Un microrelat d'Empar Fernández
L’Agnès espera el seu torn a la font. La mare li ha dit que agafés el càntir gros tot i que sap que, un cop ple, la nena gairebé no podrà amb ell. És menuda i prima i només té 10 anys.
 |
| La niña del cántaro, Julio Romero |
És estiu i a la plaça fa molta calor. L’Agnès només vol tornar a casa amb la mare i amb el Baldiri, el seu germà petit. Fa estona que a la ciutat han tornat les bombes i, mentre les dones fan cua, qui no s’exclama de por s’exclama de la malparida gana.
La nena no pot evitar obrir les mans i que el càntir llisqui i s’estavelli contra el terra en sentir una canonada que ha fet tremolar la plaça sencera.
Els ulls se li emplenen de llàgrimes i, gemegant, l’Agnès corre cap a casa esperitada. Darrerament la mare està trista i malhumorada i de ben segur que cridarà i l’esbroncarà de valent.
L’Agnès no pot saber que la mare no la renyarà mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada