CRAAP

Estàs cercant informació per la xarxa i no saps quina triar? Alguna vegada t'han dit que la informació seleccionada no és fiable, no està contrastada o fins i tot és errònia? Si és així, dedica cinc minuts a aquest vídeo.

Els guanyadors del II CONCURS DE MICRORELATS

Publicades les bases del III Concurs de Microrelats, és un bon moment per recordar els guanyadors del curs passat. 

A LO MEJOR SIEMPRE HE ESTADO ALLÍ

Tengo miedo, por qué siempre empiezo algo diciendo la palabra "miedo", es que vivo siempre con el y nunca soy consciente de ello? tengo miedo de haber vuelto a ese estado de cansancio, donde nada me importa (o me hago creer a mí misma que es así), tengo sueño las 24h del día, estoy cansada de seguir con esto y de que cada día que me levanto sea una lucha más contra lo que me rodea. Me gustaría dormir un tiempo, y que cuando despierte, como en las películas,  el dolor de nudo en el estómago ya no esté, las preocupaciones se han ido así sin más, ni siquiera recordaba qué situación me llevó a esto. Y vuelvo a tener miedo, miedo de haber vuelto a caer en ese pozo del cual me costó mucho salir...
Quizás pensándolo mejor, a lo mejor siempre he estado ahí, lo único que ha pasado es que lo olvidé por un tiempo…

Pilar Camacho

Simples palabras

Con buena letra escribió las siguientes palabras a la chica de la primera fila:

       Me gustas, y deseo un beso tuyo, te espero en la esquina al final de las clases.

                                                                       

                                                                                   Jorge

Dobló el simple papel y se lo pasó a su mejor amigo Diego para que lo entregara.

Al final de las clases esperó en la esquina y cuando escuchó unos pasos cerró los ojos por el nerviosismo, giró sobre sí y le plantó un beso a aquella chica. Al separarse abrió los ojos esperando sus ojos grises pero en vez de esos vió los ojos marrones de Diego.

A partir de ese día no volvió a fijarse en las chicas

Noemí Rey

Mort

 Una nit, un ball amb la donzella més bella. Cor pres, la mirada fixa en les seues sinuoses formes. Dues siluetes dansaires, una emmascarada pel temor. Delicades passes, que condueixen a una habitació fosca. Un llit, pell pàl·lida que abraça amb delicadesa. Una besada al front, ulls que cauen lentament pel seu propi pes. Silenci, només resta la figura blanca.

¿No és polida l’ànima que expira quan és la mort qui se la emporta?

Sergi Martín

SALTA

El seu cor bategava amb força, mentres la freda suor lliscava per la palida cara.

El vent jugava amb els seus rinxols xops per la forta pluja.

Asseguda des de la vora d'un sèptim pis solament un pensament és passejava al seu cap.

Saltar?

La por li corria per les venes tallades i el suor s'ajuntava amb llàgrimes d'angoixa.

Els seus peus  descalços és balacetjaven llestos per l'impacte.

Aquella trista carta que havia deixat a l'escriptori es veia per la finestra.

Cada crit, cada insult que recordava era com un cop en sec a l'esquena.

Deixant-la tan buida com una closca sense llavor.

La mort l'obserbava des de abaix amb els braços oberts per refutjarla amb una abraçada.

Era l'hora, solament lamentava deixar al seu gos estimat amb totes aquelles horribles persones.

Amb últim sospir és va arma de coratge i és va llançar als braços de la seva nova amiga vestida de negre.

Judith Tur

III CONCURS DE MICRORELATS

La biblioteca de l’IES sa Blanca Dona, amb l’objectiu de promoure la creativitat literària, convoca el III Concurs de Microrelat.

El concurs està adreçat a qualsevol persona matriculada al nostre centre i es regula per les següents bases:

1.  El concurs es desenvoluparà des del mes de febrer fins al 29 de març de 2019.

2. El microrelat haurà d’incloure una d’aquestes frases:

a.   La seva relació era “distinta perquè ell era “diferent”. // Su relación era “distinta” porque él era “diferente”.

b.   Li va semblar advertir algunes llàgrimes als seus ulls i angoixa a la seva veu. // Creyó notar algunas lágrimas en sus ojos y angustia en su voz.

c.   No deixaré que em tractin com una nena. // No dejaré que me traten como a una niña.

d.   Va plegar acuradament el davantal i el va guardar a l’últim calaix. // Dobló con cuidado su delantal y lo guardó en el último cajón.

e.   Vaig agafar impuls, i vaig volar, volar, volar. // Cogí impulso, y volé, volé, volé.

f.     Se puso a caminar deprisa. // Es va posar a caminar de pressa.

