Caminava pel carrer amb les seves amigues. Xerraven, es miraven els mòbils i se’n feien
un fart de riure. Tenien setze anys.
Feien plans pel cap de setmana, parlaven del que farien a l’estiu i del batxillerat que
triarien el pròxim curs: ella s’estimava més el Social perquè li atreia la Psicologia i li
fascinava la vida interior de les persones.
Era intel·ligent, però sabia que no podria anar a fora a estudiar. Tanmateix, ho intentaria a
distància.
Feia plans de futur fins que arribà a casa i el seu pare li presentà el seu futur marit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada