratorio para hacer experimentos con nosotras, pero escapamos y encontramos a una niña pequeña igual. Esmeralda se llamaba y el fuego controlaba, pasó el tiempo, nos hicimos muy amigas, vivíamos en el bosque, pero ... algo en ella no me gustaba, eran sus ojos verdes, me hacían desconfiar .

Parecíamos felices pero arrastrábamos una gran tragedia, alguien había matado a nuestros padres tiempo atrás. 

Un día secuestraron a mis queridas hermanas, lo único que me quedaba, decidí ir por ellas en una gran travesía y sola.

Esmeralda era la mala, ella es la bruja de la que nos hablaba .

Al llegar intentó matarnos para conseguir el poder absoluto, pero nosotras pudimos matarla antes .

Y aquí estamos a día de hoy en la Luna, vigilando la Tierra .

JUNTAS POR SIEMPRE

Absència

ABSÈNCIA (Un microrelat de Sònia Sureda)

La mare s’acosta a l’escenari i ressegueix amb la mirada els peuets de la seva filla que lluiten per no perdre el compàs. Les nadales s’esmunyen pels altaveus i els flaixos il·luminen les cares dels petits, que saluden amb la mà i somriuen mentre ballen. Quan acaba la cançó els aplaudiments ressonen fins al sostre i cauen fulminant la mare amb una alegria que no sent. Observa de nou la seva filla i no perd de vista els seus peuets, que baixen insegurs per l’escala de fusta que hi ha a la dreta de l’escenari. Mare i filla es busquen la mirada i quan la troben, corren l’una cap a l’altra i s’abracen fort. “Que bé que ho has fet, Alba, al papa li hagués agradat moltíssim veure’t”. L’Alba continua abraçada a la seva mare quan els nens del següent curs ja són a l’escenari a punt de començar. La nena li pregunta si ho ha gravat tot i la mare li ensenya el mòbil i li diu que sí, que ha gravat la cançó sencera. La nena somriu i a cau d’orella li diu “Ho enviaràs al papa?”. Una ombra de tristor cau per les galtes de la mare, que s’eixuga els ulls amb un mocador de paper.

Font: http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2017/01/absencia-un-microrelat-de-sonia-sureda.html

I CONCURS DE MICRORELATS

IES SA BLANCA DONA de IES sa Blanca Dona

Lectura obligatòria?

Ens encanta compartir amb tots vosaltres les reflexions de la nostra companya Lourdes Ramírez al voltant d'un tema que ens preocupa mooolt i al qual ja fa temps que li donem voltes. Aconseguirem algun dia posar-nos-hi d'acord?

LLIURES PER LLEGIR

Cada any la mateixa història. Els llibres de lectura obligatòria. Alumnes que aprofiten per desconnectar mentre els recites el llistat el primer dia de classe. Professorat que els inclou com a requisit indispensable per aprovar la matèria a final de curs. Final de curs. Setembre. Matèria suspesa per no llegir el llibre. La resta de l’assignatura aprovada. Any següent. Ara l’alumne a més s’ha d’examinar de la matèria suspesa l’any anterior. Ah, no. Suspesa no. Aprovada. Però suspesa pel llibre de lectura. Alguna pregunta o treball sobre el llibre de lectura en l’avaluació de pendents? No. I enguany? Hi ha també llibres de lectura obligatòria? Sí. D’acord. Ja he desconnectat. Tornem a començar.

M’encanta llegir. Puc gaudir tant amb la lectura com amb la música. Quan deix que es fiqui a dins ja no hi ha res a fer, no hi ha cap força que aturi l’univers que esclata dins les vísceres i les transforma en màgia. Mil camins, mil sentiments i emocions per connectar amb mi mateixa, per entendre millor a aquells que són al meu voltant, per apropar-me a vivències passades, futures, presents, a aquelles que mai ocorreran, però que ja són meues.