3.  El microrelat ha de ser original i inèdit (és a dir, que no hagi guanyat cap premi o hagi estat publicat o difós en qualsevol mitjà diferent al bloc de la biblioteca).

4.  El microrelat pot estar escrit en català o en castellà.

5.  El microrelat haurà de tenir una extensió màxima de 200 paraules, incloent-hi el títol que serà obligatori.

6.  S’estableixen quatre categories:

           

• Alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i FP Bàsica en català.

         

• Alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i FP Bàsica en castellà.

        

• Alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n batxillerat i Cicles Formatius en català.

       

• Alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n batxillerat i Cicles Formatius en castellà.

7.  Els relats s’enviaran al correu iesalbadomina@gmail.com amb l’assumpte “Concurs de microrelat”. El text, amb el seu títol, s’ha d’incloure en el cos del missatge, no com a document adjunt, i ha d’anar signat amb un pseudònim; al final han de constar les següents dades: nom i cognom, curs i un telèfon de contacte.

8.  Els textos es publicaran al bloc de la biblioteca, al facebook i al tauler de l’entrada del centre sota pseudònim.

9.  El jurat estarà format per un membre de l’equip directiu, un membre de la comissió de biblioteca, un representant del alumnes, un representant dels pares i una persona externa.

10. Els microrelats guanyadors es faran públics el 17 d’abril, durant la celebració del dia del centre.

11.   Els premis podran quedar deserts si el jurat ho estima oportú.

12.     S’estableix un premi d’un val regal valorat en 50€ per a cadascuna de les categories.

Atac als Titans

La biblioteca, a petició d'alguns dels otakus del centre, ha adquirit aquests dos nous exemplars. Esperem que siguin del vostre gust

Duelo de alfiles

"Una partida de ajedrez no es una metáfora del mundo pero sí puede llegar a serlo de las pasiones que lo mueven, de las tensiones infinitas de su organización social. Pero en el ajedrez, donde todos los movimientos se despliegan ante la mirada del otro y todos los pensamientos, por tanto, pueden ser descubiertos, no hay posibilidad de hacer trampas ni de ocultar secretas intenciones."

Vicente Valero, Duelo de alfiles.

Que no sabíeu encara què llegir o què regalar aquestes vacances? Doncs ja ho teniu. Però si no esteu del tot convençuts, us convidem a llegir el principi del llibre aquí. 

Per suposat, el podeu demanar a la nostra biblioteca.

Vierge moderne

No soy mujer: Soy un neutro.
Soy un niño, un paje y una valiente decisión,
soy un risueño rayo de sol escarlata...
Soy una red para todos los peces voraces,
soy un brindis a la gloria de todas las mujeres,
soy un paso hacia el riesgo y la perdición,
soy un salto en la libertad y en el yo...

   Edith Sodërgran

El otro lado de la esperanza

El 9 de noviembre se inició en la biblioteca del centro el ciclo de cine "Blanca Dona sense fòbies"  con la película El otro lado de la esperanza del director finlandés Aki Kaurismäki.

La presentación estuvo a cargo de dos profesores del centro: Javier Castillón, responsable y organizador del ciclo, explicó las referencias artísticas y cinematográficas del director, remarcando los elementos comunes a muchas de sus películas; Alejandro Pitaluga, hizo un repaso por la historia reciente, para explicar el actual conflicto sirio.

A diario vemos imágenes de muerte y dolor asociadas al drama de los refugiados. Kaurismäki, sin renunciar a la dureza  (rigidez e incomprensión del sistema de acogida, rechazo de grupos de ideología fascista), se asoma a esta realidad desde la ternura y la humanidad de unos personajes que luchan por sobrevivir y de aquellos que los ayudan en ese proceso.

La película también da cabida al humor, a la poesía- de las imágenes especialmente, cuadros y objetos de la vida cotidiana- y al silencio. En la película las miradas y los gestos dicen más que las propias palabras.