Microrelats.

 Comencen a arribar els primers microrelats.

LA MORT DEL MEU GERMÀ

Vaig despertar-me a les cinc i mitja, encara era fosc, però la calor d'agost era insuportable, el meu cap bategava i els meus ulls encara estaven mullats. La nit passada havia plorat com mai. El funeral del meu germà seria dilluns que ve, tot havia estat la meva culpa. Vaig escriure tot el que sentia al meu diari i vaig baixar a la cuina.

El meu marit estava plantat davant la finestra, el meu germà, Lluís, va ser el seu millor amic des de petit, això li feia el mateix dany que a mi. Una abraçada no solucionava res, però tots dos ho necessitàvem. L'envolti amb els meus braços per l'esquena, ràpidament es va apartar, i just quan em plantejava si anar-me'n o no unes sirenes de policia es varen apropar.

El cor em bategava amb força mentre que un home gran em demanava que li digués amb exactitud el que va passar la nit que va morir el meu germà. Fins que em va dir:

- No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

Estava desconcertada. Finalment, el policia va posar el meu diari sobre la taula. Tot se sabia, com el vaig matar.

                                                                                                                              Shay

La meva primera missió i el meu somni 

Vaig accedir a l’exèrcit rus amb 18 anys, amb la finalitat d’ajudar als més necessitats i no lluitar en cap guerra. Al cap de 2 dies el comandant Kiril em va informar que aniré a la guerra en Ucraïna. Li vaig dir que no volia fer aquesta ximpleria, si no lluitava em condemnarien a una presó al nord de Rússia on tots els presos expiraven de fred. Vaig anar en un camió militar amb un total de 20 soldats disposats a lluitar, però jo, salvaré a Ucraïnesos i Russos, per salvar vides d'innocents, dies després vaig fer un campament al sud d’Ucraïna amb l'ajuda d'un soldat Ucraïna. Ell i jo vàrem salvar a molts civils, soldats, oficials, inclús al meu comandant Kirill, també molts ferits, però mai vàrem deixar cap persona enrere. La meva primera missió i el meu somni complit.         

- Palgana                  

Refugiat en paraules.

Paraules silenciades pel bombardeig

Entre ruïnes de somnis i ombres d'absència, ballo descalç sobre la sinfonia trencada de la meva infantesa. La guerra, cruel pintora de cicatrius al llenç de la meva pell, m’ha deixat amb la melodia silenciosa d’un silenci més pesat que les bombes que van caure. Els meus ulls, reflexos d’un horitzó sense aurores, busquen entre enderrocs l’esperança d’un demà que desconfia dels albes.

Sóc un nen d’ombres, habitant d’un món on el soroll de la destrucció és reemplaçat pel murmuri sord de cors trencats. El riure, un ressò llunyà, s’esvaeix en el buit de carrers buits i cels deshabitats… En aquest silenci, construeixo el meu refugi de paraules no dites, on la supervivència es mesura en la capacitat de trobar melodies en el silenci eixordador de la postguerra.

- Enigma Pàgina