DIA DEL TEATRE: ÚLTIM PARÀGRAF DEL CONCURS

Avui 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre, creat l'any 1961 per iniciativa de l'Institut Internacional del Teatre (ITI). El vocable teatre prové del grec θέατρον, "lloc per a contemplar"  tot i que ja fa temps que el teatre és també  un lloc per interactuar, i sobretot és un fantàstic recurs educatiu.

Com a colofó del concurs "JO LLEGESC, I QUÈ!" el paràgraf d'avui pertany a un peça teatral que molts de vosaltres heu llegit o llegireu. A veure si la reconeixeu!

SEBASTIÀ: Escolta, escolta. No saps tu de cert, ben de cert, que si no entren diners a la casa les tinc totes perdudes, les hisendes? No t’he dit cent vegades que no me daran, la pubilla Sala, que no es pensin que tu i jo ja no som res, Marta? Que no ho saps, que l’oncle del mas Riutort m’ha desheretat per tu, i que si ara tu et cases tot s’arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els masos i les terres? (Ella amb lo cap baix) I, mira’t: si jo no et portés tanta de voluntat, si no em tinguessis tan… teu. Marta, et diria: vés-te’n, no tornis més; casa’t lluny, i enganya a un altre que t’estimi. Mes jo no vui, no, que ets meva, que no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!

MARTA: Me fas mal! Aparta’t (Fugint cap a la banda del Manelic) M’has fet mal, i… m’espantes!

SEBASTIÀ: Por!... (Alçant-se.) No ho vui que ho diguis, que em tens por! Jo el que vui és que m’obeeixis, com sempre, ho sents? Com sempre; i que m’estimis!

Nous llibres de Vicente Valero

En verdad ninguno de los frailes apiñados en aquella celdilla fría y oscura consiguió ver que el alma saliera de su boca, sólo puntos amarillos de saliva expulsados de la lengua llagada, cuando el estertor se transformó en un suspiro último, negro como el crujido de un álamo en la noche de invierno.

Aquest paràgraf encara no forma part dels millors principis d'obra que de tant en tant algú recopila, però podria. És així com comença "El arte de la fuga", del nostre company i conegut escriptor Vicente Valero, que ha tingut a bé regalar-nos un exemplar d'aquesta última incursió seva en el camp de la prosa, juntament amb "Canción del distraído", a la vegada compilació i resum de la seva poesia.

Tots dos exemplars estan ja a la vostra disposició a la biblioteca del centre. És la nostra recomanació per aquesta Setmana Santa.

DIA DE LA POESIA

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia i a tot arreu es fan diferents actes commemoratius. Enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit el poema "Illa escrita" del lleidatà Jaume Pont, que ha estat traduït a 20 llengües. En quina llengua us sedueix més?

Però la poesia no és un acte íntim, silenciós, solitari, o no només, sinó que, com tota producció escrita, pot ser llegida en veu alta, pot ser escoltada, pot ser compartida. Així que si us animeu, avui divendres dia 20, a les 20'30, a la Sala Villangómez de la Biblioteca Municipal hi ha un recital poètic a càrrec de Julio Herranz i Ben Clark. Una altra manera de començar el cap de setmana.

I van nou!

Des de divendres passat teniu penjat al tauler de l'entrada del centre el paràgraf 9. Diu així:

Me pusieron Manolito por el camión de mi padre y al camión le pusieron Manolito por mi padre, que se llama Manolo. A mi padre le pusieron Manolo por su padre, y así hasta el principio de los tiempos. O sea, que por si no lo sabe Steven Spielberg, el primer dinosaurio Velociraptor se llamaba Manolo, y así hasta nuestros días. Hasta el último (...) que soy yo, el último mono. Así es como me llama mi madre en algunos momentos cruciales, y no me llama así porque sea una investigadora de los orígenes de la humanidad. Me llama así cuando está a punto de soltarme una galleta o colleja.

Massa fàcil, no?

Escriptores

Malauradament encara ha d'haver un dia, el 8 de març, en què se'ns recordi que dones i homes som iguals en drets i en deures. En l'origen d'aquesta commemoració s'han destacat diversos fets puntuals:

• la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857,
• l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, de 1911, on van morir 142 obreres que havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Per celebrar el Dia de la Dona Treballadora, a la biblioteca hem fet una paradeta de llibres escrits per dones. La pots veure en aquest vídeo, però molt millor  si ho fas in situ. 

Vuitena setmana del concurs

 De qui serà el vuitè paràgraf?

Els diumenges que no sortíem perquè plovia i en Mateu i en Cintet no venien, passàvem la tarda al llit, amb aquelles columnes fetes d'una bola damunt de l'altra i amb la fusta de color de mel Mentre dinàvem anunciava:

_Avui farem un nen

I em feia veure les estrelles.