divendres, 27 de març de 2015

DIA DEL TEATRE: ÚLTIM PARÀGRAF DEL CONCURS

Avui 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre, creat l'any 1961 per iniciativa de l'Institut Internacional del Teatre (ITI). El vocable teatre prové del grec θέατρον, "lloc per a contemplar"  tot i que ja fa temps que el teatre és també  un lloc per interactuar, i sobretot és un fantàstic recurs educatiu.

Com a colofó del concurs "JO LLEGESC, I QUÈ!" el paràgraf d'avui pertany a un peça teatral que molts de vosaltres heu llegit o llegireu. A veure si la reconeixeu!

SEBASTIÀ: Escolta, escolta. No saps tu de cert, ben de cert, que si no entren diners a la casa les tinc totes perdudes, les hisendes? No t’he dit cent vegades que no me daran, la pubilla Sala, que no es pensin que tu i jo ja no som res, Marta? Que no ho saps, que l’oncle del mas Riutort m’ha desheretat per tu, i que si ara tu et cases tot s’arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els masos i les terres? (Ella amb lo cap baix) I, mira’t: si jo no et portés tanta de voluntat, si no em tinguessis tan… teu. Marta, et diria: vés-te’n, no tornis més; casa’t lluny, i enganya a un altre que t’estimi. Mes jo no vui, no, que ets meva, que no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!

MARTA: Me fas mal! Aparta’t (Fugint cap a la banda del Manelic) M’has fet mal, i… m’espantes!

SEBASTIÀ: Por!... (Alçant-se.) No ho vui que ho diguis, que em tens por! Jo el que vui és que m’obeeixis, com sempre, ho sents? Com sempre; i que m’estimis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada