Sembla que "Camps de maduixes" sí que agrada a molts de joves. Ho podem comprovar en les següents recomanacions d'alumnes de 2n B:
De Taína Tur:
Jo aquest llibre el recomanaria a totes aquelles persones que tenen problemes amb l'alcohol i les drogues, perquè s'adonin que això no és cap joc.
De Pablo Azagra:
Jo us recomano “Camps de Maduixes” perquè és un llibre que conta una història molt interessant on nosaltres podem aprendre moltes coses sobre els problemes que ens podem trobar i entendre lo perillós que poden ser algunes decisions.
Et fa reflexionar sobre perquè no has de prendre drogues, lo dur que és tenir una malaltia com la bulímia i com et sentiries si li passara això a alguna persona important per a tu. També et fa entendre que no has de fer el que facin els teus amics.
Crec que aquest llibre només té dues coses dolentes: els capítols són molt curts i cada un d’ells està vist des del punt de vista d’una persona diferent i hi ha vegades que no saps molt bé qui és el que parla.
D'Amanda Zhang:
El llibre tracta sobretot de la vida i la mort, que per petites que siguin les nostres accions, si són dolentes podem perdre la nostra vida i que hem d’anar amb molt de compte amb el que feim, ja siga fumar, beure o com en el cas d’aquest llibre, prendre drogues.
Jo recoman aquest llibre sobretot als adolescents que no tenen compte amb el que fan o que simplement els dona el mateix blanc que negre. Penso que en l’actualitat no estam passant per una bona societat ja que molts boixos i boixes fan coses que pensen que no sirà per tant o que no volen simplement pel fet de la pressió de els amics.
M’agrada aquest llibre perquè malgrat jo se que les drogues són dolentes, està bé recordar-ho per donar-te conta de les coses que podrien passar qualsevol dia, a més, quan el llegia me posava en la pell de la protagonista i de veritat que ha set molt intrigant.
El que més m’ha impactat ha set les frases que utilitza el escriptor, com vol que veiem les coses els receptors i com ho aconsegueix. Aquestes frases li donen un aspecte diferent, més emotiu. Li dona al llibre més importància en quant a el que feim els humans, com podriem millorar-ho tot en cosa de dies i empeorar-ho tot en el mateix temps.
D'Elena Torres:
Jo recomano el llibre, anomenat Camps de maduixes, perquè fa veure la realitat: que només per una acte incorrecte et pots trobar amb la mort. El recomano sobretot, per el tema que té als joves perquè, d’aquest, aprens com tens que actuar correctament i, sinó és així, les conseqüències. I per últim, un inconvenient, al ser amb un període de cada capítol per minuts no és tan fàcil d’entendre.
De Mònica Tur:
Bon día seguidors del bloc de la biblioteca del Sa Blanca Dona. Soc na Mónica Tur, alumne del centre. Vaig a segon d'ESO, i aquest curs, m'ha tocar llegir el llibre titulat "Camp de maduixes" a la assignatura de català.
A tots els que us agradi llegir, us recomano el llibre! Es una bona narració de misteri fins al final. Es molt interessant i a més, es una bona explicació del que causen les drogues; del que poden causar a un mateix, de com afecta als amics i familiars... Així que, animau-vos i llegiu-lo!!
En contra d'això, el llibre es una mica confós, ja que va per minuts i de vegades no es sap qui parla, així que, si us considereu despistats, de vegades costa d'entendre!! Pero, igualment él recomano perqué així practicau el estar més atents i el entendre les narracions.
LLEGIU-LO!!!
De Laura Calle:
Hola sóc Laura Calle i a jo no m’agrada molt llegir, però aquest llibre que m’ he llegit és absolutament impressionant.
La seva història tracta sobre una boixa que pren una simple pastilla(en forma de maduixa) nova al mercat i la veritat és que aquesta història és molt realista perquè ara la majoria de jovents tomen drogues i es posen bojos per ser xulos o tenir més vida social però la seva família, la policia, els detectius, els seus amics varen fer tot el possible per rescatar-la del coma…
A jo aquest llibre me ha ajudat a tenir les coses més clares de les que les tenia, et fa que vegis les coses de una altra perspectiva també et fa veure que en un futur puguis ajudar als teus amics que s’haguin ferrat a les drogues. És com una història que t’ajuda a ser millor persona i a reflexionar sobre aquest tema.
De Virgínia Aranda:
Jo recomano aquest llibre, per que és interessant, tracta d’un tema molt actual entre els joves i ens ajuda a pensar les conseqüencies que té fer les coses malament, i deixar-nos dur per la corrent dels amics.
M’agrada per que es:
• Sentimental
• Ens dona una lliçó.
De Yarón Giménez:
Jo el recomanaria per qué es un llibre d'una historia que passa en la vida diaria quan molts de joves es van de festa, també es una historia on no saps que va a passar i aixo et deixa amb molta intriga, es una
historia molt entretenida.
D'Hugo Acedo:
Jo Hugo Acedo i Samuel Garcia de 2B recomanam aquest llibre perquè és uns dels pocs que ens em llegit i que ens a agradat per el seu contingut.
Ha estat un llibre molt interessant, ja que no voldries que passes el contrari del que passa dins.
Tot comença quan a la matinada sona el telefon de la casa dels salas, la trucada es del hospital clínic on informen a als pares de la Lluciana que la seva filla s’Havia pres una substancia perillosa.
De Sofía Marín:
Jo recomano aquest llibre perque es molt important sebre l'informació que ens diu, sobretot pero als adolescents. A part d'aixó te moments divertits, tristes, te emocions, aventures...
Es recomendable per als nins/es de més de 13 anys perque els nens petits no lo entenderán be.
Os agradará molt perque te de tot i penso que tots els escolars tendrían que llegir-lo.
I per concloure una altra recomanació, aquesta de Mario Alves sobre "Joan Salvador Gavina":
Jo crec que el llibre es molt bo, es com si parlés d'un adolescent en un cos de gavina.
