Segona onada de microrelats

 Dalt de la branca 

Aquí dalt es pot observar tot, hi ha pau, tranquil·litat i un silenci harmoniós. Són en aquests moments a soles quan més tu et sents, però també quan més sol et pots sentir. Ara mateix estan a peu de precipici, tinc mil coses al cap i només pens en una solució. Aquí dalt en aquesta branca puc pensar amb claredat i solitud, sense haver de fer el que em diguin, sense seguir estàndard estúpid i sense voler l'aprovació de ningú. Aquí dalt tinc el poder de decidir i de ser feliç. He de baixar d'aquí realment?

Lunática 

INCAPAÇ DE RECORDAR

Fa ja bastant de temps que no sé perquè segueixo fent això. L'únic que recordo de quan era un boix, són els insults i els cops que em donaven els meus companys de classe i els crits que hi havia constantment a casa. Dins meu vaig haver de crear una barrera i separar-me del món i les persones al meu voltant. Per alguna raó, probablement per ràbia, vaig decidir destruir-ho tot. Començar de zero. Crear un nou món on no hi podria néixer gent violenta o mal criada. Però per a arribar a aquell objectiu, l'única opció que tinc es reventar-ho tot des de l’interior. Seguiré fent desaparèixer pobles, ciutats, i països, fins que només quedi una cosa. Jo.

Gaming

NOVA VIDA

En acabar de pujar les maletes al cotxe, just abans de partir, vaig donar una última ullada al que era la meva llar. Em segué a la vora del balcó a presenciar les vistes de la mar i muntanya que tant havia vist, però que mai tornaria a veure. Llavors, després de moltes llàgrimes i consells de vida, m'acomiadí dels meus pares i vaig pujar al cotxe. I mentre m'allunyava, mirava pel retrovisor el meu estimat poble, amb la por d'anar-me'n a viure una nova vida, lluny de la gent que m'acompanyava i ajudava sempre, i estant sola.

Plaerdemavida

Estiu en Suècia

Maria i Jaume estan al seu balcó. Quan comencen a veure un vaixell que s’apropa a ells massa ràpid, si no controlen la velocitat de l’embarcació, acabarà matant als banyistes. El vaixell continua sense parar, els banyistes segueixen tranquil·lament. Quan el vaixell està a cinc metres d’ells, intenten sortir de l’aigua, però molts d’ells no ho aconsegueixen. L'embarcació comença a passar per dalt de les persones. La nau acaba de parar-se a tres metres del balcó de la seva casa. Maria i Jaume baixen corrent a la platja. Quan baixen a la platja, veuen la gent que la nau ha trepitjat, tots segueixen en l’aigua. Les altres persones que havien pogut sortir havien marxat. Estaven la gent a l’aigua i Maria i Jaume. Ella es va llançar a l’aigua, agafa a un del braç i el porta a la sorra. El mira i continua viu.

Punt

EL FOC ALS PEUS

Al 173 de la 5th avinguda de Nova York, és on va començar major incendi mundial, més concretament a l'edifici Flatiron. El foc va arribar fins a Time square. Només en cinc minuts tota Nova York va estar incendiada, fins a casa d'en John Hooker. Quan tenia el foc a la punta dels peus, en aquell l'instant, es va despertar. Va fer un bot del llit, es va asomar a la finestra i es va adonar que no hi havia foc sinó neu, molta neu. Tota Nova York plena de neu.

L’ÀGUILA PATINADORA

UN VIATGE

 Quan va arribar a l’estació va córrer cap al tren, tenia moltes ganes d'arribar a la seva destinació, ja que, feia un any que esperava aquest viatge. Aniria a una casa al mig de la muntanya, a on es deia que era un dels millors jocs per passar l’estiu.  Tot i haver sortit d’hora de casa s’havia trobat amb una cua de cotxes que l’havia fet endarrerir molt. Faltaven cinc minuts perquè sortís el tren, va treure el bitllet del tren de la butxaca i va veure que havia d'agafar el tren número 6. Va entrar i pocs segons més tard es tancaren les portes i el tren va sortir de l'estació. Ja tranquil·la es va asseure i es va mirar la mà que encara sostenia el bitllet. Hauria d'haver agafat el tren número 9.

L'observadora

Vacances a Eivissa

Soc Marina i la setmana passada vaig estar de vacances a Eivissa. Només arribar vaig notar que feia una calor tremenda. Amb aquesta calor, la meva acompanyant i jo vam arribar a una casa a la platja que vam llogar per al nostre viatge. Quan estàvem instal·lades vam pensar en què fer i ens vam preparar totes les vacances amb moltes excursions i activitats. El primer dia ens vam aixecar a les vuit i mitja del matí, per poder aprofitar el dia. A les nou ja estàvem llestes per a les activitats d’aquell dia. Al matí vam fer una excursió per la Cala sant Vicent. A la tarda vam passejar pel centre d’Eivissa i el passeu marítim. L'endemà estàvem tan cansades que vam decidir que la resta de les vacances les passaríem a la casa de la platja prenent el sol i nedant tranquil·lament a la mar.

Gallina blanca

En llamas.
Estaba acostumbrada al dolor. Cuando aquella bomba hizo derrumbar el edificio, no me alarmé, me dejé llevar; esperé el golpe de gracia. Al chocar contra el suelo mis huesos temblaron, sentí un ardor por todo. No morí, tampoco vivía. Nuevamente en pie vi la destrucción ante mis ojos, el ambiente fulgurante y cegador: el infierno, se sentía como morir. Sentí a alguien conmigo. Giré variedad de ocasiones, buscando el origen de mi inquietud. Vi los ojos de una persona mirándome, sentí ganas de correr, pero por cada movimiento que yo hacía, me seguía. Recorrí varias habitaciones derruidas hasta sentir algo clavado en mis pies. Sangre, cristales a mi imagen. El espejo roto. La mirada me fue devuelta; comprendí quién era. Los había mirado cuando me veía en el espejo; los había visto encender la mecha de pólvora al saber del suicidio de mi madre.

Wolfstar