La tècnica del microrelat

Que vols escriure un microrelat i no saps com? Hugo, Laude, Yarón i Mandy, de 2n B d'ESO, t'ho expliquen així de claret.

Microrrelato de hugo acedo fermin

Soldat i Barbis

El soldat sabia que la seva missió era essencial: si no arribava abans de divendres a la base, tota la seva espècie podia desaparèixer. Va mirar quines provisions li quedaven. Només hi havia  Barbis. Així que va cridar tots els soldats i es varen posar a jugar tots junts, a les Barbis.

Pseudònim: Los mata angeles

Decàleg del microrelat

Els alumnes Elena Torres, Noemí Rey, Samuel García i Mario Alves, de 2n B d'ESO, ens envien aquest magnífic decàleg del microrelat. Un 10 per al decàleg!

Decálogo del micrerrelato de elena torres colomar

Lectures "amoroses"

Regala't avui un llibre d'amor, n'hi ha per a tots els gustos, com bé ens ho recorda en aquesta presentació la nostra companya Fina Matutes.

JUNTAS POR SIEMPRE

Des de 1r d'ESO ens arriba el microrelat de "Julex".

JUNTAS POR SIEMPRE

Tres hermanas, nacidas el mismo día, ojos grises, pelo de color fantasía y un destino mágico. Me llamo Abi y mis hermanas son Alice y Andrea, esta es mi historia .

Hace cinco años descubrimos que teníamos poderes, Alice telepatía, Andrea controla la electricidad y yo teletransportación, entre las tres tenemos el poder de la curación .

En ese entonces teníamos diez años.

Gracias a unos niños nos enviaron a un laboratorio para hacer experimentos con nosotras, pero escapamos y encontramos a una niña pequeña igual. Esmeralda se llamaba y el fuego controlaba, pasó el tiempo, nos hicimos muy amigas, vivíamos en el bosque, pero ... algo en ella no me gustaba, eran sus ojos verdes, me hacían desconfiar .

Parecíamos felices pero arrastrábamos una gran tragedia, alguien había matado a nuestros padres tiempo atrás. 

Un día secuestraron a mis queridas hermanas, lo único que me quedaba, decidí ir por ellas en una gran travesía y sola.

Esmeralda era la mala, ella es la bruja de la que nos hablaba .

Al llegar intentó matarnos para conseguir el poder absoluto, pero nosotras pudimos matarla antes .

Y aquí estamos a día de hoy en la Luna, vigilando la Tierra .

JUNTAS POR SIEMPRE

Absència

ABSÈNCIA (Un microrelat de Sònia Sureda)

La mare s’acosta a l’escenari i ressegueix amb la mirada els peuets de la seva filla que lluiten per no perdre el compàs. Les nadales s’esmunyen pels altaveus i els flaixos il·luminen les cares dels petits, que saluden amb la mà i somriuen mentre ballen. Quan acaba la cançó els aplaudiments ressonen fins al sostre i cauen fulminant la mare amb una alegria que no sent. Observa de nou la seva filla i no perd de vista els seus peuets, que baixen insegurs per l’escala de fusta que hi ha a la dreta de l’escenari. Mare i filla es busquen la mirada i quan la troben, corren l’una cap a l’altra i s’abracen fort. “Que bé que ho has fet, Alba, al papa li hagués agradat moltíssim veure’t”. L’Alba continua abraçada a la seva mare quan els nens del següent curs ja són a l’escenari a punt de començar. La nena li pregunta si ho ha gravat tot i la mare li ensenya el mòbil i li diu que sí, que ha gravat la cançó sencera. La nena somriu i a cau d’orella li diu “Ho enviaràs al papa?”. Una ombra de tristor cau per les galtes de la mare, que s’eixuga els ulls amb un mocador de paper.

Font: http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2017/01/absencia-un-microrelat-de-sonia-sureda.html