Sobre els camps roman estès el gran silenci astral del món. Torrent, ocells, homes a penes torben la seva excelsitud. Hom sent un sagrat respecte, un amor admirat, una pau fins a l'enuig, una peresa, una mort. Reconeix la vella terra, el vell hivern, la vella passa. La feina diària és a la vora, esperant. Petita pausa assolellada, tranquil·la, verda, blava, gairebé alegre.
(Fragment de "Del temps d'advent a les minves de gener")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada