En verdad ninguno de los frailes apiñados en aquella celdilla fría y oscura consiguió ver que el alma saliera de su boca, sólo puntos amarillos de saliva expulsados de la lengua llagada, cuando el estertor se transformó en un suspiro último, negro como el crujido de un álamo en la noche de invierno.
Aquest paràgraf encara no forma part dels millors principis d'obra que de tant en tant algú recopila, però podria. És així com comença "El arte de la fuga", del nostre company i conegut escriptor Vicente Valero, que ha tingut a bé regalar-nos un exemplar d'aquesta última incursió seva en el camp de la prosa, juntament amb "Canción del distraído", a la vegada compilació i resum de la seva poesia.
Tots dos exemplars estan ja a la vostra disposició a la biblioteca del centre. És la nostra recomanació per aquesta Setmana Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada