TOT TÉ UNA EXPLICACIÓ
Hi havia una vegada un boix anomenat Adrian que odiava el col•legi, peró hi havia una explicació. El que passava és que un company li feia bullying. Un dia, el jove no li va pegar. n' Adrian va voler esbrinar per què, i en el pati va veure que no hi era. Va anar a la sala de la directora i resultava que era allà. L'agressor que tenia un secret: se li varen morir els pares en un accident de cotxe. Així que Adrian va decidir fer-se amic seu i l' assetjador se'n va anar a viure amb ell.
super M
L'inici del final
Vaig obrir la porta i vaig trobar un món paral·lel, on tot era diferent. El temps no avançava, al contrari, cada vegada retrocedia més. La gent passava de la tecnologia i la lectura, era el seu dia a dia.
Aquí em trobava, on començava de nit i acabava de dia. Estava desconcertat, tot era tan estrany… Un dia érem a l’any 2010 i al següent al 2009. Malgrat tot, sentia curiositat per aquest món, per això vaig decidir quedar-m'hi un temps.
Després d’un llarg temps vaig formar una família i tenia amb mi tot el que necessitava. Tot anava de perles fins que el meu fill em va preguntar: "algun dia coneixerem els dinosaures?". Des d’aquell moment, em vaig adonar que: retrocediríem tant que arribaríem al moment en què el món no existiria? Què seria de la meva família i de mi?
Vaig decidir cercar la meva casa d’aquell temps, on es trobava la porta per la qual vaig entrar en aquest món. Finalment, la vaig trobar i sense pensar-m'ho dues vegades vaig entrar a l'altre món amb la meva família. Una vegada dins… varen desaparèixer, on eren?
Pseudònim: -kelin
El dia a dia
El seu dia a dia mai canviava, i Júlia volia canviar-lo, sense una fada que cantava.
No hi havia res nou ni especial, fins que un dia va tornar a casa com sempre, després de l'escola. Va veure una capsa a l’entrada. Júlia,com era curiosa, va obrir-la. Eren paperets amb llocs escrits. Ella, estranyada, va llegir un en veu alta. El primer lloc era “Egipte” .Va sentir una cosa estranya i al segon va arribar a Egipte. Júlia, espantada, va intentar tornar. Una hora després va arribar a la seva habitació. Júlia va escoltar un soroll, era la seva mare que es va cremar. Varen marxar a l'hospital però Júlia no. Ella va provar-ho altra vegada, va llegir en veu alta "Suïssa" . Segons després, va arribar-hi, va gaudir els moments però va tornar a casa i va rebre la notícia que el seu pare va tenir un accident. Júlia intuïa que sempre passaven coses i cada volta més greus. No es volia arriscar i va deixar els paperets.
Mai més es va queixar que la seva vida era sempre igual perquè per ella el més important era la seva família.
NITASI
El missatge
Caminava cap a casa, una suor freda li recorria tot el cos. No sentia res més que les seves passes sobre l'asfalt que repicaven tant fort com els batecs del seu cor. El missatge que contenia el sobre a les seves mans decidiria el seu destí.
-ACaminava cap a casa, una suor freda li recorria tot el cos. No sentia res més que les seves passes sobre l'asfalt que repicaven tant fort com els batecs del seu cor. El missatge que contenia el sobre a les seves mans decidiria el seu destí.
Títol: 2.45
Dues al·lotes arriben a Barcelona, vénen des d' Eivissa i els han robat
la cartera. A les dues , troben una amiga. És de matinada, les 2.45 arriben a l' hotel i només queda un quart per a les tres amigues.
- E.R.S
DECADÈNCIA
DECADÈNCIA
Va apropar-se al mirall lentament, amb la mirada baixa. Li donava inclòs por veure's reflectida en aquell tros de vidre. Va agafar força i va aixecar el cap lentament. En un ràpid moviment va veure el seu esquelètic cos perjudicat per aquella malaltia que l'havia consumida cada vegada més.
seriéfila
