- Àlex Pitaluga, representant de l'equip directiu,
- Masabel Màrquez, representant de la comissió de la biblioteca,
- Fina Matutes, en qualitat d'experta,
- Laura Añibarro, representant de les famílies,
- Laura Ródenas, representant de l'alumnat,
que van decidir atorgar el premi al millor microrelat a:
- Pilar Camacho, alumna de Cicles Formatius, en la modalitat de microrelats escrits en llengua castellana d'alumnes de 4t, batxillerat i cicles.
- Noemí Rey, alumna de 3r d'ESO, en la modalitat de microrelats escrits en llengua castellana d'alumnes de 1r, 2n i 3r d'ESO.
- Sergi Martín, alumne de 2n de batxillerat, en la modalitat de microrelats escrits en llengua catalana d'alumnes de 4t, batxillerat i cicles.
- Judith Tur, alumna de 3r, en la modalitat de microrelats escrits en llengua catalana d'alumnes de 1r, 2n i 3r d'ESO.
I què millor per celebrar el DIA DEL LLIBRE que rellegir els relats guanyadors!
A LO MEJOR SIEMPRE HE ESTADO ALLÍ
Tengo miedo, por qué siempre empiezo algo diciendo la palabra "miedo", es que vivo siempre con el y nunca soy consciente de ello? tengo miedo de haber vuelto a ese estado de cansancio, donde nada me importa (o me hago creer a mí misma que es así), tengo sueño las 24h del día, estoy cansada de seguir con esto y de que cada día que me levanto sea una lucha más contra lo que me rodea. Me gustaría dormir un tiempo, y que cuando despierte, como en las películas, el dolor de nudo en el estómago ya no esté, las preocupaciones se han ido así sin más, ni siquiera recordaba qué situación me llevó a esto. Y vuelvo a tener miedo, miedo de haber vuelto a caer en ese pozo del cual me costó mucho salir...
Quizás pensándolo mejor, a lo mejor siempre he estado ahí, lo único que ha pasado es que lo olvidé por un tiempo…
Pilar Camacho
Simples palabras
Con buena letra escribió las siguientes palabras a la chica de la primera fila:
Me gustas, y deseo un beso tuyo, te espero en la esquina al final de las clases.
Jorge
Dobló el simple papel y se lo pasó a su mejor amigo Diego para que lo entregara.
Al final de las clases esperó en la esquina y cuando escuchó unos pasos cerró los ojos por el nerviosismo, giró sobre sí y le plantó un beso a aquella chica. Al separarse abrió los ojos esperando sus ojos grises pero en vez de esos vió los ojos marrones de Diego.
A partir de ese día no volvió a fijarse en las chicas
Noemí Rey
Mort
Una nit, un ball amb la donzella més bella. Cor pres, la mirada fixa en les seues sinuoses formes. Dues siluetes dansaires, una emmascarada pel temor. Delicades passes, que condueixen a una habitació fosca. Un llit, pell pàl·lida que abraça amb delicadesa. Una besada al front, ulls que cauen lentament pel seu propi pes. Silenci, només resta la figura blanca.
¿No és polida l’ànima que expira quan és la mort qui se la emporta?
Sergi Martín
SALTA
El seu cor bategava amb força, mentres la freda suor lliscava per la palida cara.
El vent jugava amb els seus rinxols xops per la forta pluja.
Asseguda des de la vora d'un sèptim pis solament un pensament és passejava al seu cap.
Saltar?
La por li corria per les venes tallades i el suor s'ajuntava amb llàgrimes d'angoixa.
Els seus peus descalços és balacetjaven llestos per l'impacte.
Aquella trista carta que havia deixat a l'escriptori es veia per la finestra.
Cada crit, cada insult que recordava era com un cop en sec a l'esquena.
Deixant-la tan buida com una closca sense llavor.
La mort l'obserbava des de abaix amb els braços oberts per refutjarla amb una abraçada.
Era l'hora, solament lamentava deixar al seu gos estimat amb totes aquelles horribles persones.
Amb últim sospir és va arma de coratge i és va llançar als braços de la seva nova amiga vestida de negre.
Judith Tur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada