divendres, 17 de març del 2017

I els guanyadors han set...

Avui, durant l'estupenda jornada en què hem celebrat el Dia del Centre, s'ha reunit el jurat format per:
  • Àlex Pitaluga, com a membre de l'equip directiu,
  • Masabel Màrquez, com a membre de la comissió de biblioteca,
  • Azucena Cano, representant de les famílies,
  • Patricia Díaz, representant de l'alumnat,
  • Fina Matutes, col·laboradora externa,

i s'ha decidit atorgar els premis a:
  • Noemí Rey, de 2n B, millor microrelat en llengua castellana en la categoria d'alumnes de 1r, 2n 3r d'ESO i FB bàsica.
  • Sergi Martín, de 1r B, millor microrelat en llengua castellana en la categoria d'alumnes de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i Cicles Formatius.
  • Sara Tur, de 3r D, millor microrelat en llengua catalana en la categoria d'alumnes de 1r, 2n 3r d'ESO i FB bàsica.
  • Talía Romero, de 4t C, millor microrelat en llengua catalana en la categoria d'alumnes de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i Cicles Formatius.

Els voleu tornar a llegir?


Ups

-Te quiero, e irme de tu lado sería parecido a morir. Porque sin el azul de tus ojos, tus labios rosados y tu cabello suave como la seda, no sé vivir. Y te necesito a cada instante mi am… Ups, son las cuatro, empieza el partido. Adiós.
                       
                                                                                         Noemí Rey

TEMOR

Érase una vez, aquel cuya fuerza ostentaba el grado más absoluto, un poder sobrecogedor que hacía estremecer a cualquiera. Su gigantesco cuerpo lo acercaba más a montaña que a hombre. Llegó el día en el que aborreció el mundo, no tenía igual. Harto de su existencia sin sentido, el sentimiento de acabar con tan pesada carga lo carcomía por dentro.
Cada día, subía hasta las nubes y se precipitaba al vacío, pero su cuerpo era inquebrantable y tras caer desde lo celeste siempre lograba recuperarse. Mas, éste envejecía como los demás.
Llegó el día que tras caer no pudo levantarse. La oscuridad envolvió sus ojos y su cuerpo paralizado sólo emanaba gemidos que lentamente se apagaban. Contempló los rincones oscuros de su ser y halló un nuevo sentimiento, miedo. Vagando entre la penumbra pudo discernir al final del oscuro sendero un haz de luz. Aterrorizado huyó despavorido.
Se despertó abatido en el suelo, vivía, una vez más. Entonces una ininteligible visión le preguntó porqué había vuelto, apartándose de los brazos de la muerte. A ésto respondió: “- ¿Cómo perder el miedo cuando la luz que te sirve de guía inspira más terror que las tinieblas de tu alrededor? -”.

Sergi Martín
Malson

Sóc un mòbil.
Avui he tingut un malson: he somiat que era un humà. No podia fer trucades, no podia enviar missatges, ni fer fotografies, tampoc actualitzar-me. Sort que he començat a vibrar.

Sara Tur
Oblidada.
Era finals de març, el sol ja sortia i el pare es va animar a baixar del desvan les maletes amb roba d'estiu. La mare va obrir les caixes i va treure samarretes, gorres, sandàlies..., i aferrat al seu cubell i pala, també va treure a la meva germana, que se'ns havia oblidat.
Va ploure tot abril i tot maig.

Talia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada