Microrelats

Amor atemporal

Aquell dia vaig viure un dels moments més especials perquè vam saber que passaríem la resta de les nostres vides junts. Quan vam comprar la nostra primera casa amb tots els estalvis que vam aconseguir, vam decidir ampliar la família. Va aparèixer el nostre petit Jack, i més tard, la nostra estimada Anne. Tots junts vam descobrir nous mons i cultures. Tot semblava ser perfecte... fins que va arribar.

Va arribar allò que no esperàvem, però que canviaria les nostres vides a l'instant. Sobretot, la meva. 

Ens van anunciar que jo tenia alzheimer. L'única cosa que recordo, va ser la teva cara de pànic, mentre que jo, feliç de mi, no sabia molt bé tot el que acabaria provocant aquesta dolorosa notícia. 

Vaig començar a oblidar-me dels petits detalls, però els anys van passar i el temps finalment, em va treure a la meva família. Especialment a la meva ànima bessona, la vaig oblidar sense voler, lentament, com totes les coses de la vida. Jo sentia que m'estava cuidant una desconeguda, en canvi tu, havies de cuidar a l'amor de la teva vida. 

Però no pateixis, a partir d'ara et cuido jo des del cel; t'estimo. 

Harry

- Inefable

NI AMB TU, NI SENSE TU

Ell l’estimava com  a ningú. Ella també l’estimava, però havia un altre noi per enmig d’aquesta relació. Un cop es van barallar molt fortament i van decidir deixar-ho, llavors l’altre noi va intentar aprofitar per conquerir-la. Ella, com estaba trist i encara l’estimava, va decidir dir-li que no a aquell altre noi i quedar-se sola un temps. Però la noia tenia molts de problemes i l’unic que la mantenia estable era la relació amb ell, i com ja no estaven junts, va intentar suÏcidar-se tirant-se de l’edifici més alt de Nova York, però ell hi era allà, i la va detenir abans que saltés i li va dir, “no puc viure ni amb tu, ni sense tu”, t’estimo.

Chloe