M’encanta llegir. I m’encantaria que a la resta de la humanitat li agradàs tant i tingueren opció per fer-ho. I voldria que tothom fos feliç, i vull la pau mundial i que no hi hagi fam. Per voler que no quedi. Una manifestació d’intencions, de les bones, perquè no hi ha cap maldat al darrere, ningú vol ferir, ningú vol perjudicar ningú.

O sí. Des del moment que pensem que allò que ens fa feliços a nosaltres ha de fer feliç també la resta potser ens estem equivocant. En algunes coses sembla obvi, en altres sembla blasfèmia. Em deman perquè ens entestem a fer obligatori allò que és impossible concordar amb qualsevol verb en imperatiu. No es pot obligar a llegir com no es pot obligar a voler. Sembla que en molts casos acceptar les dues coses és difícil, intentem centrar-nos si més no en la primera. La segona la deixarem per altre moment.

Diuen que un problema és impossible de superar fins que no acceptes que el tens. Així i tot, acceptant-lo tampoc no hi ha garantia d’èxit, però no per això deixarem d’intentar-ho. Doncs bé, amb les lectures obligatòries tenim un problema als centres escolars. Elles mateixes s’han convertit gairebé en una arma blanca. Enunciar aquest oxímoron, “lectura obligatòria”, ja implica batalla, lluita, algun perdedor i algun guanyador. I com no, si és que les dues paraules no es duen bé entre elles, per molt que ho intentaren mai ens podrien transmetre pau. Deixem-les fer la seua vida per separat, que la lectura pugui dedicar-se a ser lectura i que l’obligatorietat… Bé, ho deix així, que l’obligatorietat.

No pretenc donar cap solució, ni la tinc ni l’he trobada enlloc. El que sí que tinc és la certesa que com estan les coses no funcionen. De res val que l’alumnat llegeixi sense motivació només per obtindre una qualificació, de res serveix que repartim exàmens per comprovar que el resum d’Internet que s’han empapat és el millor trobat en Google. Què volem? Que els nostres alumnes llegeixin allò que nosaltres imposem, és al currículum i pensem és indispensable dins el seu històrial acadèmic? O que els nostres alumnes llegeixin? Així, a seques.

Ens hem de replantejar el format, de tot, és veritat, però ara parlem només de lectura. Replantegem-nos com tractar-la l’aula, fem-la present, mimem-la, que vulgui tornar cada dia perquè hi haurà qui la rebrà amb un somriure. Escoltem el nostre alumnat. Deixem que proposen, duguem-los de passeig a la biblioteca, només per anar-hi, per estar un ratet, per fer classe allà, igual sense la intenció agafar cap llibre, però envoltats d’ells, algú en tocarà algun o trobarà alguna frase que li farà gràcia, altre demanarà el significat d’alguna paraula que ni nosaltres coneixem, hi haurà fins i tot qui els donarà l’esquena, per orgull, per si de cas cau en les grapes de la fantasia i la sabiduria. Acceptem que no llegiran allò que no els captiva, no ens arrapem les vestidures si ens confessen que no han acabat el llibre o que ni tan sols han passat del segon full.

No tot és literatura, ho hem vist en el projecte de biblioteca i pla de lectura de l’IES sa Blanca Dona, departaments implicats i alumnes que passegen pel pati amb llibres de divulgació científica o musical. Convidem-los des de totes les matèries a llegir articles, revistes, llibres, assajos i si ens proposen algun fem-lo servir, per molt que s’allunyi de la nostra programació “obligatòria”. Ajudem-los a què participin dels concursos i activitats. Fem-los cas quan demanen si poden llegir alguna obra en concret, són les que més èxit solen tenir i, al final, fins i tot potser, només potser, acabin llegint Kafka, perquè han trobat una referència al llibre proposat per ells i els ha despertat curiositat, perquè han vist algun fragment escrit per alguna part del centre i han reconegut el nom del protagonista, perquè ho han comentat a casa i els han animat o perquè, malgrat tot, se’ls ha deixat lliures per llegir.