Lectura obligatòria?

Ens encanta compartir amb tots vosaltres les reflexions de la nostra companya Lourdes Ramírez al voltant d'un tema que ens preocupa mooolt i al qual ja fa temps que li donem voltes. Aconseguirem algun dia posar-nos-hi d'acord?

LLIURES PER LLEGIR

Cada any la mateixa història. Els llibres de lectura obligatòria. Alumnes que aprofiten per desconnectar mentre els recites el llistat el primer dia de classe. Professorat que els inclou com a requisit indispensable per aprovar la matèria a final de curs. Final de curs. Setembre. Matèria suspesa per no llegir el llibre. La resta de l’assignatura aprovada. Any següent. Ara l’alumne a més s’ha d’examinar de la matèria suspesa l’any anterior. Ah, no. Suspesa no. Aprovada. Però suspesa pel llibre de lectura. Alguna pregunta o treball sobre el llibre de lectura en l’avaluació de pendents? No. I enguany? Hi ha també llibres de lectura obligatòria? Sí. D’acord. Ja he desconnectat. Tornem a començar.

M’encanta llegir. Puc gaudir tant amb la lectura com amb la música. Quan deix que es fiqui a dins ja no hi ha res a fer, no hi ha cap força que aturi l’univers que esclata dins les vísceres i les transforma en màgia. Mil camins, mil sentiments i emocions per connectar amb mi mateixa, per entendre millor a aquells que són al meu voltant, per apropar-me a vivències passades, futures, presents, a aquelles que mai ocorreran, però que ja són meues.

M’encanta llegir. I m’encantaria que a la resta de la humanitat li agradàs tant i tingueren opció per fer-ho. I voldria que tothom fos feliç, i vull la pau mundial i que no hi hagi fam. Per voler que no quedi. Una manifestació d’intencions, de les bones, perquè no hi ha cap maldat al darrere, ningú vol ferir, ningú vol perjudicar ningú.

O sí. Des del moment que pensem que allò que ens fa feliços a nosaltres ha de fer feliç també la resta potser ens estem equivocant. En algunes coses sembla obvi, en altres sembla blasfèmia. Em deman perquè ens entestem a fer obligatori allò que és impossible concordar amb qualsevol verb en imperatiu. No es pot obligar a llegir com no es pot obligar a voler. Sembla que en molts casos acceptar les dues coses és difícil, intentem centrar-nos si més no en la primera. La segona la deixarem per altre moment.

Diuen que un problema és impossible de superar fins que no acceptes que el tens. Així i tot, acceptant-lo tampoc no hi ha garantia d’èxit, però no per això deixarem d’intentar-ho. Doncs bé, amb les lectures obligatòries tenim un problema als centres escolars. Elles mateixes s’han convertit gairebé en una arma blanca. Enunciar aquest oxímoron, “lectura obligatòria”, ja implica batalla, lluita, algun perdedor i algun guanyador. I com no, si és que les dues paraules no es duen bé entre elles, per molt que ho intentaren mai ens podrien transmetre pau. Deixem-les fer la seua vida per separat, que la lectura pugui dedicar-se a ser lectura i que l’obligatorietat… Bé, ho deix així, que l’obligatorietat.

No pretenc donar cap solució, ni la tinc ni l’he trobada enlloc. El que sí que tinc és la certesa que com estan les coses no funcionen. De res val que l’alumnat llegeixi sense motivació només per obtindre una qualificació, de res serveix que repartim exàmens per comprovar que el resum d’Internet que s’han empapat és el millor trobat en Google. Què volem? Que els nostres alumnes llegeixin allò que nosaltres imposem, és al currículum i pensem és indispensable dins el seu històrial acadèmic? O que els nostres alumnes llegeixin? Així, a seques.

Ens hem de replantejar el format, de tot, és veritat, però ara parlem només de lectura. Replantegem-nos com tractar-la l’aula, fem-la present, mimem-la, que vulgui tornar cada dia perquè hi haurà qui la rebrà amb un somriure. Escoltem el nostre alumnat. Deixem que proposen, duguem-los de passeig a la biblioteca, només per anar-hi, per estar un ratet, per fer classe allà, igual sense la intenció agafar cap llibre, però envoltats d’ells, algú en tocarà algun o trobarà alguna frase que li farà gràcia, altre demanarà el significat d’alguna paraula que ni nosaltres coneixem, hi haurà fins i tot qui els donarà l’esquena, per orgull, per si de cas cau en les grapes de la fantasia i la sabiduria. Acceptem que no llegiran allò que no els captiva, no ens arrapem les vestidures si ens confessen que no han acabat el llibre o que ni tan sols han passat del segon full.

No tot és literatura, ho hem vist en el projecte de biblioteca i pla de lectura de l’IES sa Blanca Dona, departaments implicats i alumnes que passegen pel pati amb llibres de divulgació científica o musical. Convidem-los des de totes les matèries a llegir articles, revistes, llibres, assajos i si ens proposen algun fem-lo servir, per molt que s’allunyi de la nostra programació “obligatòria”. Ajudem-los a què participin dels concursos i activitats. Fem-los cas quan demanen si poden llegir alguna obra en concret, són les que més èxit solen tenir i, al final, fins i tot potser, només potser, acabin llegint Kafka, perquè han trobat una referència al llibre proposat per ells i els ha despertat curiositat, perquè han vist algun fragment escrit per alguna part del centre i han reconegut el nom del protagonista, perquè ho han comentat a casa i els han animat o perquè, malgrat tot, se’ls ha deixat lliures per llegir.