Nous microrelats

 Crònica d’una ciutat en ruïnes 

Entre les ruïnes carbonitzades de la ciutat postapocalíptica, les flames dansen amb una gana voraç. El fum espès i el ressò de laments esquinçats omplen l'aire carregat de desesperança. Als carrers deserts, entre edificis enfonsats, una figura solitària avança amb pas cansat. Els seus ulls, reflexos d'un passat perdut, busquen senyals de vida al caos ardent. La pell socarrimada i les robes desfetes expliquen la història de la lluita per sobreviure. A la fosca simfonia de la destrucció, un xiuxiueig d'esperança es cola, resistint com una flama titil·lant a la nit eterna de la ciutat en ruïnes.

-Aurora Nocturna

Resplendor d'Esperanza a la Ciutat Devastada

A la ciutat devastada, on els edificis jeien com a testimonis de la tragèdia. La fragilitat d'aquesta que encara roman és recordatori silenciós que fins i tot en la foscor més profunda, la vida encara persisteix, esperant pacientment al renaixement. A mesura que el sol s'ocultava després dels edificis derruïts, un cor de veus s'alçava entre les ombres, murmuris de solidaritat i determinació que ressonaven en els racons oblidats de la ciutat. Malgrat la destrucció, la flama de l'esperança brillava amb força, il·luminant el camí cap a la reconstrucció d'un nou demà.

Lila

“Malas Decisiones”

Y después de vivir un sueño durante meses, en una bonita y acogedora casa, en la costa, con mi mujer y mis hijos, los mejores tiempos que jamás haya vivido; oigo a gente que ni siquiera sabe hablar mi idioma, me estoy empezando a estresar, no se donde está mi rifle, apenas sé si estoy viviendo la realidad.

Nacho.

Canviant a pitjor

Em dic Olívia, tinc set anys i diverses preguntes: Per què heu canviat el cant dels ocells pel de les bombes? Per què heu canviat la calor del sol per la del foc dels atacs? Per què ara els carrers semblen cementiris? Per què fem servir la meva escola com a refugi? Per què el nostre país veí ara és el nostre enemic? Per què en lloc de música se senten crits?...

"Olívia Seven"